Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 30 de març de 2015

Pastís d'arròs & llet perfumat {els objectes parlen}


Durant uns mesos hem tingut a la nostra ciutat una de les millors exposicions que he visitat al CaixaForum de Tarragona. Era una de les col·leccions del Museo del Prado: Els objectes parlen. Tractava sobre els objectes que ens acompanyen al llarg de la nostra vida a l'hora d'alimentar-nos, de vestir-nos, de desenvolupar una feina o senzillament de gaudir del lleure. Amb quadres, entre d'altres, de Francisco Goya, Jan Brueghel el Vell i Zurbarán. Un autèntic i fascinant regal per als nostres ulls.

dilluns, 23 de març de 2015

Arròs a la cubana {amb tomàquet i ous de casa}


És el que passa amb l'hort i els cultius: quan arriben ho fan de cop i tens molt de tot. I així vénen els tomàquets. D'una qualitat excel·lent, maduren al sol d'estiu i els culls al punt. Les amanides resulten exquisides i els gaspatxos com us ho podria dir... Els tomacons ens duren fins a arribar la nova collita. Arengades amb tomacons i alls fregits i el pa amb tomàquet amanit amb un bon oli d'oliva constitueixen un luxe immesurable. Amb la salsa que fem amb cinc hores de cocció guarnim els plats de petits i grans, macarrons, espaguetis, arrossos i més, la resta de l'any.

dilluns, 16 de març de 2015

Cóc d'oli d'oliva {i arriba la primavera}


I un any més arribarà la primavera. La rebrem contents i amb ganes de bon temps, però el fred encara serà present i engegar el forn continuarà venint de gust. En el taller que vaig assistir fa uns dies, la Mercè Cabestany ens va donar la recepta del cóc d'oli que var ser servit a les postres. Era tan bo que l'he volgut fer tot introduint alguna modificació.

dilluns, 9 de març de 2015

Crema de Sant Josep {amb tòfona}


Ens agrada la crema catalana. En mengem sovint, tal com la feia la meva mare, però mai l'havia cuinat com ho fan en Xavi Fabra i la Mercè Cabestany, els xefs del restaurant Quinta Forca, amb tòfona i ous tofonats. Resulta que la segona setmana de cada mes preparen uns cursos presencials amb tast d'un ingredient estrella i maridatges amb vins de la terra. El passat mes de febrer vaig assistir al Curs de cuina amb tòfona (un recorregut per la textura, el gust i l'aroma de la tòfona negra: Tuber melanosporum de Prades).

dilluns, 2 de març de 2015

Bolo de aipim {cóc de mandioca}


Ser àvia és gratificant. Ho és i molt. Es té l'oportunitat de reviure la vida però d'una altra manera. I en això estem. Fa uns dies em va trucar la Violeta preguntant-me si voldria explicar a la seva classe la vida a la selva amazònica. Resulta que ella es va comprometre amb la seva mestra que la seva vovà hi podria anar el dia que en parlessin perquè a casa seva hi havia moltes coses dels indis del Brasil. Com m'hi podia negar???