Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 18 de març de 2013

Quiche d'ortigues {i formatge camembert}


Fa uns dies vaig gravar una pel·lícula, Les petits mouchoirs (Petites mentides sense importància), perquè em va cridar l'atenció una crítica molt bona sobre ella. Primer em vaig esgarrifar en veure que durava 155 minuts, però després us puc dir que la tarda de sofà va resultar tranquil·la i molt grata, amb llàgrimes incloses, mentre sentia Nina Simone amb una excel·lent versió de My way, al final.
Encara que no fos omnipresent, la taula era en moltes escenes el lloc de reunió dels amics i això m'ha inspirat aquest plat que entre d'altres podria ser una bona menja per a compartir amb els nostres. Un plat senzill que podrem preparar quan arribin i mentre està al forn anirem degustant un bon vi o una bona conversa. Quin luxe!
Les ortigues tenen moltes propietats bones per al nostre cos. Aquestes són del nostre hort però les podeu trobar pel camp.  Les haurem de collir amb guants perquè són urticants. Un cop bullides deixen de ser lacerants.

Necessitarem:
 - 1 paquet de pasta brisa
 - 1 caixeta de camembert 250 g
 - 3 ous
 - 250 g de crema fresca
 - 200 g d'ortigues
 - sal, pebre negre i nou moscada
 - 8 tomàquets xerri

Farem:
Posem el forn a 180º.
En un motlle oliat o amb paper vegetal hi posem la pasta brisa.
Per sobre el formatge tallat a trossos, els tomàquets repartits i les ortigues, que haurem bullit en aigua durant dos minuts i un cop escorregudes agafem les fulles.
Batem els ous, els barregem amb la crema fresca i ho aboquem sobre la preparació anterior.
Salpebrem i perfumem amb nou moscada recent ratllada.
Enfornem uns 25/30 minuts, fins que veiem que ja s'ha daurat i hagi agafat consistència.
Obrim una ampolla de vi de Porrera (Priorat), un negre molt bo de Les Cousins, L'Inconscient. Tasteu-lo, val la pena.

35 comentaris:

  1. Le petit mouchoir...ja t'ho vaig dir..una pelicula deliciosa...!!!!!! ploro cada cop que la veig.... enamorada amb te el cultivador d'ostes (saps que és l'unic que no es actor i que, a més es dedica a això en aquell lloc tan marevellòs de vacacions???)
    Be, tornant al post..ortigues....!!!! jajaja primer he pensat... vengativa estava la Nani...jajjaa però no, la veritat es que el plat m'ha semblat molt i molt apetitòs, a mes amb el Camembert i els tomaquets xerries...buffff.... En vull un moç!!!!!
    My way de la Nina... impresionant...!!!!!!

    ResponElimina
  2. Les ortigues es mengen?? wuauuu no ho sabia! amb el mal que fan quan en toques una...

    petonets

    ResponElimina
  3. Ui, doncs jo la deixo per un altre moment, ara no tinc ganes de plorar mirant pelis, jejeje! però la quiche no que no la deixaria per un altre moment, volaria! Fantàstica, Nani!

    ResponElimina
  4. Quina bona idea, per fer quiche! Hi va haver un temps que en consumia molta d'ortiga, però sobretot per fer infusions. Ja la provaré així també, a veure què tal! Amb el camembert aquesta quiche guanya segur!

    ResponElimina
  5. Al leer otigas se me han puesto los pelos de punta jejeje pero hay que recocnocer que tiene buena pinta, tú como siempre innovando. Besos!

    Ana

    ResponElimina
  6. Sempre he tingut moltíssimes ganes de provar les ortigues, he d'anar a buscar-ne! La peli és molt bonica i agradable de veure, si que fa plorar sí... i la quiche ha de ser una delícia!
    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  7. Ostres qué curiós lo de les ortigues!!! Encara que no crec que m'atrevís a provar-ho em fa molta cosa només de pensar que en porta... Això sí, te una pinta boníssima!!!

    Petonets!!!

    ResponElimina
  8. No pensis que no sento curiositat per les ortigues, però tinc records no gaire agradables...
    Petonets.

    ResponElimina
  9. India Nani... M'has deixat de pedra amb les ortigues! Te molt bona pinta, pero mai hagues dit que es mengesin... Petons

    ResponElimina
  10. Fa temps que buscava una recepta amb ortigues, gràcies! A banda de la sopa, no se m'havia acudit que es poguessin menjar així. La tastarem a l'hort en tenim ple!

    ResponElimina
  11. Que atrevida amb les ortigues! jo no les he tastat mai,.xo t'he de reconeixer que em fa cosa!
    El vi he tingut la sort de provar-lo i també em va agradar molt! Quina combinació més bona! ptns!

    ResponElimina
  12. Mai m'he atrevit a cuinar amb ortigues això si, picades en porto unes quantes...
    Petons.

    ResponElimina
  13. Nani, si encara conserves la peli guarde-me-la, fa massa temps que no veig una bona pel.lícula.
    Una quiche ben curiosa!
    Però no sé si gosararia menjar-me-la... La meva experiència amb les ortigues no és bona, i crec que ni amb guants m'hi acostaria! Temo més a les ortigues que a les abelles!
    Una fotografia molt serena...
    T'enyoro...

    ResponElimina
  14. Nani, me hace mucha gracia que hayas utilizado ortigas. Recuerdo una vez, estando enferma con gripe y sin poder ir al colegio, que coincidí en casa con la revisión del gas. Yo tendría 14 años y me había pasado el fin de semana cogiendo ortigas en el campo para hacer champú para mis hermanos. Aquel señor me pilló en plena faena y no se atrevió a decir nada cuando estaba delante de todos, pero en cuanto mi madre le acompañó a la puerta, fué incapaz de guardarse el comentario: Señora, lo que tiene su hija en la olla es un peligro. Está loca. Son ortigas. Se van a morir todos de un ataque de urticaria!!! Y luego no fue así. Me ha encantado tu receta y tu post. Besitos.

    ResponElimina
  15. Amb ortigues?? ostres, encara recordo quan era petita i em posava fang per curar les picades de les ortigues... i són bones? petonets

    ResponElimina
  16. Havia tastat la crema d'ortigues, però en quiche, quina idea més bona! una mala herba que es converteix en bona!!

    ResponElimina
  17. Nani, no tenía ni idea de que las ortigas se pudieran comer. Me parece super curioso y me encanta haber aprendido hoy algo nuevo.

    Mi relación con las ortigas se limita a rozarme con ellas de vez en cuando y a maldecir en arameo cada vez que eso ocurre porque cómo pican las condenadas !!!

    En fin, que me gusta la idea de tu quiche y de la reunión de amigas. Me apunto a ambas !!!

    ResponElimina
  18. M'agrada, m'agrada molt com exposes les teves receptes, ja t'hi trobes. I per arrodonir-ho aquesta pel.lícula i francesa, l'hauré de mirar! I les ortigues, jo en tinc les torretes plenes i sempre em pregunto si deuen ser bones i m'has tret de dubtes, com més es poden fer?
    Bé ja en veig amb aquets amics,el vinet i degustant la teva recepta...petons.

    ResponElimina
  19. Hola!!!
    Un plato de lujo, se me hace la boca agua. Y como veo lo acompañaste de forma estupenda con un vinito.
    Besos.

    ResponElimina
  20. No sabia que les ortigues "que piquen" són les mateixes que es menjen! T'ha quedat una quiche fantàstica!
    Marta

    ResponElimina
  21. Guapissima!!!feia temps que no passava per aquí....que original, m'ha agradat molt aquesta recepta!! un petonet

    ResponElimina
  22. Aiss!!! no sé si podria...tinc ml records d´una picada d´ortigues. Visualment,és preciosa aquesta quiche.

    ResponElimina
  23. Una quiche molt original, fa gràcia que el que abans eren males herbes ara les cuinem amb molt bon gust.. m´ha encantat. Petonsss,

    ResponElimina
  24. Que receta mas curiosa¡¡¡ Nunca he comido ortigas, pero "ortigarme me he ortigado muchassss veces". Quien me iba a decir a mi que cuando pasaba junto a ellas, casi de puntillas, sin respirar, porque así parecía que no picaban, iba a acabar metiendolas en el plato y de allí a la boca.

    Este plato lo prepararé, pero te juro que no les podré decir nada a los míos hasta que pasen un par de días. Porque con lo que son, lo mismo me dicen que les ha salido urticaria al día siguiente. Bss y gracias por esta receta tan distinta.

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  25. Ortigues, ni acostar-me... m'inflen!!! No m'atreveixo a menjar-ne...no fos cas, ja saps que jo sóc un sac d'al·lèrgies!!!!
    Per què les puc canviar, perque la quiche m'encanta!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  26. Quina il·lusió veure una recepta d'ortigues!!! Ara farà uns deu anys vaig fer el treball de recerca sobre aquestes espectaculars plantes! I vaig descobrir aleshores que es podien menjar!
    http://www.botanical-online.com/lesortigues1.htm

    ResponElimina
  27. Gracies per aquesta informacio Nani. Per cert has vist la peli de Ferragosto? T'agradara.

    ResponElimina
  28. Vacaciones de Ferragosto es diu, et divertiras molt i voldras fer el plat de pasta.

    ResponElimina
  29. Estic d'acord amb tu, a mi particularment em va encantar..
    la primera i única vegada que he tastat les ortigues va ser en una excursió a França on la senyora de la casa ens va oferir sopa d'ortigues; molt bona.

    Petó

    ResponElimina
  30. Tengo que prepararlo, nunca las he utilizado, te ha quedado fabulosa y desde luego con buen vino un pecado. Un placer visitarte, como siempre. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  31. Hola!! Hauré de veure aquesta peli... Mai he tastat les ortigues! Sempre em recorda els mals moments que em donaven quan era petita i les tocava...jaja
    Petons!

    ResponElimina
  32. Oh me encanta la idea de hacer una quiche con ortgas, que buena!!!! y el camembert le va de lujo!!!! una quiche de lo más original. un besito guapa

    ResponElimina
  33. Un plat molt bo i també molt original! M'encanta les comilones que prepares ;)
    Ptns
    Su.

    ResponElimina
  34. A la meva mare li encanten les ortigues i el camembert, seria una recepta perfecta per compartir amb ella :o)
    Petonets des d'un altre destí ...
    Palmira

    ResponElimina
  35. Hola... Quiche d'ortigues. Haurem de provar-ho. Ptns

    ResponElimina