Etiquetes

dissabte, 27 d’agost de 2011

Llimonada de casa {meu limão meu limoeiro}


Aquí teniu una fotografia d'un Carnaval d'aigua al nord-est del Brasil, país on vaig néixer i on el cítrics i la fruita tropical abunden. Aquest mes la recepta a Memòries d'una cuinera és sobre la llimonada. Amb aquest refresc em vénen a la meva memòria molts records, un d'ells és el del llimoner que hi havia al pati de casa. Sempre teníem llimones a l'abast.
A casa no faltava mai  una gerra de llimonada fresca i la meva mare la feia així:

Necessitava:
 - 1 l d'aigua
 - 4 cullerades soperes de sucre
 - el suc de 4 llimones
 - glaçons

En una gerra hi posava tots els ingredients, la tapava amb un plateret (en aquells temps no hi havia film transparent) i cap al frigorífic.
El suc de les llimones de vegades el colava i d'altres no. Això com tot és a gust de cadascú. Abans de servir s'havia de remenar.
No em direu que una llimonada ben fresqueta a l'estiu entra molt bé. També un bany. Com aquests nens de la foto gaudint amb poca cosa.

Ah, per si no ho sabíeu la cançó que va fer popular als anys 60' el cantant Henry Stephen de Mi limón, mi limonero és una antic baião brasiler que cantava molt dolçament la Inezita Barroso i era Meu limão, meu limoeiro

2 comentaris:

  1. Doncs aquí tenim la primera recepta des del teu bloc!!! oeeeeeeeeeeeeee. Moltíssimes gràcies per participar un cop més!!! petonets

    ResponElimina
  2. Anava a dir el mateix que la Judith: la primera recepta des de el bloc, moltes gràcies per compartir-la.
    Moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina