Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 11 de desembre de 2017

Confit d'ànec amb peres {amb fruits secs i un bon vi recomanat}


Vénen festes. I no tothom té ganes d'entrar a la cuina i passar-s'hi hores. Fa uns dies, tot sopant amb les amigues, vam arribar a la conclusió que són molts dies de festa i el menjar ens fa trencar el cap per a veure què farem. Partint del punt que a casa ens agrada molt la compota que acostumem a fer per Nadal, faig una versió més senzilla i ràpida que també resulta d'allò més i que servirà per a acompanyar una cuixa de confit d'ànec de l'Empordà que compro ja cuita. L'acompanyarem amb un vi excel·lent.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Les llaminadures del Tió {vénen moments d'il·lusió...}


Hi ha una cançó que a mi m'agrada molt. A vegades em sorprenc cantant-la i això em fa feliç. I encara que la vaig posar al blog el dia que parlàvem de la Galette des Rois, el post d'avui l'acompanyo amb una versió que m'encanta. Escolteu-la. A casa ja estem esperant el Tió. Els menuts ens truquen preguntant si el diumenge triat per anar a esperar-los al bosc ho tindrem tot a punt i a veure quines llaminadures cagaran. I és que la innocència és tan bonica!

dijous, 30 de novembre de 2017

Fettuccine a la Solferino {recaptem pasta per al Banc dels Aliments}


En els llibres de cuina de vegades hi trobem noms de receptes que no sabem d'on venen. Això m'ha passat amb la que us porto: tallarines a la Solferino. El primer que em ve al cap i que jo recordi haver vist és una parada de metro de París. Em va quedar el nom. Navego per la xarxa i em trobo que Solferino és un petit poble de la Llombardia a Itàlia. I seguidament veig que va ser una batalla que porta aquest nom perquè va ocórrer allí, on Napoleó III i Víctor Manuel II van guanyar a l'imperi austríac. Bé, anem pel que anàvem o sigui el nom dels tallarins.

dilluns, 27 de novembre de 2017

Una bona crema de castanyes {una recepta treta de Llaminadures}


Els caps de setmana són per a desconnectar de la rutina diària. No cal fer grans coses, només cal fer quelcom diferent. Una de les que més m'agrada és passejar per la natura i ara a la tardor és reconfortant. I així, tot caminant per les muntanyes de Prades, vaig veure els castanyers amb el seu color groguenc del moment que ornen la natura de manera preciosa. Ja no en queden de castanyes, però encara vaig poder trobar-ne alguna. L'any vinent hi aniré abans. Sí que resten al sol els pellons que les embolcallen. També vaig veure bolets de tots tipus i altres fruits com les cireretes de pastor.

dimecres, 22 de novembre de 2017

Mandonguilles tiroleses {Tiroler Knödel a la sopa}


Quan cuino un plat d'algun país que he visitat em trasllado mentalment allà. Així, quan faig feijoada, que és tot sovint, preparo una caipirinha, poso la meva música brasilera preferida, tanco els ulls i ja sóc a Rio. Les flaires no enganyen. Això em va passar en fer aquestes tiroler knödel, unes mandonguilles ben diferents de les que estem acostumats. Jo sempre les faig amb carn de porc i aquestes les he tret del compendi de cuina austríaca que vaig comprar, com també és del mateix llibre la deliciosa sopa de gulash que vaig posar dies enrere.

dimarts, 14 de novembre de 2017

Amanida tèbia de fonoll i llardons {i el vi novell del Celler Masroig}


Se sap que la festa del vi novell és molt antiga i que els romans ja la celebraven. I jo ja m'hi he afegit com a fixa a la celebració que fan de l'arribada d'aquest vi al Masroig, al Priorat i de la DO Mont-sant, des de fa temps i que se supera cada any. Enguany, la setena edició de la Festa del Vi Novell del Celler Masroig va ser apadrinada per l'actriu Aina Clotet que va fer una presentació excel·lent, destacant que el vi ens ha de portar a enfortir les relacions humanes al voltant d'una ampolla.

dimarts, 7 de novembre de 2017

Sopa de gulasch {anem a Viena, visitem l'Hundertwasserhaus }


Resulta que quan viatjo em complau veure racons i llocs ben diferents dels que estic acostumada, bé com tothom. A mi m'agrada anar amb els ulls ben oberts i no perdre'm detall, tot alimentant-me amb allò que durant molt de temps m'omplirà l'ànima recordant les coses belles que hauré mirat atentament. Durant una escapada a Àustria, i concretament a Viena, vaig visitar un museu ben original de l'artista Friendensreich Hundertwasser (1928-2000), el Museum Hundertwasserhaus. Aquest museu està en un bloc residencial construït per l'artista austríac i que recorda d'alguna manera a Gaudí. Va ser edificat durant els anys 1983 i 1986. Dins de les habitacions hi creixen arbres que surten a l'exterior. Al costat dels edificis hi ha un bonic centre comercial amb el mateix estil d'arquitectura especial i que em va agradar moltíssim. Comparteixo les fotografies amb vosaltres, encara que no vaig poder fer-ne a dins ja que no està permès, perquè ho veieu i el visiteu si alguna vegada aneu a aquesta ciutat tan bonica.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Fideus arrossejats {ens els prepara en Fermí Fernández}


El seu amor per la família va davant de tot. Els seus fills tenen un pare que ens fa riure a tots. El reconeixem en diversos personatges, entre ells el de la Sra. Merkel al programa Polònia, encara que també fa papers seriosos com El sommelier. Ens coneixem des de fa molts anys i també puc dir que les primeres fotografies del seu book de quan va començar en el món de la faràndula les hi vaig fer jo. Anàvem junts a Barcelona a classe, ell a teatre i jo a fotografia. I fa un temps, bastant de temps em va preparar uns fideus arrossejats molt bons, perquè ell domina la cuina i li agrada. Ell és en Fermí Fernández ben conegut per tothom per les seves aparicions a TV3.

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Cruffins salats de tardor {ve de gust engegar el forn}


La llum de la tardor és una meravella. Qualsevol hora del dia és un espectacle. Cal aprofitar els moments que la natura ens dóna perquè són d'una emotivitat excepcional. I jo intento no perdre'm cap color ni olor d'aquesta època de l'any, la meva preferida. El camp va fent el seu curs i només cal obrir els ulls i estar expectant amb els canvis que es produeixen d'un dia per l'altre.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Caldo verde amb col kale {versionant un clàssic portuguès}


Una vida tranquil·la. Això és allò que desitjo en tot moment. Poder viure-la sense massa preocupacions, les justes que venen amb el dia a dia. Tenir un bon llibre a mà, un passeig tot mirant el cel i els paratges que ens envolten, un bon vi per a compartir amb els meus i bons aliments. I com a bons aliments, si els puc cultivar i cuidar, no tenen preu. Ja us he parlat d'altres vegades de les sensacions que proporciona tenir un hort urbà: en poca extensió es poden obtenir verdures que collides al moment et donen una opció de menjar fresc. I així vaig fent. Ara hi tinc: safrà, espigalls, bledes,  enciams, pastanagues de colors, col kale, cebes, tirabecs i pèsols. La vida va fluint i amb ella van sortint al seu temps tots els cultius que aprenc a fer de manera ecològica.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Fem un pícnic a la Platja Llarga de Tarragona {panades de carn}


Els tarragonins tenim la sort de poder gaudir del mar tot l'any. El nostre clima mediterrani ens permet passejar per la platja encara que el fred apreti, però normalment tenim uns hiverns benignes. A mi, particularment, m'agrada caminar per una de les més boniques de Tarragona: la Platja Llarga. I ara, que encara tenim una bona temperatura de tardor, anar a fer un pícnic resulta una bona opció per a passar un dia tranquil tot mirant l'entorn protegit, amb un bon llibre tendre a mà -gràcies Teresa pel regal-, un petit pícnic i un bon vi solidari que arrodoneixi la jornada.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Préssecs amb vermut {fets amb Vermut Antic Reserva Rofes}


Fa uns dies, a Reus, va ser presentat el Vermut Rofes Antic Reserva. Es va fer al local on es va començar a produir el Vermut Rofes l'any 1908, tot i que l'empresa va néixer el 1890, i que actualment és el Restaurant Vermuts Rofes: un lloc amb encant i que conserva tots els seus elements històrics, que transmeten la tradició de l'empresa. Aquest vermut, l'Antic Reserva, és per als amants del vermut autèntic. La seva principal característica és una aroma i un sabor molt més pronunciats a causa de la doble maceració d'herbes aromàtiques amb què s'elabora i posterior maceració de sis mesos de bóta. I un consell: és tan intens que s'ha de beure amb moderació tot complaent el paladar. Es tracta d'un vermut recuperat i que ara torna a ser al mercat.

dimecres, 27 de setembre de 2017

Conill estofat amb xocolata {i amb cervesa Creo, anem a Tortosa}


La Violeta tenia festa a l'escola i es tractava de passar el dia de la millor manera possible. Quan li vam proposar d'anar a la fàbrica de xocolata d'en Javi Benet, Xocolates CREO a Tortosa, no s'ho va pensar dues vegades. De pas va convidar la seva amiga Martina. Ja hi havíem anat feia temps i tots volíem repetir.

dilluns, 18 de setembre de 2017

La tardor al plat, benvinguda! {raïm passat per la paella}


I ja hi som, la tardor arribarà en un no res i vindrà de gust sortir al camp i veure com està de bonic el camp. A mi m'agrada especialment aquesta estació de l'any: els colors, la nostra llum mediterrània i sobretot els seus fruits. Parlant de fruits, quan passo per davant de les vinyes que acaben de ser veremades, m'agrada agafar els gotims que han quedat al cep (sempre que abans no hagin arribat els moixonets i se'ls hagin menjat). Són dolços i vénen de gust quan portes estona caminant. Acostumo a passejar pels camps de la nostra contrada i molts camins em porten a vinyes, que em fan viure el seu progrés estació rere estació. Ara, els pàmpols ja s'estan daurant i assecant i comencen a donar un color ben bonic. Poesia visual és seguir aquests cultius que després gaudirem a taula tot complaent el nostre paladar. 

dimarts, 12 de setembre de 2017

Esmorzem confitura de figues de moro {aviat arribarà la tardor}


I com aquell que no vol arribem al final de l'estiu. Com sempre, i seguint el ritme del temps, les figueres de moro estan farcides amb els seus fruits ja madurs que anuncien l'arribada  la tardor. I jo que segueixo la natura amb la càmera a mà, us porto les fotografies des que comencen a florir a la primavera fins ara. L'espectacle és de lletres majúscules. I un any més, penso en la meva mare que era una fan dels fruits de tardor: que si aquestes figues, que si les altres, les magranes, els caquis i els moniatos sobretot. De com esperava que arribessin i jo també.

dimecres, 6 de setembre de 2017

L'atzaroler, un arbre {fem salut amb una amanida buddha bowl}


Viu entre una figuera i un garrofer. No sé la seva edat tot perquè l'he vist sempre i diuen que pot arribar a viure vora els sis-cents anys. El seu fruit, que és petit i vermell semblant a una cirera, i que també se'l coneix com cirera de Barbados, té moltes propietats nutricionals. Entre elles és la gran quantitat de vitamina C, de manera que un fruit pot ser equivalent a una taronja i mitja. Sí, estic parlant de l'atzeroler (Crataegus azarolus). Un bonic arbre que somriu a la primavera i dóna els fruits a finals d'agost.

divendres, 1 de setembre de 2017

Ca Rosset {fem una crema d'avellanes amb l'Ester Gomis}


Abans de res us demanaré que poseu la música triada perquè sentiu la poesia de la terra mentre passegeu per l'avellaneda de Ca Rosset, pura inspiració...

Giustino: Vedro con mio diletto, Philppe Jaroussky, Ensemble Matheus & Jean Cristophe Spinosi

Tinc un llibre que em van regalar fa uns anys que es diu més o menys ...els mil llocs que s'han de visitar abans de morir...  i que a partir d'ara em miraré diferent perquè hauria de posar els mil i u. Hi falta Ca Rosset de Vilallonga del Camp, al Tarragonès. Us ho dic amb la tranquil·litat d'ànima que guardo des que vaig visitar aquells preciosos avellaners. Pau, és el que transmeten tot passejant. La natura hi fa el seu paper, però la mà de l'home hi és present en aquesta explotació agrària. I una de les artífexs que fa que sigui així és l'Ester. Dona de poble, pagesa i defensora de la terra. Tal com ella es defineix.

dilluns, 28 d’agost de 2017

Tigres de mar i muntanya {anem a la badia dels Alfacs}


Fer vacances a l'estiu és un plaer. I no necessàriament vol dir que hàgim de marxar, ni molt menys, lluny. Aprofitar per a visitar aquells llocs que tenim pendents de fa temps i a poca distància de casa pot resultar un luxe. Si hi anem entre setmana, ens trobarem més relaxats, sense les aglomeracions de cap de setmana. Així que agafem el cotxe i cap al Delta, on m'agrada anar tot sovint, a gaudir d'un dia de lleure i aprofitar per a tastar els productes frescos que trobem a l'oferta gastronòmica d'aquella terra.

dimarts, 22 d’agost de 2017

Tall rodó amb salsa de farina de garrofa {i els garrofers}


Potser el d'avui és el post que més m'ha costat escriure del blog. No és fàcil pensar què has de posar quan la teva ànima porta damunt la llosa d'uns fets que per més veiem en altres llocs i no ho entenguem, quan l'horror passa pel nostre costat encara ens quedem més astorats. I la vida continua, però res torna a ser com abans. Sí, i ens hem d'esforçar i continuar i dir amb veu ben alta que no tenim por, i hem de ser valents i pensar que res ni ningú ens llevarà el més preuat que tenim, la vida. I jo seguiré, amb ganes i amb la il·lusió de posar el meu gra de sorra per a ajudar que el dia a dia sigui més fàcil i agradable.

dijous, 17 d’agost de 2017

Tast de poesia i lectura de vins {amb Pili Sanmartin}


Tarda d'estiu. Assisteixo encuriosida a una lectura de vins, amb un tast de poesia. Sí, ho dic bé, el vi ens parla, ens transmet sensacions i la poesia es tasta a glops de versos, tot de la mà de Pili Sanmartin.

divendres, 11 d’agost de 2017

Móres amb licor i un formatge artesà {anem a Colldejou}


El dia va començar fresc i amb llum de tardor, encara que som a l'estiu. Assolellat i amb vent. Però això no va evitar que agafés l'equip fotogràfic i em dirigís cap a fer una visita a Formatges Colldejou que dirigeix en Marcel Salsench, perquè dies enrere, per uns amics, vaig tenir l'oportunitat de tastar el formatge de llet de cabra fet per ell i que és una delícia. Colldejou és un municipi que pertany a la comarca del Baix Camp i que limita amb el Priorat, al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Salsa de mango {amb pollastre arrebossat i un vestit del Senegal}


De les coses que més m'agrada de la feina és el tracte directe amb persones. Amb unes connectes ràpidament, amb altres et costa més. I una de les persones que vaig connectar fa uns anys va ser en Cone. Va venir del Senegal en cerca d'una vida millor per a ell i els seus fills. No ho ha tingut fàcil i de les últimes vegades que l'he vist, continua amb aquella mirada de qui espera que la vida li canviarà en qualsevol moment, sense perdre l'esperança. Sempre m'ha agradat molt el seu tracte respectuós i correcte i com em diu Sra. Nani amb un català perfecte après en poc temps d'ençà que va arribar. No fa gaire va passar i em va portar un vestit del seu país, de la seva tribu. Un encant de persona. I jo li ho vull agrair en aquest post tot desitjant que pugui trobar aquella feina que espera fa tant de temps i que no arriba.

dilluns, 31 de juliol de 2017

Quiche de salmó {i l'efecte papallona de l'estiu}


Estiu. Poques ganes de fer gaires coses. Llegir, escoltar bona música, fer tertúlia amb els amics, anar a la platja o a la piscina, mirar el sostre amb el pensament en blanc, ... En això estem. Ganes de cuinar? Poques, però ens hem d'alimentar. De totes maneres aquesta època de l'any ens permet ser poc temps a la cuina. I avui us porto una quiche, que a part de ser deliciosa, està feta en un tres i no res i amb ingredients que podem tenir al frigorífic sempre a punt.

dilluns, 24 de juliol de 2017

Tomàquets fregits i ceba confitada {sucareu força pa}


A la meva amiga Maria no li agrada cuinar. I a més té una cuina ben petita on només cap ella. Decorada amb gust i amb molta llum, no hi té gaires coses perquè no li caben. I quan quedem per a prendre cafè es mira el blog perquè sap que li preguntaré alguna cosa sobre les últimes entrades que he escrit. Tot sovint em diu el mateix: a veure quan tindràs alguna recepta que jo pugui fer, perquè de no  tenir no té ni balança per a pesar els ingredients i ho fa tot a ull. Fa uns dies, en un dels programes que segueixo vaig veure que el xef Guy Martin, del restaurant Le Grand Véfour de París, cuinava un plat ben deliciós, que no necessitava massa preparació i això em va fer pensar en la Maria.

dimarts, 18 de juliol de 2017

Torta de banana {per a berenar a la fresca}


Encara que sigui estiu, engegar el forn dóna caliu a la cuina. Sempre acompanya aquella flaire d'allò que s'està fent. I pot ser que ens transporti a altres moments de la nostra vida. Fa uns dies vaig tenir a casa la meva germana Beti. Feia temps que em reclamava que li preparés un dels cócs clàssics que la meva mare cuinava i que no havia tornat a menjar des que ella no hi era. Dit i fet, ens vam posar a la cuina i en un tres i no res ja era al forn. Ara l'he tornat a fer però afegint un detall diferent, dos plàtans aixafats, i també ha quedat molt bo. De totes maneres ella el feia més prim en un motlle més gran (quin germà se'l va quedar que el voldria recuperar?). Era deliciós.

dijous, 13 de juliol de 2017

Fent pasta fresca {i salsa vellutada amb tòfona i pollastre a l'ast}


Casa nostra és un dels punts del món on més es consumeix pasta. Amanides, macarrons gratinats, espaguetis fets amb qualsevol cosa i pasta de molts altres tipus. Sempre en tinc al rebost i en grans quantitats. Procuro que sigui de qualitat. I de vegades també en compro de fresca. Però hi ha dies que tinc el moment zen a la cuina i m'agrada preparar-la jo. Com avui. No és gens difícil i per poca manya que tinguis sempre surt bé.

divendres, 7 de juliol de 2017

Pa, vi i sucre {anem al Tros amb la Ruth Troyano}


El text de la Ruth,

M'agrada molt parar taula i cuidar tots els detalls però no sé cuinar i reconec que és un defecte... l'únic que em queda bé, molt bé, és la truita de patates... per això no goso preparar per al teu blog una recepta amb consistència, però sí que m'atreveixo amb el pa, vi i sucre.

Com ho fem?

divendres, 30 de juny de 2017

La màgia de la música popular brasilera {i un te refrescant}


Uns em seguiu per les receptes, d'altres per les fotografies i una gran part, això és el que em feu arribar, per la música. Què seria de la vida sense ella. I per a mi una de les més boniques del món, i em perdonareu la pretensió, és la música popular brasilera. Potser perquè vaig créixer amb ella i fins i tot l'estudiàvem a l'escola. Avui vull compartir amb vosaltres una de les cançons que per a mi és de les millors de la història musical del Brasil: Preciso me encontrar.

dilluns, 26 de juny de 2017

Cóc d'albercoc {llargues tardes d'estiu}


Si a l'hivern s'està bé a casa llegint, a l'estiu quan no tens gairebé ganes de fer res, llegir se'm fa  agradable i imprescindible. Si a més a més enganxes un llibre que devores amb ganes no cal explicar gaire cosa més. Les tardes es tornen llargues amb la calor i cal aprofitar el temps de gaudi. Fa uns dies vàrem collir els últims albercocs de la temporada amb els últims rajos de sol de la tarda. Madurats a l'arbre no tenen punt de comparació amb els que podem comprar (i més endavant vindrà un de fruits de les moreres que estan ben farcides). Com que el llibre llegit em va portar a Anglaterra i a l'Índia -amb un final de nus a la gola-, l'ambient em va dur fer un cóc i a prendre un te tot berenant.

dimarts, 20 de juny de 2017

Risotto de foie gras i paté de tòfona negra {fet per l'Agustí López}


Enguany vaig assistir per primera vegada a un acte TED. Els seus esdeveniments existeixen des del 2009. El TED és una fundació que es dedica a difondre idees que valen la pena. Idees en forma de xerrada centrada en un sol tema i de 18 minuts com a màxim per ponent. Tarragona és una de les ciutats que compta amb una de les llicències que donen per a organizar actes locals. Així que el TEDx Tarragona també té per objectiu difondre idees per a transformar el món. Cada any es fan trobades sota un tema molt específic i en llocs amb un aforament màxim de 100 persones. El tema d'aquest any va ser SHINE, brilla en anglès, i molt emotiu per com les persones que van parlar varen explicar motius i detalls per a viure d'una manera senzilla i brillant. I si teniu l'oportunitat d'assistir a un d'aquests actes ho heu de fer, val la pena.

dimarts, 13 de juny de 2017

Collint Semprevives, flors del camp {bombons líquids i galetes}


Sempreviva, ramell de Sant Ponç, Flor de Sant Joan. També coneguda com a mançanella (Helichrysum stoechas) és una mata que trobem tot passejant ara al camp i que té un bonic color groc. Si la tallem, la tindrem seca per temps, d'aquí que es conegui a més a més com a flor de tot l'any. És pròpia de la regió mediterrània i a mi m'agrada especialment per la seva olor que recorda el curri. Aprofitant el passeig he fet un parell de rams que donaran color a la taula per a acompanyar les llepolies que he preparat avui: uns bombons líquids i unes galetes.

dimarts, 6 de juny de 2017

Vitello tonnato {un plat ideal per a una menjada a l'aire lliure}


Els caps de setmana d'estiu són diferents de la resta de l'any. Pot ser que tinguis ganes de cuinar, però també que vulguis anar a la platja o d'excursió, o encara millor estar en família. Em passa, que si vénen els nens, he de ser a la cuina preparant alguna cosa, així que si puc tenir l'àpat a punt, resulta més fàcil. Un dels plats que es pot tenir fet és el vitello tonnato, vol dir més o menys vedella atunada, que es prepara amb una salsa de tonyina, anxoves i tàperes, i és d'origen italià. Viatjarem amb el pensament i farem una menja que ens trobarem al frigorífic quan tornem de la platja. Que encara no fa bo?

diumenge, 28 de maig de 2017

Bundt cake d'escalivada {una delícia de l'Esther Cabré}


El taller feia olor de forn engegat i sonava Simon & Garfunkel de fons. En entrar es produí un moment màgic, d'aquells que et posen en dansa els sentits i et queda gravat al cervell, i al cor, l'instant sinestèsic que recordaràs per sempre i l'associaràs a l'Esther. Sí, perquè en quinze segons vaig tenir prou per a saber que la responsable de Tgaletes seria una de les persones amb la qual podria prendre un cafè i no acabar mai els temes de conversa, amb la rialla sempre posada i aquella manera de fer que et fa trobar com a casa allà on siguis.

diumenge, 21 de maig de 2017

Hygge {una manera de viure tranquil·la gestionant el temps}


Hi ha moltes maneres i gustos de viure i a mi m'agrada la vida tranquil·la. Durant la setmana no em queda més remei que anar al ritme del temps i tot just puc fer allò que voldria. Durant una visita a Copenhaguen vaig observar com gestionen el temps i em va agradar. A les sis de la tarda et conviden a abandonar les botigues (també ho he vist en altres països nòrdics) que tanquen puntualment. Aquest factor fa que les famílies puguin arribar aviat a casa i facin un tipus de vida més racional. Influeix que el clima de Dinamarca afavoreixi aquesta qüestió, ja que és un lloc amb grans contrastos de temperatura i llum. Són casolans i tenen una filosofia de vida, per a dir-ho d'alguna manera, que és l'hygge.

diumenge, 14 de maig de 2017

Talita {un còctel amb vi escumós i fruits exòtics}


Ve el bon temps. O almenys l'esperem. Hi ha ganes d'anar a la platja, d'estar a l'aire lliure i de reunir-nos amb els amics o la família al voltant d'una taula per celebrar qualsevol cosa. I jo penso que en aquest últim punt sempre és molt més agradable si a més podem brindar amb un bon còctel abans de l'àpat. Com que m'agrada preparar-ne he anat a la meva biblioteca particular on tinc els llibres que sempre m'inspiren. I un d'ells és el que va fer José María Gotarda, Las buenas compañías, sobre còctels i que va ser editat per Raventós i Blanc. I que millor que triar un dels seus vins escumosos per a fer-ne un. Perquè des de Raventós i Blanc treballen cada dia per a aconseguir allò que els seus avantpassats perseguien: un escumós capaç de rivalitzar amb els més prestigiosos del món, perquè a la  seva zona hi conflueixen tots els elements necessaris per a fer-ho: el clima, els sòls, les varietats, el coneixement i la passió.

dimecres, 10 de maig de 2017

Berenem magdalenes amb cireres {i una tassa de llet}


I el meu dubte és saber quin motiu tinc per a fer magdalenes quan la Violeta tomba per casa. Inconscientment les preparo i berenem. Ja en vaig fer unes que van sortir molt bones perfumades per a prendre un te floral i unes quantes més que trobareu a l'etiqueta de magdalenes. Ara és el temps de les cireres i aprofito per a fer-ne amb aquest fruit que tant agrada a casa. També tinc al blog altres receptes que surten molt bones com el pastís de pastanaga i pomes i el semifred de La Riera, entre d'altres i on les cireres tenen el seu paper. Però aquesta vegada he afegit un ingredient que m'agrada molt i que he utilitzat al bolo d'aipim o aipim frito, que són receptes brasileres. És la mandioca o nyam, una arrel tuberosa molt rica en fècules.

dimarts, 2 de maig de 2017

Pa de remolatxa i sopa de ceba {contigo, pan i cebolla}


El cap de setmana ha resultat fred i amb un sol que jugava a fet i amagar. El forn em demanava que l'engegués com fos i les cebes em picaven l'ullet dient que havíem de començar a arrencar-les. Al cap em venia allò de contigo, pan y cebolla, així que calia fer alguna cosa per a passar el temps amb la Violeta, disposada com sempre a donar un cop de mà i fer de model quan convé. D'aquests dies han sortit un pa de remolatxa que feia temps que esperava ser cuinat i una sopa de ceba, senzilla i bona. I amb la idea de fer un àpat saludable i de proximitat. Ho comparteixo per si us ve de gust posar-vos als fogons...

dijous, 27 d’abril de 2017

Willkommen! Bienvenue! Welcome! Benvinguts!



Avui em complau compartir amb vosaltres la nova imatge del blog. Fa sis anys que vaig començar l'aventura de posar a la xarxa unes de les meves aficions -fotografia, cuina, música- i tocava donar-li un toc de pintura i disseny, tal com ho fem a casa. Perquè els blogs no deixen de ser la casa on entrem per a veure alguna cosa que ens agradarà. Per això vull agrair als que m'heu acompanyat en aquest canvi, persones creatives que heu sabut interpretar allò que volia i que ja us sento com amics. Són la pintora Natàlia Sanahuges i la Maite Loizate i en Sergio Cabezas de l'agència de comunicació Amor de Marca

diumenge, 23 d’abril de 2017

Cóc de cafè {fet en un matí de lleure}


La llum del matí era tènue, l'aire perfumat pels lilàs ben farcits de flors i la quietud de l'entorn només  es trencava pel so dels ocells que ens meravellaven amb els seus cants. Sí, el dia va començar d'aquella manera que voldries cada dia: perfecte per a prendre un cafè amb tu mateix, tranquil·lament, sense presses. 

dilluns, 17 d’abril de 2017

All That Jazz, crema de bledes {i un estri de cuina}


Què és la felicitat? Ben bé no ho sé. Però sí que puc dir que sóc molt feliç quan la tinc al meu costat. El temps passa de pressa i no puc gaudir d'ella tot el que voldria. I és que la Violeta és com un buf d'aire fresc que fa que tot sigui molt fàcil. Aquests dies de vacances hem aprofitat per a fer una mica de vida a l'hort i ella, com sempre, m'ha fet de model. Entre les dues sabem com fer-ho i ens enfadem però de seguida tornem a riure com si res. També ens ha acompanyat el Xingu, el seu gos que acaba de fer 10 anys, passejava i ens mirava tot vigilant.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Pastís de carn {perfumat amb pebre de Jamaica}


Això de tenir un blog és ben entretingut. I tal com passa a la vida real, has d'anar fent sobre la marxa. Resulta que havia programat fer unes galetes però la meva ajudant, la Violeta, no podia acompanyar-me aquesta setmana i vaig decidir canviar. Com que el plat que tenia per a dinar no l'havia posat al blog el vaig fotografiar i el comparteixo amb vosaltres, encara que no estava pensat per a sortir aquí. És un dels plats que més agradaven als meus germans, i a mi, i que la meva mare feia tot sovint. Jo només li he afegit un ingredient que ella no el posava: el pebre de Jamaica.

dilluns, 3 d’abril de 2017

Scons {El tiempo entre costuras, una novel·la}


...
     Además de las telas y los útiles de costura, compré un buen número de revistas y algunas piezas de artesanía marroquí con la ilusión de dar a mi taller madrileño un aire exótico en concordancia con mi nuevo nombre y mi supuesto pasado de prestigiosa modista tangerina. Bandejas de cobre repujado, lámparas con cristales de mil colores, teteras de plata, algunas piezas de cerámica y tres grandes alfombras bereberes. Un pedacito de África en el centro del mapa de la exhausta España.     ...

diumenge, 26 de març de 2017

A la cuina amb la Manja Jonker {xocolata & nabius}


En un món tan estressat com el que tenim que hi hagi un lloc que és com una bombolla de pau i tranquil·litat ve de gust recomanar-lo. A l'Alt Camp, a Vilardida, tenim l'hotel Les Vinyes del que ja us vaig parlar al meu altre blog Xips de Vida en dues entrades: una dedicada a l'hotel i l'altre al seu paddock natural, amb cavalls lliures. I perquè us en parlo un cop més? Doncs perquè hi estic molt a gust amb la Manja (pronuncieu Mània), una holandesa que ha viscut a cavall entre Holanda i aquí.

dissabte, 18 de març de 2017

Crema de Sant Josep de safrà {fragància natural}


Això de seguir les festes amb el paladar és un gust. Demà serà Sant Josep i per a la meva mare aquesta festivitat era tot l'any, perquè les postres favorites de casa eren una bona crema catalana i que ella feia com ningú. Jo no hi tinc tant la mà trencada, però em defenso. Un any, quan vaig posar la seva crema, ja us vaig explicar que ella no treia la pela de la llimona i a qui li tocava havia de rentar els plats (ara ho faria el rentavaixella).

diumenge, 12 de març de 2017

El pastís de mousse de xocolata {del mecànic}


...
     Dejé una taza de café en cada una de las mesas y ofrecí beskuits a mis compañeras. Hattie nunca coge ni uno antes de la hora de comer, pero a Jessie le brillaron los ojos al ver las pastas doradas y crujientes y olvidó la discusión.
     - Coge dos -le sugerí.
     Cuando metió la mano en la lata, las salamanquesas tatuadas parecieron trepar por su brazo. Le sonreí. Me gusta que una chica tenga buen apetito.
     - Lekker -exclamó.

diumenge, 5 de març de 2017

Romesco de pop {per a sucar-hi força pa}


M'agrada cuinar el pop. Un ingredient que acostuma a ser entre els menús que preparo. I ara que el començarem a trobar al mercat hi serà sovint. Perquè el pop viu en aigües profundes a l'hivern i a principis de primavera s'apropa a la costa, on es queda durant l'estiu.

dimecres, 1 de març de 2017

L'enterrament de la sardina {s'ha acabat la disbauxa}


I la disbauxa s'ha acabat! Nosaltres que seguim les festes per tradicions gastronòmiques, sempre fem un tornar a començar i esperar la pròxima. L'enterrament de la sardina d'avui no és res més que preparar un àpat senzill i saborós. Cada cop ens agrada més la cuina dels gustos i dels sentits. Una cuina hedonista on els plaers ens fan tocar el cel tot cuidant la salut. I en això estem des de sempre: cuina de mercat i temporada. Cuina amb paciència, amb productes de qualitat i de casa nostra. Ara fa dos anys vàrem fer una Terrina d'arengada per a acomiadar la sardina.

divendres, 24 de febrer de 2017

Peres Nashi al forn {anem a comprar al mercat}


Tal com he dit d'altres vegades, sóc gent de mercat. M'agrada anar-hi a comprar i sempre predisposada i atenta a les recomanacions que em fan les parades de les quals sóc clienta. En una de les últimes visites em varen regalar tres peres Nashi. Confesso que no les havía tastat mai i havía d'empescar-me alguna manera de cuinar-les o menjar-les al natural.

diumenge, 19 de febrer de 2017

Ordi a la cassola {cuinant amb cereals i Aneto}


Moltes vegades en el dia a dia de la cuina et trobes que no saps si cuinar arròs o pasta, ingredients que mai falten al rebost i que en consumim tot sovint. No fa gaire vaig comprar un paquet d'ordi per a tastar-lo perquè vaig llegir en una revista que justament aquest cereal era una altra opció a triar.

dilluns, 13 de febrer de 2017

Gadagangs i escopinyes {amb galetes de pebre}


En realitat la recepta porta per títol Galeta de pebre amb mantega de tòfona tèbia amb escopinyes i escamarlans però nosaltres li hem canviat el nom perquè no hi cabia tot, i no per això li traiem importància a les galetes de la Mercè. Ans el contrari, elles són les protagonistes. L'any passat, quan vàrem assistir al curs de la tòfona ens van agradar, i molt, les galetes. I aquest any hem volgut compartir la seva recepta i la de l'entrant que acompanyen. Ja us hem parlat altres vegades dels cursos/sopars que organitzen en Xavi i la Mercè, els  xefs del restaurant Quintaforca.