Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 4 de setembre de 2012

Conill amb verdures a la Gordon {i un llibre}


El meu pare llegia molt. Quan anàvem a casa seva/casa nostra sempre el trobàvem llegint. Segons el fill que hi anava li aconsellava el llibre que tenia entre mans en aquell moment. Coneixia bé els gustos de cadascun. Quan ens vam repartir els seus llibres jo em vaig quedar, entre d'altres, "El celler" de Noah Gordon, editat en català per Rocaeditorial. Al meu pare li va agradar molt i li va fer molta gràcia que tot un escriptor com el Sr. Gordon escrivís un llibre on la trama passa al nostre país. Em va contagiar el seu entusiasme i me'l vaig llegir a pleret i molt a gust.
Ara, l'he rellegit durant les vacances i com que estem en plena verema va bé recordar una recepta amb vi que el protagonista, en Josep, ens prepara a la pàgina 180. Us puc dir que ens ha sortit molt bona i hem pogut sucar força pa. L'hem acompanyat d'un Priorat: el Llicorella, vi que ens va recomanar l'Alba d'El Taller de Cuina, i encara que el coneixíem l'hem tornat a beure en honor seu. De fons, fem-ho bé, sentim les gralles que acompanyen els castellers de la colla del Josep. Un llibre, com tots els de Noah Gordon, que no decep, ans al contrari, demostra conèixer la nostra cultura.

....
    - Em pots aconseguir un conill? - va preguntar en Josep, i en Jaumet li va somriure tranquil·lament i va assentir. L'endemà a la tarda, es va presentar a la masia amb un conill jove al qual havia encertat al coll. Va semblar complagut amb les monedes que li va donar a canvi i el van ensenyar a pelar-lo i netejar-lo.
    - Tu com el cuines? - va preguntar-li en Josep.
    - Jo els fregeixo amb llard - va respondre en Jaumet, i va marxar amb un regal: el cap i la pell del conill.
    Però en Josep va recordar com el feia el seu pare. Així doncs, va anar a la botiga de queviures i va agafar all, una pastanaga, una ceba i un pebrot vermell dels llargs. En Nivaldo va arrufar les celles mentre en Josep li pagava.
    - Cuinarem una mica, eh?
    De nou a casa, va amarar un drap amb el seu vi agre, va fregar la petita carcassa de l'animal per dins i per fora, i en acabat, el va fer a quarts. El va ficar dins una cassola amb vi i oli d'oliva, hi va afegir mitja dotzena de dents d'all esclafades i les verdures tallades, i ho va posar a bullir a foc lent.
    Quan hores més tard se'n va menjar dos quarts, la carn era tan tendra i tan bona que li va semblar una benedicció. Va sucar pa dins la salsa especiada, deixant estovar els trossos de pa sec fins que es van convertir en una massa semilíquida exquisida que gairebé es podia xarrupar.
    Després de menjar, va dur la cassola a la botiga, on en Nivaldo estava tallant una col per ficar-la a l'estofat.
    -Té, perquè ho tastis - va dir.
    Mentre en Nivaldo menjava, en Josep es va posar a llegir El Cascabel.
                                                                                                                   ....

30 comentaris:

  1. És un dels llibres que tinc pendents des de fa molt temps, si el recomanes, segur que està molt bé. Petons

    ResponElimina
  2. Ahir en vam menjar de conill, llàstima perquè el podíem haver fet així que ha de quedar molt bo. El conill trobo que és una carn infravalorada, una carn blanca saníssima, econòmica i ben bona que no es mereix ser l'aneguet lleig.
    Aquest llibre també em va agradar molt, t'enganxa com la majoria de noah gordon, però el fet que sigui d'una temàtica "tan nostrada" i tractada amb encert li dóna un caliu especial.
    El vi ja saps que ens encanta, heu de tastar-ne el blanc!!!
    petonets i gràcies pel brindis!!!
    Alba

    ResponElimina
  3. Eps! era jo però tenia el perfil d'en Jordi conectat.

    ResponElimina
  4. Ohh! quina pinta el conill i les fotos t'han quedat xulíssimes!! M'en alegro que hagis rellegit el llibre aquests dies d'estiu, jo també he aprofitat per llegir molt!! Tot i que el Celler encara no l'he llegit, algun dia m'hauré d'animar!!
    ja tenia ganes de tornar per la xarxa blogaire!
    molts petonets!

    ResponElimina
  5. Quina història més bonica... no tenia intenció de llegir Noah Gordon però amb aquest tastet que fas te'n venen ganes per força! I escolta, el conill també el vau anar a caçar? he he. Quina sort poder gaudir ara de la verema ben a prop de les vinyes. L'any passat hi vaig fer una ruta, per Priorat i Terra Alta, i tot aquell territori desprenia unes aromes... mmmm! Gràcies per aquest bonic post que ens envies avui. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina, la fotografia de la dreta és del Priorat a la tardor i la de l'esquerra de l'Alt Camp a la primavera. Els que fem senderisme gaudim de tot això. El raïm és de casa nostre ara!

      Elimina
  6. "El celler" és d´aquells llibres que agraden molt o gens. Quan en Gordon el va publicar jo treballava a Vilafranca del Penedès i recordo el rembombori que es va viure. Temps després em van comentar que al llibre li falta profunditat quan els costums i, sobretot, vocabulari de la pagesia. Jo no me l´he llegit, però...potser hi ha massa exigència.
    De totes maneres, el teu post desprèn una aroma fantàstica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el que més em va agradar és que el protagonista estimi la terra i allò que fa, un bon vi. De refiló, parla dels castells i les gralles, que al menys dóna a conèixer una cosa nostra al món. No deixa de ser una lectura d'estiu que distreu. Són els llibres que llegeixo ara amb la calor. A l'hivern amb la manta al sofà és una altra cosa...I és que tinc llibres del meu pare que pesen molt, però això és una altra història, no per a un blog que intenta distreure. És el que tu dius un americà parlant amb vocabulari de la nostra pagesia seria molta exigència...Ara hi penso: tinc una fotografia dels meus besavis (pagesos) del dia que es van casar al 1875: vestits d'autèntics pagesos catalans. Un dia la posaré!

      Elimina
  7. Tinc aquest llibre a pendents des de fa temps! tot i que ja fa temps que vaig deixar de menjar conill, t'haig de reconèixer que la foto m'ha encantat i li clavaria forquillada sense mriaments
    ;) Petons!

    ResponElimina
  8. A mi també em va agradar molt aquest llibre, és d'aquells fàcils de llegir que passen en un moment.
    El guisat ja de quedar suculent, d'aquells de sucar-hi pa.

    ResponElimina
  9. Yo no soy de conejo pero a mi chico le chifla! así que le sorprenderé con esta recetilla ;). Besos.

    ResponElimina
  10. qué fotografías tan estupendas y que rico este conejo!!!! yo también tengo pendiente esta lectura ;) un besito guapa

    ResponElimina
  11. NANI!!!!!!!
    Que bó!!!!!!!!! m'encanta el conill i aquest llibre a mi també em va agradar!!!! Però saps perque "ens coneix" el Noah...perque la seva jova es catalana!!!!
    Tornant al llibre, et diré, que sòc una apasionada de las novelas históricas, estant entre les meves favorites "els pilars de la Terra","el Mozárabe", "La catedral del Mar", i aquest llibre, d'un gran escriptor, té per mi algunes errades de contextualització...però aixó ja sería un altre història..jejeje
    Tornem el conill....Em sembla fantàstic... i la foto m'agrada molt...les vinyes son les familiars?????

    ResponElimina
  12. Ah...i posa la foto dels besavis!!!!!

    ResponElimina
  13. Un placer leer ese trocito que me ha enganchado totalmente. El conejo seguro que estaba riquisimo.
    Un beso

    ResponElimina
  14. L'entrada d'avui la trobo especialment bonica! tinc el llibre a pendents des de fa la tira de temps, i veient com ens el presentes i el plat que l'acompanyes espero no trigar a agafar-lo! I aquest vinet s'haurà de provar :)
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  15. Saps, el meu pare es igual. Sempre esta llegint i també ens recomana llibres. Es molt maco, molt entranyable el que expliques. I la recepta... doncs te una pinta impresionant. Un peto guapa!!

    ResponElimina
  16. Quin post més bonic... M'apunto el llibre! La recepta és molt apetitosa, i el vi és el complement perfecte!

    ResponElimina
  17. Quina entrada tan maca...la recepta, les fotos, el llibre...i sobretot el record del teu pare.

    ResponElimina
  18. EL CONILL, EL LLARD, com m'agrada aquesta carn i aquesta RECEPTA tan NOSTRE!!!
    QUINA PORTADA TAN BONICA, hauré de cercar aquest llibre, perque m'has arribat al cor.
    BON DÍA TINGUIS AMIGA MEVA!!! :)

    ResponElimina
  19. Tus entradas me encantan Nani, siempre tienen algo especial y esta está carga de magia. La magia que concede el recuerdo, la magia que otorga un libro y la magia que nos traen esas fotos tan inspiradoras.

    Bss

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  20. El vaig llegir fa molt de temps i al llegir aquesta entrada m'han entrat ganes de tonar-lo a llegir :o)
    M'encanta com t'inspira tot el que t'envolta per cuinar delicies de la nostra terra :o)
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  21. Nani, encara que el llibre sigui lleuger i fàcil de llegir, dóna molt. En el sentit que des de que el van editar sempre se'n va parlar,bé o malmament. Estem encara, en un país, que ens sorpren que algú de fora pugui tenir interès pel nostre "poble" i els nostres costums. La Mireia en diria que ens falta autoestima. I això és una altra història.
    Per cert, aquest tipus de recepta també la podries fer amb senglar, o qualsevol tipus de caça.

    Bet

    ResponElimina
  22. M'encanta el celler Nani!! Em va semblar un llibre molt agradable de llegir, pot ser l'hauria de tornar a agafar, perque no m'encrecordaba d'aquest episodi del conill. L'aspecte del plat, i les fotos que l'acompanyen, m'han agradat molt!!
    Petons

    ResponElimina
  23. M'apunto el llibre, no el coneixia i la recepta té una molt bona pinta!

    ResponElimina
  24. El llibre no m'he le llegit, encara que tinc uns quants d'aquest autor...el conill ha d'estar bonissím¡!

    Petó

    ResponElimina
  25. El llibre no el coneixia, la historia que has explicat del teu pare es molt bonica, i la recepta sembla estupenda!

    ResponElimina
  26. Una recepta per a posar-la en pràctica sovint. Al meu blog també en parlo del conill a casa és una de les carns que ens agrada més i ja sabem que és una de les més sanes. La faré, properament, em recorda a les "cassoulets" franceses i al civet, déu quedar boníssim, ha d'estar molt de temps al foc? De totes maneres suposo, que cadascú s'ho pot anar adaptant...amb la pràctica. Petons.

    ResponElimina
  27. Vaig llegir el llibre, el vaig trobar fàcil i agradable de llegir i vaig disfrutar llegint-lo... però saps que no vaig entretenir-me en la recepta??? Ets molt més detallista que no pas jo ;-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  28. Què bo aprofitar un gran llibre per a treure'n una bona recepta....
    Jo vaig gaudir molt llegint-lo i potser ara provo també aquest conill....
    Felicitats!
    Jordi

    ResponElimina