Fa uns dies l'Eduard del blog De plat en plat va publicar una sopa de farigola que em va emocionar perquè la va posar tal com la feia el meu pare. Li agradava per a sopar els dies de fred.
Ara en tinc de ben florida perquè la farigola s'ha d'agafar durant la primera lluna plena de primavera, que coincideix amb la Setmana Santa, entre el Dijous Sant i la Pasqua.
Té moltes propietats benefactores per al nostre cos. Per a collir-la podem aprofitar per a sortir al camp i gaudir d'aquesta bellesa que ens proporciona la natura.
Necessitarem:
- pa sec
- sal
- un all
- una branca de farigola
- oli d'oliva verge extra
Farem:
Tallem el pa en llesques, el torrem, el freguem amb l'all i li afegim un rajolí d'oli d'oliva.
El posem al plat on servirem la sopa.
Mentre, posarem un cassó al foc amb aigua i quan comenci el bull hi afegirem la branca de farigola.
Retirem del foc la infusió que hem fet i la tirem pel damunt del pa.
També podem afegir-hi un ou i batre'l a dins la sopa o deixar caure un ou escaldat.
Estem al camp i fa fresqueta. Aquesta sopa ens ha deixat bé i m'ha fet recordar el meu pare. Quina pau.
Ell estimava Brasil i la seva cultura: Chega de Saudade amb Rosa Passos i Yo-Yo Ma.
A més de bona, aquesta foto compta amb unes fotografies precioses, Nani... m'encanta l'olor de farigola...!
ResponEliminaHola Marina! Soc el Xavi d'Igualada. Estava mirant receptes de sopa de farigola... quina casualitat. Vaig a fer-la que avui amb aquest fred ve molt de gust. Tot be? Espero que si. Molts records!
EliminaEs nota que teniu bon clima amb aquest farigola i les seves floretes, les fotos son precioses i aquesta sopa mai l'he menjat... Apuntada per finals de primavera quan surtin les flors de la meva farigola :o)
ResponEliminaPetonets,
Palmira
Qué bonica és la flor de la farigola, queda preciosa decorant el plat. Mai he provat cap sopa d'aquest estil, però segur que està ben bona.
ResponEliminaPetonets!!
Mira que sóc una fan de les sopes, però et pots creure que la de farigola no l'he fet mai... i amb aquesta pinta!
ResponEliminapetonets
Que bona, Nani! i quin cistell més bonic! mai he menjat sopa de farigola, l'hauré de provar.
ResponEliminaLes fotos t'han quedat molt boniques!!!!
Una forta abraçada!
Quans records hem porta aquesta sopeta, sobretot el de recordar al meu avi menjant-la i al meu pare retirant la farigola.
ResponEliminaUN BON PLATET PER AQUEST FRET QUE ENCAR ENS ACOMPANYA NANI!!!
Una abraçada :)
Han vuelto los días grises y parece ser que la primavera no quiere entrar con buen pie, así que aprovecharemos un poquito más las sopas, ésta es sorprendente. Besos!
ResponEliminaAna
Que prato mais bonito nani, é digno da primavera vou provar em fazer afinal aqui em monblanc ainda esta fresquinho e a sopa cai de maravilha.
ResponEliminaA mi m'ha fet recordar el meu avi Ramón. Segons ell. una sopa de farigola curava tots els mals, sobretot el de panxa!!!
ResponEliminaPetonets.
Quina farigola mmés florida!! es nota que ha plogut! m'encanta l'oloreta però les sopes.. tot i que la presentes ben apetitosa!
ResponEliminaJo quam em fa malt la panxa tambè me'n faig... pero diferent...així que tindré que probar la versió de tants antecesors, com el teu pare, el del Eduard, al Avi Ramón de la Gemma, etc...i la veritat es que es una sopa superbona, reconfortant, sana, i molt senzilla!!!
ResponEliminaLes fotos son realment precioses.... m'encanten...i la llum és fantàstica... i tot i que avui fa sol, m'entren ganes d'un platet per sopar!
Quina pasada de farigola!! No sabia quan s'havia d'agafar. La sopa te una pinta bonisima, ideal per escalfar el cos!! Un peto
ResponEliminaLa recepta és molt bona, hahaha! Però a més, la teva presentació és fantastica! Moltes gràcies a tu!
ResponEliminaPetons!
Gemma i Eduard.
Una de les meves sopes preferides, em porta molts records de la meva àvia :)
ResponEliminaPetonets
Sandra
A casa la fem igual, els meus àvis i pares també la fan així! i si, igual com tu, aquest cap de setmana n'hem anat a buscar, però per Sarral, encara no n'hem trobat de florida, suposo que allí encara fa fred, la setmana vinent nou intent! Petons!
ResponEliminaAquestes receptes tan senzilles i fetes amb ingredients que tens al jardí o que trobes a la muntanya són les millors. La sopeta segur estava deliciosa i així presentada no et pots resistir. Del que no tenia ni idea és de que la farigola s'havia de collir en aquestes condicions ;-)
ResponEliminaAmb unes propietats nutritives que fa miracles pel cos! Boníssima.
ResponEliminaHola Nani, nosaltres també hem estat collint farigola aquests dies, m'agrada tant!! Igual que la sopa amb pa i farigola, que bona! també em porta molts records, un dia en vaig fer una entrada si la busques ja veuràs (sopes de pa de l'avi Cisco). Les fotografies precioses com sempre, fetes amb l'ànima! :)
ResponEliminaPetons!
Nosaltres també en som d'aquesta sopa ... i la farigola de les nostres muntanyes fa una sopeta bonísima.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Que bona Nani! M'encanten les receptes encestrals :) Per altra banda, la farigola és preciosa, m'encanten les teves plantetes!!!
ResponEliminaNani, no t'ho creuràs.....però....no he menjat mai sopa de farigola.
ResponEliminaQuan la prepari, la faré seguint la teva recepta.
Petons,
Olga
Qué aroma más delicioso debe desprender esta sopa. Si el tomillo en sí huele estupendamente lo imagino en sopa y me gusta el resultado :)
ResponEliminaUn sopa com les d'abans, sana, senzilla i humil, però absolutament deliciosa i aromàtica.
ResponEliminaNani lo que me has descubierto¡¡¡¡ El tomillo es mi hierba favorita, ni oregano, ni albahaca que tanto está de moda, yo soy de tomillo, ese olor que inunda el campo me entusiasma. En casa tengo varias plantas de tomillo, en maceta y en el jardín y de tomillo normal y tomillo limón. Me encanta frotar la mano contra la planta y disfrutar de ese olor a campo que embriaga. Pero eso si, nunca había oído hablar de la sopa de tomillo¡¡¡¡. Mira que amiga mas "inculta" gastronómicamente hablado tienes. Quizás es que por aquí no se toma esta sopa y tampoco se utiliza mucho el tomillo en la cocina. Somos mas de mar.....
ResponEliminaEso si la probaré, aunque se haya pasado la época de la recolección. Bss
Virginia "sweet and sour"
Qué rica tiene que estar con el tomillo, me encanta su sabor y ese aroma tan delicioso. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaHola!!!
ResponEliminaNunca la he probado pero me imagino lo rica que tiene que estar y el aroma tan intenso que debe desprender.
Un beso.
Ostres nani!! Aquesta sopa la menjava tot sovint el meu avi!! Encara recordo tota la cerimonia de tallar el pa sec i anar-l'ho afegint al plat de sopa!!!
ResponEliminaGràcies per fer-me recordar tants bons moments ;)
Per cert.....les fotos precioses!!!
Petonets. MAR, de EQNME
Nani, tiene que estar buenísima. Mi madre le ponía hierbabuena a una sopa parecida y nos encantaba, pero ya ni me acordaba. Me has hecho recordar esa sopita y ahora si que voy a intentar probarla con otras hierbas, como esta de tomillo. Fantástica. Besos.
ResponEliminaM'encantenaquestes sopes, jo tinc la que feia el meu pare al meu blog, molt senzilla. I quan fa fred són una delícia amb tots els gustos. Gràcies perla música, ara ja tinc l'Spotify.
ResponEliminaSaps que no he tastat mai la sopa de farigola!!!! Això si: Infusió de farigola quan estic costipada, és el màxim!! Ptnts
ResponEliminaNani, una sopa de les de sempre.
ResponEliminaIdeal per depurar el cos desprès d'els menjars d'aquest dies.
Petons
No saps com m'agrada veure aquesta recepta!!!
ResponEliminaTan senzilla i tan habitual els dies d'hivern sobretot a les cases de pagès y de poble.
Y tan ben presentada.. qui s'hi pot resisitir?!
Fa temps que tinc ganes de fer-la....i aquesta farigola que tens...és absolutament magnífica.
ResponElimina...i quines fotos...quina enveja !
ResponEliminaMai he fet ni tastat una sopa de farigola!! Deu ser ben bona...
ResponEliminaPrenc nota.
Petons!
Nani, tinc un company de feina que sempre em diu que penje la seua sopa de farigola perquè és molt bona i econòmica...i jo mai l'he feta...aviam si m'anime perquè deu ser molt fàcil. M'han agradat molt les fotos! Marta
ResponEliminapreciosa entrada, maravillosas habas, inspiradoras fotos y las flores, ohhh que flores!!!! que gozada, que bonito todooo!!! Un besazo!
ResponEliminaOstres, el meu pare també era un enamorat de Brasil, d'en Vinicius, Toquinho etc...i la sopa de farigola li encantava i a casa sempre l'hem fet així! Salutacions.
ResponEliminaAnna.