divendres, 31 de maig del 2013

Pastís de patata {de la societat literària de Guernsey}


Ens reunim un cop al mes des de fa uns quants. De diverses edats i diferents ocupacions, unes persones apassionades pels llibres, les bones pel·lícules i tot allò que ens fa viure a gust, ens trobem i parlem de tot això. Hem anomenat el taller de lectura com Les olives picants i un altre dia us diré per què. Triem un llibre que a la següent trobada comentarem. Aquest mes vàrem escollir un que ens ha fet gaudir una bona estona i que us puc recomanar: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, editada en català per Ara llibres. Una novel·la epistolar que ens porta a conèixer una curiosa societat literària nascuda durant l'ocupació nazi de l'illa de Guernsey i que jo resumiria com pura supervivència per part d'uns singulars habitants. És tendre i divertida. I en honor al nom del llibre avui us presento un pastís de patata, prou conegut per tothom, però que hi poso la meva versió particular a la tapa de sobre.
Per a vuit persones,

Necessitarem:
pastís
 - 1 kg de patates monalisa 
 - 2 cullerades soperes mantega
 - 1/2 tassa (cafè) d'oli d'oliva
 - 1 rovell d'ou
 - sal i pebre negre
farcit
 - 1 pebrot verd tipus italià tallat a trossos petits
 - 1 ceba mitjana tallada a trossos petits
 - 1 pastanaga tallada a daus
 - 1 all esmicolat
 - 1 tassa (cafè) de tomàquet triturat
 - 400 g carn de porc trinxada
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - nou moscada
tapa de sobre
 - patates monalisa petites

Farem:
Rentem les patates amb un raspall i sense pelar les tallem a daus, que posarem a coure a vapor uns quinze minuts.
Fa uns dies vaig sentir un nutricionista canadenc que va dir que hauríem de menjar les patates amb pell perquè és on hi ha més quantitat de vitamines i minerals. Així que no les pelem.
Un cop cuites les aixafem i barregem amb la mantega, l'oli d'oliva, el rovell d'ou i salpebrem, que ens quedi un puré ben espès.
Cobrim un motlle de pastís amb aquest puré, aplanant-lo i el deixant-lo més aixecat per les vores.
Reservem.
En una paella amb oli d'oliva hi sofregim la ceba, el pebrot i la pastanaga fins que estiguin daurats.
Afegim la carn i l'all, i ho deixem fins que estigui cuita.
Li donem el punt de sal, pebre i un xic de nou moscada.
Ara hi aboquem el tomàquet triturat i deixem coure un parell de minuts.
Posarem aquest farcit per sobre del puré, sense que hi hagi suc.
Per a cobrir-lo agafarem les patates més petites i les tallarem (en prou quantitat per a cobrir el pastís en dues capes), amb una mandolina o un tallador d'embotits, en làmines ben fines i que courem al vapor uns cinc minuts. 
Cobrim el pastís amb aquestes làmines i pinzellem amb oli d'oliva, portant-lo al forn escalfat a 180ºC, fins que es comenci a daurar o al gust de cadascú.

La nit que ens vam reunir en vàrem menjar un tros cadascuna i el vam acompanyar amb una copa de cava ben fresc. Ens vam acomiadar sentint Georges Moustaki, que ens havia deixat el dia abans. En els seus concerts (hi havia anat a uns quants) m'agradava sentir Sanfoneiro, on parla dels acordionistes del nor-dest del Brasil. Ell era un gran amant de la música brasilera. 
Gràcies Moustaki pels bons moments!

23 comentaris:

  1. Molt interessants els teus comentaris literaris i també la recepta que presentes.
    Demanaré al cuiner de la casa que s'hi posi. Ja us explicaré els resultats.

    ResponElimina
  2. També ets en un taller de lectura?? Tens temps per a tot... no se com t'ho fas... jo de gran vull ser com tu.

    Ara em miro bé la recepta del pastís de patata, que. com sempre, serà espectacular!!

    PTnts i bon cap de setmana (amb pedres a les butxaques, perquè quina ventdada)
    Dolça

    ResponElimina
  3. Ostres nani!! Quin super pastís!!! L'altre dia en vaig preparar un de molt semblant...el farcit si fa no fa... jejeje. Això si, la teva coberta m'agrada molt més, és molt glamurosa... :O
    Bon cap de setmana. Petonets. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  4. Boníssim, Nani, i prenc nota del llibre. Pel títol i el que ens dius promet.
    Gràcies, bonica, i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Molt interessant el llibre i les trobades!! i si a part ho amenitzeu amb menjars com aquests ja deu ser la bomba.
    Ptns.
    Su.

    ResponElimina
  6. El llibre és una delícia i segur que el pastís també ;-)

    ResponElimina
  7. Que buena esta tarta salada con patata, me haces recordar una foccacia que comí en Pisa el finde pasado. Besos!

    Ana

    ResponElimina
  8. oh, que bo! Aquest pastísset queda molt bo! I aquestes trobades, que divertides...!! Això que feu un cop al mes està molt bé! I que ens ho expliquis encara més. Aquest llibre no deu ser difícil de trobar, si és Ara Llibres, no?

    ResponElimina
  9. mmm qué bo el pastís de patata, m'agrada molt el toc original que li has donat a la presentació. I qué xulo això d'un llibre mensual, a mi em falta temps només llegeixo coses de la uni últimament.

    Petonets!!

    ResponElimina
  10. Què xulo això del club de lectura. Quina ganes m'han agafat de participar en un club de lectura, també. Acabo de sentir la canço de Sinfoneiro de Moustaki, que no coneixia i de passada he escoltat una vegada més Le mèteque i Il est trop tard (les cançons de Moustaki em porten molts records i formen part de la meva vida), també m'han agafat ganes de llegir el llibre...,ara només em queda provar de fer el pastís de patata que té una pinta impressionant.
    Un petó i bon cap de setmana
    Conxita

    ResponElimina
  11. Crec que no hi ha aliment més bò per mi que les patates... i encara més ara, quan tenen la pell tan fina i delicada que són tot un plaer pel paladar. Que bona idea aquest grup per compartir, m'agrada el nom i aquest llibre em va agradar molt, a la llibreri m'ho havien descrit com un ovni litterari i així em va semblar!
    Petonets i molt bon cap de setmana,
    palmira

    ResponElimina
  12. M´agraden molt les patates monalisa. Ha de ser molt bo aquest pastís...almenys perquè li has posat pebre verd, trinxadet. Com m´ agrada. Bona lectura i bona cuina!

    ResponElimina
  13. Doncs mira per on m'has donat una idea fantàstica per fer la setmana que ve en els meus menús diaris...!!!! Senzill i ben apetitòs!!! M'agrada moltíssim la darrera fotogràfia en que sembla que el pastís estigui a tocar els dits!
    Bonic records que sempre acompanyan la lectura o la musica!!! si els poguessim tancar en una ampolla... I m'agrada molt la portada del llibre és veu molt "literaria"
    Bon cap de setmana!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  14. Mira que después de leer el libro, estuve tentada a preparar un pastel de patata, pero claro sin piel, que aquí la crisis aprieta, pero de momento no hasta esos extremos. El pastel tiene un aspecto buenísimo Nani. Gracias por dejarme compartir vuestras experiencias literarias. Bss

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  15. Caram, això és un sopar literari rodço, amb el menjar ben maridat amb la lectura!
    Ha de quedar boníssim, i amb la capa de patata molt bonic.

    ResponElimina
  16. Quina experiència més maca! Aquest pastís de patata m'ha agradat moltíssim! Els trobo molt interessants els pastissos salats ;) Petonets!

    ResponElimina
  17. Interesante libro, Nani este pastel salado aunque simple en sus ingredientes tiene que estar riquísimo.
    Besos bonita.

    ResponElimina
  18. El tinc aquest llibre, molt bo com suposo que ho és aquest pastís que et resolt un àpat.
    Ja m'informaràs sobe aquestes reunions literàries, m'agraden molt.
    Petons.

    ResponElimina
  19. Ohh m'ha encantat aquesta entrada! la combinació de lectura i cuina em xifla, d'aquí el nostre blog!! aquest llibre vaig llegir-lo quan va sortir i em va agradar molt, com dius és una història entranyable, trista i dolça a la vegada, i què dir del pastís que has fet?? fa una pintassa tremenda!!! no n'he fet mai cap i això ha de canviar!!

    ResponElimina
  20. Ho vaig gaudir molt, sort de teu club de lectura; fa temps que busco un.

    Petó

    ResponElimina
  21. Quina estona més maca!!!!
    Quins plaers, lectura, cuina, un bon grapat d'amics amb una copeta de cava.
    Un pastís de patata com aquest sempre apeteix.
    Petonets Nani

    ResponElimina
  22. Genials aquestes trobades literàries, ara em quedaré amb la intriga de saber d'on ve el nom jejje
    Segur que entra sol aquest pastís de patata :)

    Un petó maca

    ResponElimina
  23. Nani, yo también pertenezco a un club de lectura, pero el mío es de facebook. Una vez al mes, las de Madrid nos reunimos y comentamos el libro. Al final hemos hecho un grupo estupendo de gente, y eso que yo soy la peor de todas (últimamente solo leo libros de fotografía). Un besito.

    ResponElimina