Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura OleumFlumen olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 25 de gener de 2016

El perquè d'un blog de cuina {el meu post 400 ❤︎}


Avui arribem a l'entrada 400 del blog. Des d'aquí us vull donar les gràcies a tots els que em seguiu, dia rere dia, en qualsevol mitjà de la xarxa: Twitter, Facebook, Instagram, Google i d'altres. Estem contents de tot el recorregut que hem fet junts i encara que suposa un esforç sabem que sempre hi sou. Parlo en plural perquè tant a casa com rere la pantalla sempre estic acompanyada. Cuino i fotografio, els de casa ho tasten, la Violeta que m'inspira i m'ajuda fent de model i vosaltres que ho mireu.
Algun cop m'han preguntat el perquè d'un blog de cuina i això ho contesto ara mateix: és la meva  afició. La fotografia m'ha agradat des de sempre, influenciada pel meu pare que em va regalar la primera càmera quan vaig fer catorze anys i anys després em va donar la seva de gran format. Les guardo com un tresor. Gràcies papa. Vinc del món analògic i m'he hagut de passar al digital. Un gran salt molt gratificant. 
Perquè de cuina? Per a posar en pràctica tot el que vaig aprendre estudiant fotografia i perquè gaudia molt quan plasmàvem el menjar. De sempre ens ha agradat la bona taula i per a tenir-la cal fer-la. Cuinar i fotografiar són les nostres aficions. Tenim una taula senzilla, de verdures del nostre propi hort i amb productes de proximitat. Som de cuina pobra i quan diem  això volem dir que fem els plats amb pocs ingredients per a no treure el gust uns als altres. Trepitgem el nostre territori per a conèixer tot allò que tenim aquí. Cuinem amb oli d'oliva verge extra de la nostra terra, amb peixos de la nostra mar Mediterrània i amb productes de temporada tot seguint el temps. Mengem un poc de molt i un molt de res. I cuinem sense cap pretensió que la de compartir. N'hem après molt dels llibres i revistes que tenim. Només cal practicar i si no surt a la primera, segur que a la segona serà millor. La tercera ja serà de premi. El nostre únic objectiu és fer-vos partícips d'allò que fem i veure que a la cuina s'hi està molt bé. I ho he d'agrair a la meva mare de qui vaig aprendre molt. Gràcies mama. El seu fricandó era insuperable. L'heu fet mai tot sentint Bach? Jo sí i no el sé fer d'una altra manera. Proveu-ho. La sinestèsia que es produeix entre música i flaire és sublim. 
I què seria el nostre blog sense la música. No concebo viure sense ella. Em ve de família i per a mi, orna i omple l'espai, hi posa color. De fet, recordo les cançons que m'han acompanyat en els moments especials de la meva vida. Tots tenim la nostra banda sonora. I ens agrada acompanyar les receptes amb la seva pròpia música. De vegades tenen a veure amb el plat, d'altres senzillament l'escoltem en el moment que estem escrivint. Crec que quan vius intensament la vida t'ho agraeix per això avui ens acompanyarà una gran compositora i sambista brasilera, de Rio de Janeiro, Dona Ivone Lara que té 95 anys. I perquè crec que és un exemple que quan estimes allò que fas, i ho comparteixes, vius d'una altra manera. Escolteu-la a Sonho Meu -somni meu- cantant junt amb els millors sambistes de Brasil. El meu Brasil. És una de les cançons que em conec la lletra sencera, que per cert és preciosa.
I recordar finalment, sobretot, que sense vosaltres, sense els que em visiteu i que m'ho feu saber, aquest blog no seria res. I que estic molt contenta d'haver conegut persones extraordinàries, afegides als amics de sempre, amb aficions comunes i que també segueixo des del silenci: el meu temps no dóna per a més.
Gràcies a tots per ser-hi,
Nani

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada