Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 13 de març de 2013

Els primers pèsols i els primers ous {oh, quina música!}


Els primers pèsols han arribat. I també els ous. El nostre hort ja està a punt i hem volgut preparar un senzilla truita. I així, en el paper de la princesa del pèsol, conte que ens explicàvem mútuament mentre anàvem desgranant les boniques perles verdes, la Violeta m'ha ajudat a preparar-la, tot imitant Néstor Luján quan anava al Restaurant Hispània a menjar els primers pèsols de la temporada, que exquisidament li cuinaven les germanes Reixach, Lolita i Paquita.
I amb els ous plegats per la princesa i com vàrem prometre quan us vam presentar el nostre galliner ecològic, aquí teniu la primera truita. Imagineu-vos el gust.

Aprofitem i us mostrem la meravella de la natura que ens regala unes flors que es convertiran en unes belles tavelles. Us heu fixat de com es caragolen els circells buscant on aferrar-se? Ja tenim la primavera aquí!

La Violeta ha fet cinc anys i parla ja com una doneta. Mentre gaudíem del temps, de la companyia i de la bella natura cantava Amelitta Galli-Curci, la preciosa peça Crepuscule. I jo no em puc creure que tot sigui veritat...


28 comentaris:

  1. Quina preciositat de fotos, i quina sort, poder gaudir de pèsols de l'hort i d'ous de corral!! L'entrada que has fet és molt xula, amb el conte de la princesa i el pèsol. Jo l'explico quan faig de conte-contes a les biblioteques i sempre triomfa... boníssima, la truita de pèsols frescos! petons

    ResponElimina
  2. Ai, que afortunada ets! Les fotos precioses, i el jardí... uff, quina enveja! petons!

    ResponElimina
  3. Como está Violeta!! Guapísima!! Y muy mayor. Confieso que no había hecho guisantes frescos hasta hace muy poco, y tengo unas ganas tremendas de volver a hacerlos. Un besazo muy gordo para las dos.

    ResponElimina
  4. Ooh! Naniii!
    Quines fotografies!
    Quin goig l'hort!
    ... Però t'he de confessar que tot queda eclipsat per la Violeta!
    Si aquesta nena té el goig d'assemblar-se, ni que sigui una miqueta, a la teva sombra, serà una gran dona!

    ResponElimina
  5. Quin goig questa entrada!!! I quina enveja per aquest hort tan meravellòs :o) Aquesta és la millor truita del món (quins colors!) i amb aquesta princeseta com companya de feina, no hi ha res de millor al món.
    A la meva princeseta també li encanta aquest compte :o)
    Petonets a les 2,
    Palmira

    ResponElimina
  6. visca la primavera! i tot el què comporta! fa dies que li dic a l'Albert de venir a veure el vostre galliner, per agafar idees. Avui li ensenyo! quina enveja, poder menjar ous de gallines felices.
    Els pèsols els sonmio tot l'any i aquest encara no n'he menjat!

    ResponElimina
  7. Què dius!!! ja han començat a pondre??? Quina gràcia... Recordo quan muntàveu el galliner i ara mira! i els primers pèsols!!! La canalla deu flipar. Us felicito!!

    ResponElimina
  8. Ja t'ho he dit pel face... agafaré una cistelleta i pujaré :-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. Nani que pinchito tan rico, con esos huevos recién cogidos.
    Que preciosidad de niña.
    Muchos besos bonita.

    ResponElimina
  10. Ostres, quina sort poder gaudir de productes del propi hort... a part de que seran molt més bons, imagino la il·lusió que deu fer en menjar-los...

    ResponElimina
  11. Si que es bonica la flor del pèsol.. tinc el meu pare que fa hort tot l´any i mai ha pensat en ficar pèsols, li hauré de demanar... i els ous de les teves gallines tot un premi a la bona feina... m´imagino el deliciós sabor d´aquesta fina truita... petons,

    ResponElimina
  12. Qué xules les fotos!!! No sabia que tinguessis gallines ni que el pèsol feia una flor tan maca. Molt bona la truita a la francesa de pèsols frescos, la meva àvia en feia sovint i en tinc molt bons records.

    Petonets!!

    ResponElimina
  13. Quina bona pinta!! i aquests ous caseros, mmmm....i la Violeta moníssima, segur que deu disfrutar cullint les verdures i fruites...
    Ptns
    Su.

    ResponElimina
  14. Quina ajudant que tens!!! Tot un luxe d'entrada!! I no tant per la recepta en si, sinó pels productes i les fotografies!!
    Espero que els vostre hort i el galliner us donin moltes alegries!!
    És un plaer poder menjar prodcutes de veritat ;)
    Petonets Nani. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  15. Quina sort, poder cuinar amb una ajudant tan maca com la Violeta.
    Felicitats i gaudeix molt de la seva companyia
    Conxita

    ResponElimina
  16. Quin luxe, hort, galliner i una moza ben formosa.

    Petó

    ResponElimina
  17. Bon dia! no sóc gaire de pèsols però aquests segur que estan súper tendres ;-) El reportatge fotogràfic és de 10, quin gust veure les imatges.

    ResponElimina
  18. Què valenta la teva ajudanta, quina sort que té.
    D'aquí poc autosuficients.
    Petons.

    ResponElimina
  19. Nani quina passada! Les fotos són precioses!!!! Quina sort poder conrear la terra i tenir un galliner que ja comença a donar els primers ous!!! Tot plegat és un gran regal!! Felicitats!!! Molts petons!

    ResponElimina
  20. Quin goig tot plegat! Els ous ja me'ls menjaria ara mateix, els pèsols no m'agraden però aquests quasi que els tastaria. Al que li agraden molt és al meu home i una truita així seria una delícia. Molts petons.

    ResponElimina
  21. Quin luxe i quina enveja!! tot de l'hort...
    m'encanten els pèsols frescos!

    petonets i feliç cap de setmana

    ResponElimina
  22. Nani, aixo no val... es clar que ha de ser bona!! Bonísima!! Si amb la pinta ho diu tot. No hi ha res com el que es cull o es fa a casa, oi que si? Un peto i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  23. M'encanten les fotos, els primers sempre fan molta il·lusió!
    petons

    ResponElimina
  24. Esta tortilla la hace la abuela de mi yerno y es que es una exquisitez.Les sorprenderé yo con tu receta.
    Que lujo que salgn de tu huerta y que lujo de acompañante.

    Un saludo

    ResponElimina
  25. Nani, aquesta recepta me l'havia saltat!!! i hi surt la recepta més bonica de totes. Que maca està la Violeta, és una nena preciosa!!!
    Moltes gràcies, pel teu comentari, guapa, estic segura que aviat tornaré a estar en plena forma, jejeje. Tinc la cuina una mica oblidada, ja ho ser, feig ben bé el del dia a dia, però sortim cada dia a caminar i els nens amb bici, és el que ens ve més de gust, i la càmara sempre amb nosaltres. Vaig pujant fotos al grup de Flickr LVM, i espero a final de mes fer-ne el resum al bloc, un mural ben ple de fotos de qui em fa bategar el cor ben fort, els meus fills. Gràcies, guapa, i ens retrobarem de nou, i jo passaré per aquí hi hagi o no bona recepta, que sempre n'hi ha ;-)
    Una fortíssima abraçada!!!

    ResponElimina
  26. Acabo de sacar un ratito para visitarte. No sabes como estoy disfrutando, con el gallinero ecológico, los guisantes y vuestra conversación. Violeta tiene que pasarselo de miedo, está guapisima y muy mayor, no pareciera que tiene solo 5 años.

    Me recuerda tanto cuando yo acompañaba a mi abuelo a la huerta del caserío, a recoger guisantes, lechugas, calabacines... a embaretar las plantas de vainas o tomates, o simplemente a cojer pájaros con liga y los reclamos. Era un experto, yo aprendí mucho de él, no solo de la tierra y el campo, sino a disfrutar de la naturaleza, a escuchar el silencio embriagador que nos regala. El me lo enseñaba callandito, porque no era muy hablador, pero le gustaba compartir esos momentos conmigo, él los disfrutaba y se le notaba, y yo tambien. Gracias por trasportarme de nuevo a aquellos tiempos. Bss y uno especial a Violeta que me ha recordado a mi hasta en la ropa y en como lleva el pelo.

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  27. Por cierto se me olvidaba. Las fotos preciosas y esa primera me ha encantado. Bss

    Virginia

    ResponElimina