divendres, 10 d’octubre del 2014

Crema de carabassa rostida { i crispetes!}


Un cop vaig llegir que si l'hort fos una orquestra la carabassa seria la tuba i això em va fer molta gràcia. Suposo que per la seva forma gran i que destaca moltíssim. Al Calendari republicà francès, curiós i revolucionari, hi té un dia dedicat: el 4 d'octubre del mes Vendémiaire de Tardor, le jour du potiron. I jo, que en tinc moltes i que ja us vaig ensenyar, n'he de començar a cuinar una rere l'altre. Hi ha moltes maneres de fer-la.
Jo preparo una crema que deixa la casa amb perfum de camp. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 kg de carabassa neta de llavors
 - 1 ceba
 - 3 alls
 - 1 branca de farigola
 - 1 branca de romaní
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 185 ml de nata de cuina
 - la mateixa quantitat d'aigua
 - crispetes

Farem:
Escalfem el forn a 200º.
En una cassola de fang hi posem la carabassa tallada a tires, també la ceba, els alls i les herbes.
Ho reguem amb oli d'oliva, salpebrem i enfornem uns 40 minuts aproximadament.
En una olla al foc hi posem la nata, l'aigua, la ceba, els alls sense la pell així com la carabassa i dos o tres fulletes de romaní.
Esperem que arrenqui el bull, abaixem el foc i deixem un parell de minuts.
Tastem el punt de sal.
Triturem la crema ben finament.
La servim amb crispetes, que ens agraden força.
He demanat opinió dietètica sobre les crispetes als nutricionistes i dietistes de Menja sa, el Xavier i la Rosa Maria, que ens diuen:
Com a cereal que són, les crispetes són riques en midó i proteïnes i tenen un contingut moderat en greixos, minerals i fibra. Val a dir que la quantitat de greix varia molt si les fem a casa de si les comprem ja fetes o llestes pel microones, ja que en aquests casos s'utilitzen greixos en la seva elaboració i s'hi afegeix força sal. Però com en tot depèn de la quantitat que en vulguem menjar, si aquesta és gran o en fem un consum freqüent, són pels petits de la casa o tenim hipertensió arterial o hipercolesterolèmia, sempre serà més recomanable fer-les a casa i així poder controlar la qualitat i quantitat del greix, així com la quantitat de sal.
Un comentari que ens ajuda a conèixer allò que mengem.
Moltes gràcies equip de Menja sa!
D'altra part, la carabassa és rica vitamina C, carotè i aporta poques calories: tot un conjunt de factors que ens preparan per a passar l'hivern sense refredats.

La grippe, Jane Birkin & Étienne Daho.


3 comentaris:

  1. No hi ha res més bó a la tardor que una crema de carbassa ben calenta... mai l'he probada amb crispetes però en vam comprar fa 10 dies amb la polyanna i no sabia ben bé como servir-les. Ara ja si :o)
    Una abraçada i bon cap de setmana,
    Palmira

    ResponElimina
  2. Qué bona aquesta crema!!! Jo tambè faig la carabassa al forn abans de fer la sopa, trobo que agafa un altre gust.. Jo tambè he usat algún cop les crispetes com a picatostes, son ben originals i un contrapunt.
    M'encanta la presentació amb la jarreta tacada... Fantàstica...es de revista extranjera de les que m'agrada mirar!

    ResponElimina
  3. Nani, me l'apunto!!! Quan li diré a la Cristina que farem crispetes per una crema de carabassa....ja veuràs!!!! Com xalarem!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina