dilluns, 16 de febrer del 2015

Terrina d'arengada {adéu sardina, adéu!}


Tot té un inici i un final. Fa uns dies les anèmones feien un goig esplendorós. Ens han alegrat la vista durant tota la setmana i ja toca retirar-les. Fa uns dies tot era disbauxa amb el Carnaval i ara toca la seva fi: aquesta setmana enterrarem la sardina com a final de festa. No hi podrem anar, però li rendirem un homenatge com cal. Qui no recorda el plat per excel·lència del temps de la verema? Unes arengades fregides i servides amb raïm són sublims. Si acompanyem el plat amb un vi blanc ben bo, ja se supera el llistó.
Avui farem una terrina d'arengada que no ens deixarà indiferents. Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 2 arengades
 - llet per a posar-les en remull
 - 150 g de mantega en pomada
 - 2 escalunyes
 - 1 ceba dolça mitjana
 - 2 cullerades de mató
 - 1 brioix petit
 - 1 culleradeta de sucre
 - 1 cullerada sopera de mostassa a l'antiga
 - julivert o les herbes que ens agradin
 - llimones
 - unes llesquetes de pa torrat
 - raïm

Farem:
En un bol petit posem el brioix a estovar en una mica de llet tèbia i reservem.
Posem les arengades en remull en llet, just que les cobreixi, unes cinc o sis hores en un altre bol.
Passat el temps les escorrem, traiem les escates, les espines i les deixem ben netes de pell.
Pelem les escalunyes i la ceba i les triturem amb la batedora junt amb les arengades.
Hem de fer que quedi una pasta ben fina.
Seguidament hi afegim el mató, el brioix, la mostassa, la mantega i remenem fins a deixar una pasta al gust.
Hi podem afegir julivert o alguna altra herba.
Posem la pasta en una terrina, la cobrim amb film transparent i la posem al frigorífic, on la podrem fins a uns dotze dies, si no s'acaba abans.
Servim amb unes llesquetes de pa torrat, un trosset de llimona, raïm i un bo vi.
Per a aquesta ocasió n'hem triat un que marida perfectament amb el plat: Rosa la Guapa. Un vi amb les varietats Garnatxa Blanca i Moscatell d'Alexandria, elaborat per Mas de la Caçadora d'Els Guiamets, poble situat a la conca del Priorat.
El cos ens ha quedat relaxat prenent aquest aperitiu a l'espera del dinar.
Ara només cal posar la banda sonora que ens acompanya. Què faríem a casa nostra sense música? Coneixeu Zeca Baleiro? És un cantant brasiler que té una veu molt agradable.
Ai que saudade d'ocê... ai quina cançó més bonica, una autèntica carta d'amor.

7 comentaris:

  1. No he provat mai este plat Nani però sé que m'agradaria. Te una pinta estupenda i quines fotos mes maques has fet! Petons, Marta

    ResponElimina
  2. Quina terrina més nostrada! Surto corrents a comprar els ingredients que em falten per a fer-la aquest vespre mateix, tincs ganes de tastar-la!

    Petons!

    ResponElimina
  3. Quin plaer!!! Poder menjar una torradeta d'aquest patè teu..... Una transformació de luxe de l'arengada!
    Petonets, Nani,!
    Olga

    ResponElimina
  4. A part de lo bo que deu estar...una altra observació...aquests fotos són precioses!! Ets tu l'artista? Felicitats!!!
    Anna

    ResponElimina
  5. Això si que és una manera d'enterrar la sardina amb alegria, oi?
    Quines tradiciones més bones i quins records!
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
  6. Aquest plat es el que volia arribar... el recodo de fa dies i vaig pensar...m'agradarà...i tant! m'ha seduit!
    Em recorda les rilettes franceses, i molt original feta amb arengada. La probaré en breu, no et capiga dubte.
    Bona semana!

    ResponElimina