Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 12 de febrer de 2013

Rap guisat {i un viatge al Brasil}


La meva amiga Mon, blocaire d'Aprilskitch, sempre em diu que escolta la música recomanada mentre llegeix la recepta del dia. Així que avui la complaurem: primer us convido a sentir una bonica cançó de bressol dels indis guaranís brasilers: Nhanderu Rymbáje (Ocell d'or) cantada per Tenondé Porã. La lletra diu més o menys que l'ocell déu cantava i els altres l'escoltaven al voltant. És preciosa.
Estant en una botiga de la FUNAI (Fundació Nacional de l'Indi al Brasil)  a Manaus vam conèixer un parell d'indis de la tribu Wai-Wai i poder estar parlant amb ells una estona ens van fer veure com estimen la natura i com en el nostre món malbaratem els recursos. Ens van preguntar on vivíem, a quants dies de canoa estàvem de lluny. Ells, per anar a vendre els seus productes manufacturats a la ciutat en tardaven dos... Aquesta era la seva mesura de les distàncies. Un d'ells tenia un nom molt bonic, no el recordo en indi, només que volia dir el que somriu quan veu el sol. Una vivència que mai oblidarem. Sense paraules.
Vam visitar el Mercat Municipal d'aquella ciutat que és un projecte d'Eiffel però que va ser construït a Escòcia i transportat per peces en vaixells, a finals del segle XIX. És molt bonic. Em vaig quedar bocabadada tant per l'edifici com pels peixos tan variats que venen: tucunaré, pirarucu i tambaqui són uns dels més coneguts del riu Amazones. Els cuinen molt bé. Avui prepararem un rap, el que tenim a mà ara mateix, d'una manera senzilla amb gust a Brasil (pel coriandre). Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 4 talls de rap
 - 1 ceba mitjana tallada a daus
 - 2 alls
 - 2 cullerades soperes de julivert
 - 2 cullerades soperes de coriandre
 - 1 tassa d'aigua
 - 2 cullerades soperes de farina
 - sal i pebre
 - oli d'oliva

Farem:
Fregirem la ceba en una paella on haurem posat l'oli d'oliva, a foc mig, fins que quedi transparent.
Afegim els alls esmicolats juntament amb el julivert i el coriandre, deixant un parell de minuts.
Aboquem l'aigua i deixem coure uns 10 minuts a foc mig.
Com que l'acompanyo de llagostins pelats hi he afegit els caps que així donen color i gust.
Passem la salsa pel colador xinès i la tornem a posar a la paella, afegint-hi la farina que haurem dissolt en una mica d'aigua, i salpebrem.
Courem el rap en aquest suquet, afegint els llagostins, a foc mig, amb la paella tapada, fins que veiem que està cuit al nostre gust.
He fet unes cols de Brussel·les al vapor que hi han posat el punt de color.
En va sobrar i l'endemà estava millor, molt més bo. S'havia confitat la salsa.
Un vi blanc de la D.O. Terra Alta: Herencia Altés 2012 garnatxa blanca de Bot ens fa els honors.

Nota: Si no feu la salsa amb coriandre poseu-hi qualsevol altre herba o espècie que us agradi perquè sense us quedarà una salsa insípida. Aquesta salsa és ideal per als que tenen al·lèrgia als fruits secs de les picades.

34 comentaris:

  1. Quina experiència tan bonica, deuen pensar que estem bojos perquè ens ho anem carregant tot...
    A mi el rap ha d'anar amb suquet perquè no m'agrada gaire.
    Petons.

    ResponElimina
  2. oh, Nani! Quina cançó més bonica... m'agrada aquesta història dels indis guaranís i encara més la recepta de rap. Que l'acompanyis amb cols de brussel·les té un plus, que a casa no agraden i en canvi a mi m'entusiasmen! I amb llagostins i tot, que bo!! La teva amiga Mon t'ha picat, veig. Petons

    ResponElimina
  3. Qué fotos más bonitas, una experiencia increíble. Con lo que nos complicamos la vida y ellos son felices con su tierra y con cubrir sus necesidades. Un rape delicioso. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  4. Wow!! t'acabo de descobrir i he decidit que em quedo ;)! aquesta recepta es espectacular, però t'he de dir que pel que he vist, la resta del blog no m'ha deixat indiferent, felicitats!! petó!

    ResponElimina
  5. Quina expèriencia més increïble, m'imagino, una mica fora del món i del temps, en una altra dimensió.
    I aquestes fotos son meravelloses, aquest mercat arribat desprès d'un viatge ben ben llarg.
    El rap, perfecte i amb coriandre que és la meva herba preferida :o)
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
  6. Que envidia me dás, la experiencia y las fotos son increíbles. El plato de rape tal y como lo has cocinado y presentado delicioso.
    Besos

    ResponElimina
  7. Quina experiència més bonica Nani, realment si ens veiéssim amb els seus ulls... Segur que més d'un reflexionaria!
    La recepta, deliciosa! el rap és un dels peixos que més m'agrada.
    Que tinguis un feliç dia, petons!!
    Bet

    ResponElimina
  8. Nani, cada cop m'agraden més les teves fotos, son precioses de debó! Les receptes no m'agraden més, perque ja m'agraden tant que més no es pot ;)
    I aquest post m'ha agradat molt també, m'ha fet recordad la meva visita a l'Amazones peruà.
    Molts petons maca!!!

    ResponElimina
  9. Quina experiència més xula!! segur que el rap estava insuperable!!

    ResponElimina
  10. Amb lo que m'agrada el rap, de ben segur que aixó ha d'estar de mort!!!!petonets

    ResponElimina
  11. LEs teves entrades sempre em treuen un somriure, com qui veu el sol! ;) Aquest mercat segur que és una preciositat i l'experiència de parlar amb aquests nois, quina passada... com el teu rap, boníssim!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  12. Aquestes històries plenes de records són les que fan que el plat sigui especial, màgic mentre el saboreges. Déu ser boníssim.

    ResponElimina
  13. Sort que t'has decidit pel rap perquè el tucunaré, pirarucu i tambaqui aquí "darrerament" són difícils de trobar, heheh.

    Quan agafaras el trole??????????????????????????
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  14. Que montón de cosas he aprendido. Entradas así son una gozada.
    Un beso

    ResponElimina
  15. Amb les teves entrades.......aprenc moltíssim!!! És tot un plaer seguir-te.......
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  16. Bufff...no sé per on començar. Gràcies mil, pero la canço!lleguí aquesta bonica i emotiva entrada amb aquest fons m'ha semblat tota una experiencia. Això si que et retroatreu.
    Un mercat d'Eiffel al Brasil...un altre punt d'impacte; unes fotos precioses amb aquests peixos autóctons, una història entrenyable, una recepta genial que fan ganes d'haver pispat aquest "sobrant adobadet".
    Felicitats es una entrada preciosa!

    ResponElimina
  17. Suposo que aquesta entrada t'ha omplert de bons record, bona pinta aquest rap¡!

    Petó

    ResponElimina
  18. Quina història més maca ens expliques Nani!
    Diuen q viatjar et fa obrir la ment i veure les coses diferents al tornar. Amb viatges i experiencies com aquesta de ben segur qns passaria.
    El rap guisat ha d'estar diferent. Un forma diferent de coure'l!
    ptns!!

    ResponElimina
  19. Sempre ens expliques unes històries perquè t'envegem ehh Nani ( de forma sana).
    El rap guisat fantàstic. És tant agraït el rap que amb qualsevol cosa que el fagis... Bona setmana. Petonets. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  20. Un plat fantàstic per una història fantàstica...!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  21. Sempre aconsegueixes que les teves receptes ens transportin a la teva història. Quin rap més suculent Nani!
    ;)

    ResponElimina
  22. Quines fotos més xules d'aquest mercat!! la veritat és que la vida dels indis és molt diferent a la nostra, sincerament a vegades m'agradaria viure com un indi.... El plat fa molt bona pinta, aquest rap i aquestes gambes amb aquest suc per sucar-hi pa! mmmm...

    ResponElimina
  23. Quines vivències més especials i boniques. Éstan bonic conéixer món i no viure tancats en les nostre misèries, tens molta sort d'haver pogut viure tot això en primer persona. Petons.

    ResponElimina
  24. Que experiencia mas bonita y que fotos mas chulas.

    El rape es un pescado que me cuesta preparar, quizás por la textura, pero este te ha quedado estupendo, así que tomo nota de la receta. Bss

    Virginia "Sweet and sour"

    ResponElimina
  25. No em faria res perdre'm pel Brasil, tot i que ara una mica més complicat!!! I tampoc em faria res tastar aquest rap!
    Esperem que agafis el trole!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  26. Molt maca la història i la canço et porta al mig de l'amazònia eh?? m'he estat escoltant tb la resta del disc i està molt bé! Marta

    ResponElimina
  27. No hi ha com deixar-se endur per inspirar-se amb els productes d'aquí. Només la intro del mercat ja fa esborronar...aquestes experiències marquen...i el Rap, cuinat així ha transportar-t'hi segur!

    ResponElimina
  28. Hola Nani,

    Sóc la Núria Altés, la del Garnatxa Blanca Herència Altés. Moltes gràcies per triar el meu vi per a maridar aquest fantàstic plat però gràcies també per descobrir-me el teu blog, m'anirà molt bé per a millorar la meua cuina, Salut!!

    ResponElimina
  29. Es verdad que hay preparaciones de pescado guisado que están mejor al día siguiente. Este rape tiene una pinta muy buena con esos langostinos. Un besito.

    ResponElimina
  30. Nani, me encanta el rape, que rica forma de prepararlo, tendré que probar esta receta porque ahora mismo estoy salivando....
    Besos querida.

    ResponElimina
  31. M'encanten aquests guisadets de peix, són super gustosos i ideals per sucar-hi pa!

    ResponElimina
  32. Wow, quina experiència més maca Nani... són d'aquelles que no oblides mai, oi? La recepta que ens proposes em sembla fascinant, sens dubte per probar-la! Petonets maca.

    ResponElimina
  33. Segur que una experiència inoblidable.
    El rap és un dels meus peixos favorits. Mai he cuinat amb coriandre però sens dubte ho provaré.
    Les teves presentacions precioses.
    Un petó

    ResponElimina