Etiquetes

dimecres, 14 de setembre de 2011

Cuinant amb...Salvador Arimany {un mestre}


Desmuntada. És com em vaig quedar quan el Sr. Arimany va entrar a la cuina amb un peu de rei a la mà. Em vaig adonar en aquell moment de la precisió que caldria per a fer la recepta. Llavors em van venir a la memòria les safates, tant salades com dolces, que servien a l'Arimany. Totes les pastes eren de la mateixa mida i estaven en un perfecte ordre d'exposició. Moments abans havíem estat parlant de cuina i em va explicar que en un sofregit hi podem posar un tomàquet més o menys, si es vol mitja ceba o una de sencera o podem variar la quantitat dels productes si ens ve de gust.
En canvi, a la pastisseria s'ha de seguir la recepta tal com és. No podem improvisar. Veient-lo treballar no tenia cap dubte de que estava davant d'un professional que exercia amb mètode i rigor. I així m'ho va fer saber: a la cuina cal treballar de manera ordenada i seguint una pauta. Em va preparar uns rodets salats. Per a fer-los

Necessitarem:
 - bastonets de pa
 - salmó fumat
 - bacallà fumat
 - formatge
 - llonganissa seca fina
 - pernil dolç
 - mantega en pomada
 - les fulles del mig del julivert
 - tàperes
 - gra de civada
 - gra de roselles
 - olives negres

Farem:
De l'embotit, del salmó i del bacallà en tallarem tires, en aquest cas de tres centímetres (aquí vam fer servir el peu de rei), i les untarem de mantega amb un pinzell. No massa quantia perquè no embafi. Així quan caragolem les tires als bastonets quedarà enganxat. Ho guarnirem al gust de cadascú. En aquesta part el Sr. Arimany m'ha ensenyat a fer un cornet de paper de forn i omplir-lo de mantega per anar fent els petits detalls en els rodets. Que si un trosset d'oliva negre, que si una fulla d'alfàbrega, que si un gra de civada damunt d'una petita gota de mantega i així segons la imaginació del moment. Ha quedat una safata ben plena que feia molt de goig. 
El Sr. Arimany em fa l'observació de que és la primera vegada que ha fet els canapès amb bastonets de pa. Tot una primícia per a nosaltres.

Li he demanat que em cités una cançó i ho ha fet sense pensar-s'ho: Pel teu amor (Rosó) i cantada per Jaume Aragall. No cal que us digui el nom del gran amor de la seva vida...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada