Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dijous, 15 de setembre de 2011

Cuinant amb...César Scorza {i Viva México!}


Aquesta nit a tot Mèxic és la gran nit, perquè demà celebren la Independència, però la gran festa és avui i  demà ben segur hi haurà ressaca. 
El César, que és de Mèxic DF., va venir a Tarragona per amor i amb amor cuina per a la Marta. Ara ja és un tarragoní més dels que parlen català amb accent mexicà.
I com us ho podria dir perquè em fos senzill: m'han preparat un àpat impressionant que no sé com descriure'l. Han fet flautas de pollo.
Per a 4 persones

Necessitarem:
 - l pollastre rostit 
 - 25 tortillas de maíz (molt important que siguin de blat de moro, no de farina de blat. Que no siguin de la "la caja amarilla"...)
 - oli de gira-sol per a fregir
 - 1 tomàquet vermell
 - 1 enciam iceberg
 - nata per a cuinar (fresca i cremosa)
 - formatge fresc sec (el més semblant és el tipus feta d'amanides)

Les tortillas a Mèxic són com el pa aquí. A taula sempre n'hi ha i tot es menja amb tortillas. Ara bé, segons com emboliquis la tortilla, el resultat tindrà un nom o un altre: taco, taco dorado, flauta, quesadilla...i si la tortilla és de farina de blat podem trobar les sincronizadas, fajitas, burritos, etcètera. Tot un món. Com he dit abans, nosaltres necessitem tortillas de maíz (en podeu trobar de molt bones a la part de refrigerats d'un gran supermercat o comprar-les per internet).

Farem:
El primer que farem és esmicolar el pollastre, amb les mans (sense pells ni ossos). Cada flauta es fa amb dues tortillas. Per a poder manipular-les bé, primer hem d'escalfar-les al comal (és com una planxa plana especial) -amb una planxa normal o una paella també ho faríem...A mida que anem traient les tortillas del comal, anirem preparant les flautes. Posem dues tortillas, una al costat de l'altre, hi posem una mica de pollastre i les enrotllem alhora com un caneló. Per a assegurar-nos de que no s'obrin, hi posem un escuradents. Quan ja les tinguem totes preparades (en surten unes 12), en una paella posem un dit d'oli de gira-sol i, quan estigui ben calent, comencem a fregir les flautes. Quan ja estigui daurada, la retirem i la posem sobre paper de cuina perquè s'escorri be l'oli. A més tallarem en juliana mig enciam iceberg.

Preparant el plat:
Setembre és El Mes Patrio, i els menjars que es fan en aquesta època sempre porten els colors de la bandera...Així que muntarem el plat ben patriòtic.
Posem 3 flautes al plat i, més o menys, cobrim la meitat amb l'enciam. Per sobre de l'enciam també hi posem un parell de rodanxes de tomàquet i, si voleu, una mica de formatge fresc. L'altre meitat de les flautes la cobrim amb una línia de guacamole (color verd), la nata cremosa (color blanc) i la salsa roja (color vermell): ¡Verde, blanco y colorado, la bandera del soldado! En un raconet del plat no oblideu posar-hi frijoles i uns xiles.
Ara només cal que agafeu una flauta amb la mà, hi poseu per sobre una mica de tot o molt del que més us agradi... o feu a cada mossegada un tast de cada salsa.
Bon profit i...¡VIVA MÉXICO CABRONES! (Això m'ho ha dit el César amb to nostàlgic)

Us he de dir que aquí fem menció del guacamole (que ha cuinat la Marta i que estava boníssim), la salsa roja, la salsa verde i els frijoles refritos que han cuinat juntament amb les flautas, però com que van acompanyades de les receptes i de les històries pertinents tan interessants m'he pres la confiança de que us les aniré passant per separat.

La Marta m'ha demanat, com a bona professora de català  una lectura imprescindible. Una història que mai ens han explicat i que tothom hauria de saber: Paraules d'Opòton el Vell d'Avel·lí Artís Gener. Lectura que recomanava quan donava classes de català a l'Orfeó Català de Mèxic DF. 

I em diuen: Una cançó? Més o menys tothom coneix la música dels mariachi i les famoses ranxeras, així que jo, el César us recomano escoltar Hoy hace un buen día de Fernando Delgadillo que parla de la gent normal del meu país, sense caure en tòpics. La Marta, que ha conegut Mèxic per amor, us recomana una cançó més lleugera Andar conmigo de la Julieta Venegas. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada