dimarts, 4 de desembre del 2012

Saltimbocca {rellegint Vázquez Montalbán}


Carvalho ha puesto en marcha la máquina italiana de hacer pasta. Van saliendo los hilos de los espagueti y Carvalho los va cortando cuando alcanzan la extensión conveniente. Sale al jardín de su casa, arranca unas hojas de basilisco de una maceta y de nuevo en la cocina junta las hojas con piñones, ajo, aceite, vinagre, pimienta, sal en un vaso de batidora. Hace la salsa. Pone a hervir los espaguetis y mientras tanto prepara un saltimbocca. Láminas de carne de cerdo con lonchas de jamón y una hoja de salvia, todo unido por mondadientes y pasado por la sartén.
Entra en el comedor con la bandeja llena de espaguetis humeantes y con la cazuela tapada donde reposa el saltimbocca. En el comedor, como único comensal, le aguarda Anfruns. Contempla recelosamente los platos.
   - Droga.
   - ¿Dura o blanda?
   - La comida siempre es una droga dura.
   - Pero es la única droga que se paladea.
   - Un síntoma de la crisis de valores de nuestro tiempo es la preocupación por la gastronomía.
   - No lo pongo en duda.
   - Están muy buenos.
Reconoce Anfruns después de llevarse a la boca los primeros espaguetis enrollados en el tenedor. La comida transcurre en silencio y Carvalho contempla con una cierta molestia lo poco que come Anfruns.
   - ¿También está por encima de la comida?
   - También.
                                                                     (Asesinato en Prado del Rey)


Per a quatre persones
Necessitarem:
 - 8 escalopes de vedella no massa grans
 - 8 talls prims de pernil salat
 - 60 g de mantega
 - fulles de sàlvia (preferiblement fresca)
 - 1 cullerada de farina
 - 1 llimona
 - sal i pebre

Farem:
Assaonem les escalopes amb sal i pebre.
Les enfarinem.
Posem damunt de cada escalopa una fulla de sàlvia i un tall de pernil, enfilant-lo amb un escuradents.
Fregim amb mantega a foc viu, un parell de minuts per cada costat.
A la paella, en el fons que ha quedat, hi afegim una mica de mantega i el suc de la llimona.
Aboquem la salsa sobre les escalopes i les servim calentes.

Del llibre: Las recetas de Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán, Edit. Planeta.
(Amb autorització de l'Edit. Planeta)
Música: un bolero per Mayte Martín i Tete Montoliu, Contigo aprendí.

23 comentaris:

  1. Nani, com m'ha agradat el fragment. Jo he llegit poc Carvalho, Los mares del sud, en la meva època d'institut. L'hauré de recuperar.
    El plat no el coneixia i mira que és senzill. Un dia d'aquest el faig.
    Moltes gràcies, guapa!!!

    ResponElimina
  2. Aquesta del Carvalho està molt bé. He he he... deliciosa proposta italianat. A rivederchi!!

    ResponElimina
  3. Que bons aquests Saltimbocca Nani!! Quan varem anar a Roma aquest mes de març, vaig demanar-me i vaig quedar més decebuda.....Nedaven en l'oli i la mantega, un desastre. Però aquests teus fan una cara fantàstica i acompanyats amb una mica de pasta bullida...
    A quina hora dius que dineu a casa teva :P?
    Un petó ben fort i bona setmana. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  4. mmmm..estava encuriosida jo amb el Saltimbocca.... i mira per on es un plat senzill i molt atractiu...el llom amb el pernil te que ser una delicia i tot amb aquest spaguettis amb un pesto literari, em semblen una combinació perfecta. La foto és molt maca, molt atraient... amb aquest plat i el blanc marmoreo de la taula...te com un aire misterios. Bravo!
    I m'ha encantat l'entrada espectacular de la literatura! Cine o llibres i cuina....son la combinación perfecta!
    Contigo aprendemos!
    Kisses

    ResponElimina
  5. Un plat molt apetitós i un bonic homenatge al Manolo.

    Ciao Nani!!

    ResponElimina
  6. Jo no sóc massa de Saltimbocca...però aquests que has fet...no sé, els tastaria!!!
    Ptnts guapa

    ResponElimina
  7. Que bo aquest saltimbocca... a aquesta hora se'm fa la boca aigua!

    petonets

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt aquest plat, és senzill (com a mi m'agraden) i fa venir unes ganes de menjar-lo. Qualsevol dia el faig.
    Petons
    Conxita

    ResponElimina
  9. La recepta sembla molt més apetitosa després de llegir el fragment de text que has copiat ^^
    M'agrada que el Saltimbocca sigui senzill; així no tindré excusa per no fer-lo! Hahahah

    Molts petons :)

    ResponElimina
  10. Quina entrada més completa!! Un bon fragment de novel·la, una bona recepta, una bona fotografia......tot perfecte!!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  11. He vist moltes maneres de preparar saltimbocca i encara la tinc pendent! el cruixent del pernil ha de ser brutal, amb aquell gustet tan predominant. Una foto molt temptadora Nani :)

    ResponElimina
  12. La sàlvia fresca té un sabor increïble, aquí estàn boig per ella, costa poc i és molt senzilla de trobar. M'encanta la teva proposta i m'ha recordat records l'introducció, la de coses que guardem en raconets de la nostra memòria!
    PEr cert, no crec que estigui per arrivar un altro bitxo a casa... de moment al menys, això suposa està en bona forma i aquests mesos han sigut una mica més difícils del que m'agradaria :o)
    Petonets maca, quina quantitat de comentaris ahir i a més vau ser dos a fer el mateix :o) Quina il.lusió!!!
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  13. Una introducció molt oportuna. He llegit uns quants llibres del Carvalho i sempre m'havia agradat mlt q barregés la història amb la cuina.
    De fet el llibre recull de receptes és un dls q m'agradaria tenir, xo crec q ja no el fan...
    Ptns!!

    ResponElimina
  14. Ostres, sempre n'havia sentit a parlar...gràcies per aclarir-ho. Per cert, la introducció molt interesant.

    ResponElimina
  15. Quina bona pinta que tenen ¡¡¡ A mi m'agradat molt aquesta entrada, Literatura, intriga i un bon saber fer a la cuina. Tot plegat fa que la recepta sigui un deu ¡¡¡

    Una abraçada, Agusti Cangrejo Grande

    ResponElimina
  16. Nani, yo debo estar en plena crisis de valores, porque cada vez me gusta más la gastronomía y probar cosas distintas. Hay veces que nos olvidamos de recetas simples y sencillas como ésta, que encima están buenísimas. Un beso.

    ResponElimina
  17. Una molt bona i completa entrada!!! als meus nois el saltimbocca els entusiasma... molt bona foto. Petons,

    ResponElimina
  18. Molt bona introducció, ja m'ho menjava! Carvalho fa com jo agafa les fulles del balcó, però això del saltimbocca no ho coneixia i màgrada. Petons.

    ResponElimina
  19. QUE RICOOOOOO¡¡¡¡


    Un abrazo desde Barcelona .¡¡

    ResponElimina
  20. Aquesta l'haurem de provar, sens dubte. Nani, quins records m'has fet venir, haig de remenar per l'estudi i rellegir algun llibre del Manolo...
    Petonets

    ResponElimina
  21. casum l'olla, fa relativament poc que he dit, i per culpa del post ja torno a tenir gana xD

    ResponElimina
  22. Me cuesta reconocer que aún no he leído nada de Montalbán...pero todo se andará.

    Petó

    ResponElimina