dilluns, 2 de febrer del 2015

Plàtans perfumats a la Micaela {una monada!}


Tarragona es mou. I de vegades es fan coses divertides com la de la mona Micaela: una juguesca que ha tingut molt de ressò i on han acabat participant molts tarragonins. Un bon dia l'Òscar, el seu creador, la va comprar en un antiquari. Després, per una sèrie de circumstàncies, tothom es volia fotografiar amb ella i fins i tot es va arribar a preparar un casament amb el mono de l'Anís del Mono de Badalona. I cap allà que es van desplaçar, per a celebrar l'esdeveniment, un bon dia de setembre de l'any passat. Prop de dues mil persones hi van assistir.
Nosaltres l'hem convidat aquest cap de setmana, sempre té l'agenda molt plena, per a menjar uns plàtans que són la seva debilitat. Aquests els fem normalment amb rom, però avui no podia ser amb un altre licor que no fos el famós anís del seu marit: Anís del Mono. Així que ens hi posarem i monos a la obra en farem per a quatre persones.

Necessitarem,
 - un plàtan per persona
 - el suc d'una taronja
 - 1 cullerada sopera de melmelada de taronja
 - 35 g de mantega
 - 4 claus d'olor
 - 2 beines de vainilla
 - 1 branca de canyella
 - 1 xic de fava tonka, gingebre o nou moscada (al gust)
 - 3 cullerades (sopa) generoses de sucre morè
 - 40 ml d'Anís del Mono

Farem:
En una paella posem la mantega a fondre.
Seguidament afegim els plàtans pelats i partits per la meitat.
Aboquem el suc de taronja, la melmelada, l'anís, els claus d'olor, la canyella i l'espècia triada ratllada per sobre -nosaltres hi hem posat fava tonka perquè fa olor de selva tropical i segur que a la Micaela li agradarà més-.
Deixem coure, a foc moderat, un parell de minuts per cada costat i sempre tenint molta cura que no es trenquin.
Mentrestant, partim les beines de vainilla i traiem la polpa i l'afegim a la barreja.
Si ens ve de gust, els podrem flamejar ruixant una mica d'anís.
Servim amb el suc per sobre dels plàtans i, si us agrada, hi podeu afegir una bola del gelat.
No cal dir que han quedat molt bons i se'ls ha menjat molt a gust.
Plovia a l'hora del cafè i la Micaela mirava per la finestra melancònicament.
Li he posat una de les seves músiques preferides: Quando me'n vo soletta de La Bohème i s'ha quedat dormida al sofà sentint l'esplèndida veu de la Callas...
Nosaltres també som del Micaela's Fans Club.

9 comentaris:

  1. Que bona la Micaela, però més bons ha d estar aquests platans!!!! Ja sigui amb anís (ho provarem) o amb rom (m encanten).
    Petonets

    ResponElimina
  2. Quina vitalitat creativa Nani hi ha a tarragona!!!
    Amb rom les he fet sovint però amb anís mai... quines ganes de provar-les!
    Bona setmana,
    palmira

    ResponElimina
  3. Quina història més divertida i plena de juguesca! La desconeixia!
    El plat em sembla molt brasiler i molt adient per fer conteta a aquesta invitada tant especial.
    Una abraçada bonica!

    ResponElimina
  4. Una història ben bonica! i un plat de 10!

    ResponElimina
  5. Es molt divertida la historia de la mona Micaela!!!! I aquests platans tota una delicia. Molts petons!!

    ResponElimina
  6. Uff la pinta es estupenda, m'ho imagino amb un pa de pessic neutre o de pinya i coco per una combinació tropical, i empapat amb la salseta que deixa anar... moro! Quines fotos més maques.

    ResponElimina
  7. La mona, molt mona.....pro aquests platans.....que bons i si, amb una bola de gelad al costad...... Jo, semblant o preparo amb rodanxes de pinya natural i també es bonisim.
    Petons

    ResponElimina
  8. La mona, molt mona.....pro aquests platans.....que bons i si, amb una bola de gelad al costad...... Jo, semblant o preparo amb rodanxes de pinya natural i també es bonisim.
    Petons

    ResponElimina