dilluns, 4 de març del 2013

Cuscús amb xai i fruita seca {viatjant al Marroc}


M'agrada viatjar. I ho faig quan veig un reportatge, quan recordo algun viatge que ja he fet, quan somio que vaig a un lloc que m'agradaria visitar, quan algun amic m'explica allò que ha vist o simplement anant a un poble proper que no he visitat mai. Mirant l'àlbum de fotografies de quan vaig estar al Marroc, per cert les últimes fetes amb la càmara analògica, he recordat una recepta del número 131 de la revista Cuina i no puc estar-me de fer-la.
Una recepta de Manel Guirado, nivell baix i dues hores i mitja de temps. He aprofitat fer-la perquè venien uns amics a dinar i que és per a 6 persones,

Necessitarem:
Per al cuscús:
 - 500 g de cuscús de blat ràpid, de gra fi
 - 550 ml d'aigua
 - 1 culleradeta de comí en pols
 - 1 culleradeta de sal
 - 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
 - 100 g de mantega (o més oli)
Per al guisat de xai:
 - 1 kg de xai a trossos (espatlla, cuixa o coll)
 - 1 ceba
 - 2 cullerades de mantega clarificada (o oli d'oliva)
 - 1 culleradeta de ras el-hanout
 - 1 pessic de safrà
 - 1 cullerada de mel
 - sal i pebre negre
Per a la guarnició de fruita seca:
 - 300 g de prunes seques (posades en aigua tèbia 1 o 2 h)
 - 50 g d'ametlla pelada
 - 50 g de pinyons pelats
 - 30 g de panses
 - 4 escalunyes
 - 1 cullerada de canyella en pols
 - un grapadet de llavors de cardamom

Farem:
Poseu al foc una cassola amb 1 l d'aigua. Afegiu-hi el xai, la ceba picada, la mantega, els ras el-hanout i el safrà. Saleu-ho lleugerament. Quan comenci a bullir, tapeu-ho i deixeu-ho coure lentament, 2 h.
Mentrestant, confiteu lentament l'escalunya picada, en una paella, amb la mantega. Quan sigui ben feta, afegiu-hi la fruita seca, saleu-ho i aromatitzeu-ho amb la canyella i el cardamom. Remeneu-ho una mica i reserveu-ho, tapat.
Uns minuts abans de servir el plat, prepareu el cuscús. Poseu-lo en un bol, amb el comí, afegiu-hi l'oli i la sal i barregeu-ho bé. Afegiu-hi l'aigua calenta (podeu substituir-ne una part pel brou) i deixeu-ho reposar, tapat, uns 5 min.
Acabeu de posar al punt el guisat, reduint-ne la salsa, posant-lo a punt de sal i afegint-hi la mel.
Amb una forquilla, rasqueu el cuscús, perquè se separin les partícules i quedi flonjo.
Retireu-ne els trossos de canyella i amaniu-ho amb una mica de mantega o oli d'oliva.
Serviu el cuscús en una plata, poseu-hi  a sobre el xai i el sofregit de fruita seca, i ruixeu-ho amb una mica de brou. Serviu la resta del brou a part.
Un vi negre del Priorat serà ideal per a aquest plat. I què sentirem mentre? La cantant magribina Oum amb Shine, que ens alegra la taula.

25 comentaris:

  1. Quines fotos tan xules... ja m'imagino l'oloreta que deuria fer aquest cuscús! Ha de ser una delícia
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Quines fotos i quina cuscusera mes maca!!!!
    Nani,m'has fet entrar ganes de fer cuscús...
    Ja fa temps que no faig.
    petons
    Isabel

    ResponElimina
  3. Amb aquest xai tant ben guisat i amb tanta fruita seca, aquest es un plat de luxe!!!! quines fotos més xules.. Petons,

    ResponElimina
  4. Me encantan los tajines, y el cous-cous, esos platos aromáticos, regados con miel y frutos secos. Mi principal problema suele ser que el cordero no es mi carne favorita. Yo, quizás por origen, quizás por aprehensión, prefiero el txuletón de buey a la brasa, poco hecho. Así que estos platos suelo prepararlos con carnes que nos son cordero. Fijate me gusta mas el cabrito. Del cordero lo único que suelo comer son la chuletillas de lechal, pero al sarmiento, eso si que me gusta.

    La revista "Cocina", que tenéis en Catalán tiene una pinta fabulosa. Una pena que en España no editen buena lectura gastronómica, mas allá de revistas solo de recetas como las de Thx y similares.

    Bss y a por ese cous-cous que tiene una pinta estupenda.

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  5. Quines fotos més boniques, Nani... a mi, del Marroc, el que més em va quedar impregnat són les olors... quina meravella. El plat que has triat fa molt bona pinta! M'agrada fet amb la tajine... per cert, el Manel Guirao és un amic meu i de ma germana. Quina gràcia... petons

    ResponElimina
  6. M'han vingut ganes de tornar a menjar-ho, llastima que no tinc tajine...però ja faré.

    Petó

    ResponElimina
  7. Viatjar és el que més m'agrada, però quan no ho pots fer físicament, una gran manera és tastant la gastronomia d'un país.
    Diu q els emigrants l'última arrel q perden és la de la cuina.
    Aquest cuscús és per no perdre'l!!!!!
    petonets

    ResponElimina
  8. Be...Nani..que dir, sense no repetir el que ja t'han dit i que susbribeixo de dalt a baix..a excepció del que fa respecte a la carn de corder. A mi m'encanta tal i com la fan els àrabs. Aquestes coccions llargues, com la que tu has fet de 2h, fa que el sabor del corder s'amortigui molt i sigui una pura delicia. No s'assembla gens a com menjem nosaltres el corder.
    M'encanta el tají...que es disseny. Jo en tinc un pero de terrina simplement...aquest em sembla una cucada... una preciositat.
    M'encanta la cuina marroquí....tajines, cus-cus, plats amb asberginia (com no!!!), postres com els briorats que surten en les teves fotos...mmmmm...la mediterrània...que bona i seductora és!
    Les fotos del teu viatge...evocadores....com em sedueixen tambè aquests carretes plens d'especies aromàtiques...
    Enfi... no pararia de dir coses i mès mentro escolto aquesta preciosa cançò!

    ResponElimina
  9. Reconec que el temps que porta fer la recepta s'ho val... y el reportage una delícia.
    GRACIES ESTIMADA NANI :)

    ResponElimina
  10. Quines fotos més boniques Nani, i la recepta, boníssima, sóc molt fan del cuscus i aquest te una pinta espectacular. Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Me encanta el cous cous, en general la cocina árabe y sobre todo la marroquí. Te ha quedado de lujo y las fotos una preciosidad. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  12. Un cous cous molt elaborat! m'agrada molt la combinació d'espècies, m'imagino l'olor tan bona que us ha quedat a la cuina ;-) ara fa dies que no faig un cous cous tan autèntinc i m'ha fet venir ganes...

    ResponElimina
  13. Preciosas fotos y que mejor forma de recordar un gran viaje con este estupendo plato. Tiene una pinta deliciosa.
    Besos

    ResponElimina
  14. Qué buenísima esta receta, Nani. Es una de mis asignaturas pendientes: el cous cous. Y encima quería hacerlo con cordero. Lo probé en casa de una amiga y no dejamos ni un solo resto. Ya llevo tiempo intentando encontrar las especias Ras el Hanout. A ver si encuentro en google alguna tienda donde pueda acercarme un fin de semana. Un besazo enorme. Enhorabuena con esta receta.

    ResponElimina
  15. No sóc massa amiga del xai així que segurament l'apartaria però tastar-lo el tastaria segur.
    Unes fotos molt maques.
    Petons.

    ResponElimina
  16. Aixxx quins records,
    aixxx quina oloreta,
    aixxx quina nostalgia,
    un dia d'aquets m'animaré.
    Petonets

    ResponElimina
  17. Nani, a mi ara mateix m'has fet viatjar... i recordar. He tingut la sort de visitar Marroc tres vegades i tinc moltes ganes de tornar... Es un país que atrapa. I el menjar... bonísim!! Aquest cuscus es irresistiblement bo!. Un peto !!

    ResponElimina
  18. Chapeau!! Quins records! Aquest estiu hi vaig ser-hi...Un couscous fantàstic.

    ResponElimina
  19. Aquests records de viatjes i sabors són els millors... Crec que mai he menjat tan bé com a Marrakech, i aquest cuscus em transporta anys enrere ... Quan trobi xai la prepararé amb la teva recepta.
    petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  20. M'encanta el cuscús! de fet com dius, em recorda els 2 viatges que he fet al Marroc. A mi em recorda una mica , salvant les diferències, a la nostra escudella amb l'escorregut.
    Petons!!

    ResponElimina
  21. només de llegir la recepta m'imaginava lo fabulós que ha de ser aquest plats a mi m'encanten, amb espècies, cuscus....

    ResponElimina
  22. La cuina és una bona manera de conéixer les cultures. Petons.

    ResponElimina
  23. A casa ens encanta el cusucs, però no el faig amb un guisat de xai, tan bo com el teu! Ha de quedar super gustós i molt bo.

    ResponElimina
  24. Una recepta elaborada, delicada i molt ben presentada...i segur que pensada i buscada per als convidats que tenies a sopar...així ets tu, Nani.

    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  25. Quina passada Nani! m'encanta la recepta i les fotografies! M'encantaria anar al Marroc, no hi he estat mai. Sobretot m'agradaria visitar els mercats, que diuen que tenen uns colors fantàstics.
    El cuscús m'agrada molt i ara fa temps que no el cuino, així amb xai i fruita seca ha de ser una delícia.
    Petons!!

    ResponElimina