Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

divendres, 27 d’abril de 2012

Carquinyolis, com els de sempre {del Sr. Arimany}


Quan les nenes de Memòries d'una cuinera van proposar fer carquinyolis per aquest mes, no sabien com m'agradaria la idea. Si cerqueu a Gastroteca.cat veureu que se'n fan a molts pobles de Catalunya i que destaquen sobretot els de l'Espluga de Francolí i els de Caldes de Montbui. I si encara es busca més resulta que en Salvador Arimany, que ja ens ha acompanyat d'altres vegades, és de l'Espluga i jo li dic el rei dels carquinyolis. Així que només calia anar a beure de la font d'on surten. Us transcric la recepta tal com me l'ha donat i que hem fet a casa conjuntament. Tota una lliçó d'un gran mestre.

Necessitarem:
 - 250 g de sucre
 - 120 g d'aigua
 - 1 polset de vanil·lina
 - 250 g d'ametlla llargueta crua amb pell
 - 5,5 g de carbonat amònic
 - 360 g de farina fluixa

Pastat:
Es fa un volcà amb la farina damunt la taula.
Al centre s'hi posa el sucre, el 85% de l'aigua i la vanil·lina.
Es remou amb la ma.
A continuació s'incorporen les ametlles i carbonat amònic dissolt amb unes gotes d'aigua.
Es barreja ben barrejat i es fa prendre la farina.
Ha de quedar una pasta dura.
Si cal, hi posarem una mica més d'aigua.

Formació:
Se'n fan 5 trossos igual de pes. Empolvorant amb farina farem unes tires cilíndriques de l'amplada de les llaunes dels forns domèstics, que haurem untat amb oli d'oliva. Passarem un pinzell mullat per a treure totes les restes de pols de farina.

Cocció:
Prepararem el forn (que ha de ser elèctric i sense ventilador) a 180º. Al moment d'entrar la llauna al forn l'apagarem i als 5 minuts el tornarem a engegar a 145º/150º. Temps aproximat una hora. Vigilar molt, la cocció és enganyosa. Treure del forn les barres d'una en una, mentre hem baixat el forn a 100º, i talleu al gruix que vulguem amb un ganivet gros i damunt de fusta.

L'apunt final:
Tingueu els canells preparats per a pastar. Si veiéssim que el forn avança molt de color torrat, baixem la temperatura. Guardem en recipients hermètics.

Us he de dir que mai havia fet carquinyolis i haver après a fer-ne amb Salvador Arimany ha estat tot un luxe, com sempre. Han quedat cruixents i molt bons. És la nostra música d'avui: crec, crec...
Mentre anava pastant m'explicava històries de tota mena. I em recalcava de la gran sort de tenir tot tipus de productes a l'abast. En el temps de l"estraperlo" de la posguerra...De pas m'ha deixat fotografiar unes receptes centenàries del seu pare i molt curioses. Això donaria per a una entrada dedicada.
Moltes gràcies Sr. Arimany per la seva bonhomia.

22 comentaris:

  1. Quines fotos tan delicioses!!! i que afortunada de haver vist aquests quaderns!!!!!
    i que dir dels carquinyolis!!!! ara me'n pendria uns quants amb el café!

    ResponElimina
  2. Quina delícia! Com els de sempre, com més m'agraden! Bon cap de setmana Nani. Ens llegim dilluns amb les receptes de carquinyolis. Petons

    ResponElimina
  3. OHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!! pels carquinyolis i per les receptes antigues, que ja saps que a mi els papers grocs em perden!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. M'encanten els carquinyolis de tota la vida! el carbonat amònic és el llevat químic?
    Petonets i molt bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  5. Hola, jo també em sumo a la pregunta del taller de cuina...
    Fan un goig!!!!! visca els carquinyolis!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un llevat químic que fan servir els pastissers.
      Nani

      Elimina
  6. Són tan boniques les teves fotografies que fa respecte pensar que és menjar! T'han quedat perfectes, segur que són deliciosos!

    Avui al bloc d'ESfruita, la botiga online de fruita i verdura de qualitat, et proposem unes postres o berenar de fruita, un flam de coco. Et convidem a entrar-hi i a dir-hi la teva!

    www.esfruita.com/assessorem/flam-de-coc

    ResponElimina
  7. Quines fotos més maques per una col.laboració tan excepcional. El de Caldes de Montbui em perden però els teus també. És el dolç que més agrada al meu pare, hauré d'anar practicant amb la teva recepta.
    Ja tornem a estar aquí, quins mesos més llargs!!!
    Petonets i bon cap de setmana, 4 dies aquí que ens vindran bé per anar acabnt detalls pel pis :O)
    Palmira

    ResponElimina
  8. Me encantan, pero nunca los he hecho, ahora ya no tengo excusa!! Me llevo tu receta!! Como siempre un placer ver tus fotografías!!
    Besosss

    ResponElimina
  9. visca! m'alegro molt que t'agradés la proposta!!! i si a sobre tens la sort de tenir un experet a prop... ,))) moltíssimes gràcies per participar guapa! molts petonets

    ResponElimina
  10. El meu pare és de Montblanc, així que els carquinyolis sempre ens han agradat molt a casa ;)

    ResponElimina
  11. Un lujo esta receta, muchas gracias, sólo con verlos se hace la boca agua. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  12. Me encantan, generalmente los compro en un forn al frente de mi casa... genial... ya los haré

    ResponElimina
  13. Quin goig aquesta recepta, i ademés amb aquest "pedigrí".. apuntada queda. Tenim ametlles de casa i em costa molt poc ficar-me a fer carquinyolis... Unes molt boniques fotos. Petons,

    ResponElimina
  14. Oh, quina pinta mes bona!! M'anirien perfectes per postres avui... Petons

    ResponElimina
  15. Realment la recepta és ben diferent a la que hem fet la majoria, la pròxima vegada l'haurem de provar així, de mestre!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  16. Ja em sembla una sort tenir un expert al costat però poder veure aquests apunts em sembla tot un luxe.
    Petons i moltíssimes gràcies per participar al memòries.

    ResponElimina
  17. T'han quedat impressionants!! quina artista!! Marta

    ResponElimina
  18. Nani, no soy yo de carquinyolis, no son precisamente mi galleta preferida, pero esta la hago como está mandado. Es un lujo que hayas podido acceder a ella y además para nosotr@s que la hayas compartido. Mil gracias.

    Bss

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  19. Ohh! quins carquinyolis! aquests si que són autèntics! I el receptari del Sr. Aimany, d'aquelles rel·liquies que val la pena guardar sota clau... ;)
    El tarro on els presentes m'ha robat el cor!

    Un petonet Nani! ;)

    ResponElimina
  20. Qué bons Nani, i quines fotos tan boniques!!! M'agraden molt :)
    Petons!!

    ResponElimina