Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 26 de juny de 2017

Cóc d'albercoc {llargues tardes d'estiu}


Si a l'hivern s'està bé a casa llegint, a l'estiu quan no tens gairebé ganes de fer res, llegir se'm fa  agradable i imprescindible. Si a més a més enganxes un llibre que devores amb ganes no cal explicar gaire cosa més. Les tardes es tornen llargues amb la calor i cal aprofitar el temps de gaudi. Fa uns dies vàrem collir els últims albercocs de la temporada amb els últims rajos de sol de la tarda. Madurats a l'arbre no tenen punt de comparació amb els que podem comprar (i més endavant vindrà un de fruits de les moreres que estan ben farcides). Com que el llibre llegit em va portar a Anglaterra i a l'Índia -amb un final de nus a la gola-, l'ambient em va dur fer un cóc i a prendre un te tot berenant.

dimarts, 20 de juny de 2017

Risotto de foie gras i paté de tòfona negra {fet per l'Agustí López}


Enguany vaig assistir per primera vegada a un acte TED. Els seus esdeveniments existeixen des del 2009. El TED és una fundació que es dedica a difondre idees que valen la pena. Idees en forma de xerrada centrada en un sol tema i de 18 minuts com a màxim per ponent. Tarragona és una de les ciutats que compta amb una de les llicències que donen per a organizar actes locals. Així que el TEDx Tarragona també té per objectiu difondre idees per a transformar el món. Cada any es fan trobades sota un tema molt específic i en llocs amb un aforament màxim de 100 persones. El tema d'aquest any va ser SHINE, brilla en anglès, i molt emotiu per com les persones que van parlar varen explicar motius i detalls per a viure d'una manera senzilla i brillant. I si teniu l'oportunitat d'assistir a un d'aquests actes ho heu de fer, val la pena.

dimarts, 13 de juny de 2017

Collint Semprevives, flors del camp {bombons líquids i galetes}


Sempreviva, ramell de Sant Ponç, Flor de Sant Joan. També coneguda com a mançanella (Helichrysum stoechas) és una mata que trobem tot passejant ara al camp i que té un bonic color groc. Si la tallem, la tindrem seca per temps, d'aquí que es conegui a més a més com a flor de tot l'any. És pròpia de la regió mediterrània i a mi m'agrada especialment per la seva olor que recorda el curri. Aprofitant el passeig he fet un parell de rams que donaran color a la taula per a acompanyar les llepolies que he preparat avui: uns bombons líquids i unes galetes.

dimarts, 6 de juny de 2017

Vitello tonnato {un plat ideal per a una menjada a l'aire lliure}


Els caps de setmana d'estiu són diferents de la resta de l'any. Pot ser que tinguis ganes de cuinar, però també que vulguis anar a la platja o d'excursió, o encara millor estar en família. Em passa, que si vénen els nens, he de ser a la cuina preparant alguna cosa, així que si puc tenir l'àpat a punt, resulta més fàcil. Un dels plats que es pot tenir fet és el vitello tonnato, vol dir més o menys vedella atunada, que es prepara amb una salsa de tonyina, anxoves i tàperes, i és d'origen italià. Viatjarem amb el pensament i farem una menja que ens trobarem al frigorífic quan tornem de la platja. Que encara no fa bo?

diumenge, 28 de maig de 2017

Bundt cake d'escalivada {una delícia de l'Esther Cabré}


El taller feia olor de forn engegat i sonava Simon & Garfunkel de fons. En entrar es produí un moment màgic, d'aquells que et posen en dansa els sentits i et queda gravat al cervell, i al cor, l'instant sinestèsic que recordaràs per sempre i l'associaràs a l'Esther. Sí, perquè en quinze segons vaig tenir prou per a saber que la responsable de Tgaletes seria una de les persones amb la qual podria prendre un cafè i no acabar mai els temes de conversa, amb la rialla sempre posada i aquella manera de fer que et fa trobar com a casa allà on siguis.

diumenge, 21 de maig de 2017

Hygge {una manera de viure tranquil·la gestionant el temps}


Hi ha moltes maneres i gustos de viure i a mi m'agrada la vida tranquil·la. Durant la setmana no em queda més remei que anar al ritme del temps i tot just puc fer allò que voldria. Durant una visita a Copenhaguen vaig observar com gestionen el temps i em va agradar. A les sis de la tarda et conviden a abandonar les botigues (també ho he vist en altres països nòrdics) que tanquen puntualment. Aquest factor fa que les famílies puguin arribar aviat a casa i facin un tipus de vida més racional. Influeix que el clima de Dinamarca afavoreixi aquesta qüestió, ja que és un lloc amb grans contrastos de temperatura i llum. Són casolans i tenen una filosofia de vida, per a dir-ho d'alguna manera, que és l'hygge.

diumenge, 14 de maig de 2017

Talita {un còctel amb vi escumós i fruits exòtics}


Ve el bon temps. O almenys l'esperem. Hi ha ganes d'anar a la platja, d'estar a l'aire lliure i de reunir-nos amb els amics o la família al voltant d'una taula per celebrar qualsevol cosa. I jo penso que en aquest últim punt sempre és molt més agradable si a més podem brindar amb un bon còctel abans de l'àpat. Com que m'agrada preparar-ne he anat a la meva biblioteca particular on tinc els llibres que sempre m'inspiren. I un d'ells és el que va fer José María Gotarda, Las buenas compañías, sobre còctels i que va ser editat per Raventós i Blanc. I que millor que triar un dels seus vins escumosos per a fer-ne un. Perquè des de Raventós i Blanc treballen cada dia per a aconseguir allò que els seus avantpassats perseguien: un escumós capaç de rivalitzar amb els més prestigiosos del món, perquè a la  seva zona hi conflueixen tots els elements necessaris per a fer-ho: el clima, els sòls, les varietats, el coneixement i la passió.

dimecres, 10 de maig de 2017

Berenem magdalenes amb cireres {i una tassa de llet}


I el meu dubte és saber quin motiu tinc per a fer magdalenes quan la Violeta tomba per casa. Inconscientment les preparo i berenem. Ja en vaig fer unes que van sortir molt bones perfumades per a prendre un te floral i unes quantes més que trobareu a l'etiqueta de magdalenes. Ara és el temps de les cireres i aprofito per a fer-ne amb aquest fruit que tant agrada a casa. També tinc al blog altres receptes que surten molt bones com el pastís de pastanaga i pomes i el semifred de La Riera, entre d'altres i on les cireres tenen el seu paper. Però aquesta vegada he afegit un ingredient que m'agrada molt i que he utilitzat al bolo d'aipim o aipim frito, que són receptes brasileres. És la mandioca o nyam, una arrel tuberosa molt rica en fècules.

dimarts, 2 de maig de 2017

Pa de remolatxa i sopa de ceba {contigo, pan i cebolla}


El cap de setmana ha resultat fred i amb un sol que jugava a fet i amagar. El forn em demanava que l'engegués com fos i les cebes em picaven l'ullet dient que havíem de començar a arrencar-les. Al cap em venia allò de contigo, pan y cebolla, així que calia fer alguna cosa per a passar el temps amb la Violeta, disposada com sempre a donar un cop de mà i fer de model quan convé. D'aquests dies han sortit un pa de remolatxa que feia temps que esperava ser cuinat i una sopa de ceba, senzilla i bona. I amb la idea de fer un àpat saludable i de proximitat. Ho comparteixo per si us ve de gust posar-vos als fogons...

dijous, 27 d’abril de 2017

Willkommen! Bienvenue! Welcome! Benvinguts!



Avui em complau compartir amb vosaltres la nova imatge del blog. Fa sis anys que vaig començar l'aventura de posar a la xarxa unes de les meves aficions -fotografia, cuina, música- i tocava donar-li un toc de pintura i disseny, tal com ho fem a casa. Perquè els blogs no deixen de ser la casa on entrem per a veure alguna cosa que ens agradarà. Per això vull agrair als que m'heu acompanyat en aquest canvi, persones creatives que heu sabut interpretar allò que volia i que ja us sento com amics. Són la pintora Natàlia Sanahuges i la Maite Loizate i en Sergio Cabezas de l'agència de comunicació Amor de Marca

diumenge, 23 d’abril de 2017

Cóc de cafè {fet en un matí de lleure}


La llum del matí era tènue, l'aire perfumat pels lilàs ben farcits de flors i la quietud de l'entorn només  es trencava pel so dels ocells que ens meravellaven amb els seus cants. Sí, el dia va començar d'aquella manera que voldries cada dia: perfecte per a prendre un cafè amb tu mateix, tranquil·lament, sense presses. 

dilluns, 17 d’abril de 2017

All That Jazz, crema de bledes {i un estri de cuina}


Què és la felicitat? Ben bé no ho sé. Però sí que puc dir que sóc molt feliç quan la tinc al meu costat. El temps passa de pressa i no puc gaudir d'ella tot el que voldria. I és que la Violeta és com un buf d'aire fresc que fa que tot sigui molt fàcil. Aquests dies de vacances hem aprofitat per a fer una mica de vida a l'hort i ella, com sempre, m'ha fet de model. Entre les dues sabem com fer-ho i ens enfadem però de seguida tornem a riure com si res. També ens ha acompanyat el Xingu, el seu gos que acaba de fer 10 anys, passejava i ens mirava tot vigilant.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Pastís de carn {perfumat amb pebre de Jamaica}


Això de tenir un blog és ben entretingut. I tal com passa a la vida real, has d'anar fent sobre la marxa. Resulta que havia programat fer unes galetes però la meva ajudant, la Violeta, no podia acompanyar-me aquesta setmana i vaig decidir canviar. Com que el plat que tenia per a dinar no l'havia posat al blog el vaig fotografiar i el comparteixo amb vosaltres, encara que no estava pensat per a sortir aquí. És un dels plats que més agradaven als meus germans, i a mi, i que la meva mare feia tot sovint. Jo només li he afegit un ingredient que ella no el posava: el pebre de Jamaica.

dilluns, 3 d’abril de 2017

Scons {El tiempo entre costuras, una novel·la}


...
     Además de las telas y los útiles de costura, compré un buen número de revistas y algunas piezas de artesanía marroquí con la ilusión de dar a mi taller madrileño un aire exótico en concordancia con mi nuevo nombre y mi supuesto pasado de prestigiosa modista tangerina. Bandejas de cobre repujado, lámparas con cristales de mil colores, teteras de plata, algunas piezas de cerámica y tres grandes alfombras bereberes. Un pedacito de África en el centro del mapa de la exhausta España.     ...

diumenge, 26 de març de 2017

A la cuina amb la Manja Jonker {xocolata & nabius}


En un món tan estressat com el que tenim que hi hagi un lloc que és com una bombolla de pau i tranquil·litat ve de gust recomanar-lo. A l'Alt Camp, a Vilardida, tenim l'hotel Les Vinyes del que ja us vaig parlar al meu altre blog Xips de Vida en dues entrades: una dedicada a l'hotel i l'altre al seu paddock natural, amb cavalls lliures. I perquè us en parlo un cop més? Doncs perquè hi estic molt a gust amb la Manja (pronuncieu Mània), una holandesa que ha viscut a cavall entre Holanda i aquí.

dissabte, 18 de març de 2017

Crema de Sant Josep de safrà {fragància natural}


Això de seguir les festes amb el paladar és un gust. Demà serà Sant Josep i per a la meva mare aquesta festivitat era tot l'any, perquè les postres favorites de casa eren una bona crema catalana i que ella feia com ningú. Jo no hi tinc tant la mà trencada, però em defenso. Un any, quan vaig posar la seva crema, ja us vaig explicar que ella no treia la pela de la llimona i a qui li tocava havia de rentar els plats (ara ho faria el rentavaixella).

diumenge, 12 de març de 2017

El pastís de mousse de xocolata {del mecànic}


...
     Dejé una taza de café en cada una de las mesas y ofrecí beskuits a mis compañeras. Hattie nunca coge ni uno antes de la hora de comer, pero a Jessie le brillaron los ojos al ver las pastas doradas y crujientes y olvidó la discusión.
     - Coge dos -le sugerí.
     Cuando metió la mano en la lata, las salamanquesas tatuadas parecieron trepar por su brazo. Le sonreí. Me gusta que una chica tenga buen apetito.
     - Lekker -exclamó.

diumenge, 5 de març de 2017

Romesco de pop {per a sucar-hi força pa}


M'agrada cuinar el pop. Un ingredient que acostuma a ser entre els menús que preparo. I ara que el començarem a trobar al mercat hi serà sovint. Perquè el pop viu en aigües profundes a l'hivern i a principis de primavera s'apropa a la costa, on es queda durant l'estiu.

dimecres, 1 de març de 2017

L'enterrament de la sardina {s'ha acabat la disbauxa}


I la disbauxa s'ha acabat! Nosaltres que seguim les festes per tradicions gastronòmiques, sempre fem un tornar a començar i esperar la pròxima. L'enterrament de la sardina d'avui no és res més que preparar un àpat senzill i saborós. Cada cop ens agrada més la cuina dels gustos i dels sentits. Una cuina hedonista on els plaers ens fan tocar el cel tot cuidant la salut. I en això estem des de sempre: cuina de mercat i temporada. Cuina amb paciència, amb productes de qualitat i de casa nostra. Ara fa dos anys vàrem fer una Terrina d'arengada per a acomiadar la sardina.

divendres, 24 de febrer de 2017

Peres Nashi al forn {anem a comprar al mercat}


Tal com he dit d'altres vegades, sóc gent de mercat. M'agrada anar-hi a comprar i sempre predisposada i atenta a les recomanacions que em fan les parades de les quals sóc clienta. En una de les últimes visites em varen regalar tres peres Nashi. Confesso que no les havía tastat mai i havía d'empescar-me alguna manera de cuinar-les o menjar-les al natural.

diumenge, 19 de febrer de 2017

Ordi a la cassola {cuinant amb cereals i Aneto}


Moltes vegades en el dia a dia de la cuina et trobes que no saps si cuinar arròs o pasta, ingredients que mai falten al rebost i que en consumim tot sovint. No fa gaire vaig comprar un paquet d'ordi per a tastar-lo perquè vaig llegir en una revista que justament aquest cereal era una altra opció a triar.

dilluns, 13 de febrer de 2017

Gadagangs i escopinyes {amb galetes de pebre}


En realitat la recepta porta per títol Galeta de pebre amb mantega de tòfona tèbia amb escopinyes i escamarlans però nosaltres li hem canviat el nom perquè no hi cabia tot, i no per això li traiem importància a les galetes de la Mercè. Ans el contrari, elles són les protagonistes. L'any passat, quan vàrem assistir al curs de la tòfona ens van agradar, i molt, les galetes. I aquest any hem volgut compartir la seva recepta i la de l'entrant que acompanyen. Ja us hem parlat altres vegades dels cursos/sopars que organitzen en Xavi i la Mercè, els  xefs del restaurant Quintaforca.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Croquetes de gall rostit i tòfona {l'any del Gall de foc}


Per les festes de Nadal vàrem fer un gall rostit i congelàrem els trossos sobrers expressament per a fer unes croquetes. Sabíem que enguany, concretament el 28 de gener, començaria l'any del gall xinès i volíem aprofitar per a fer algun àpat per a celebrar-ho, som globals i la qüestió és tenir un motiu per  a celebrar qualsevol cosa i obrir un bon cava o un vi, no podem deixar-ho per a un altre moment.

dijous, 2 de febrer de 2017

Amanida tèbia de calçots {Ottolenghi inspira}


Llibres. M'agraden de qualsevol temàtica: novel·la, novel·la negra, autobiogràfica, fotografia, guies de viatges, art... i de cuina. Ai, els de cuina. En tinc uns quants i fins i tot algun de capçalera, per a dies que les ganes de llegir s'ajunten amb les de fer alguna extraordinària per a un àpat especial. Evidentment que no cuinem de manera excepcional cada dia: mengem senzill i sa. I els plats del blog moltes vegades poden donar una imatge errònia.

diumenge, 29 de gener de 2017

Crema de carabassa i ortigues {amb ou i tòfona}


Sembla que la temporada de la tòfona no ha sigut massa bona, però això no és obstacle que en puguem trobar-ne al mercat. Jo li compro les tòfones al Dídac de Tòfona de la Conca i de qui us vàrem ensenyar l'experiència d'anar a buscar-les amb els seus gossos al post de Xips de Vida. Una visita molt didàctica i aconsellable 100%.

dilluns, 23 de gener de 2017

Amor per l'autèntic: Xocolates CREO...


El destí et creua amb moltes persones. I també fa que unes et marquin més que d'altres. I unes d'aquestes són la Cinta i el Xavi de Xocolates CREO. També fa, que sense que hi tinguis massa contacte perquè són lluny, saps que en el moment que et tornis a trobar amb ells serà com si no hagués passat més de cinc minuts. I que qualsevol conversa serà agradable i molt de la nostra manera de pensar: persones naturals, amb una gran estima per la terra i per tot allò que fan.

dimarts, 17 de gener de 2017

Una visita a Espelette {fem un plat de pasta}


Diuen que una de les coses que s'han de fer cada any per a tenir un bon viure és visitar un lloc on no hagis estat mai abans. I jo hi afegeixo que no cal que sigui lluny. I això procurem fer i gaudir d'allò que no coneixem, obrint la nostra ment a les coses desconegudes. L'any passat vàrem visitar l'Île de Ré, un petit paradís de França que feia temps que volíem conèixer. I un en un post, Le vin chaud de l'Île de Ré {recordant paisatges}, us ensenyàrem petits però preciosos racons.

dimecres, 11 de gener de 2017

Pa de llimona {amb llavors de rosella}


...
     Catalina les aclaró que Lola era una mujer metódica y ordenada en la vida y, por supuesto, en su oficio de panadera, y que si eran cien gramos de azúcar eran cien, ni un gramo más ni un gramo menos. Debían ser fieles a la receta escrita por ella. Marina se puso en guardia.
      - ¿Lola era una mujer ordenada?
      Catalina asintió.
     - Demasiado ordenada. Antes de amasar el pan o batir el bizcocho alineaba todos los ingredientes frente a ella en la mesa. Los miraba unos segundos. No se podía tocar nada ni tampoco se me estaba permitido hablar. -Catalina hizo una mueca simpática-. Per coure pa se necessita temps, amor i silenci. Esa era su frase preferida. Yo me reía de ella a veces. De cinco a siete de la mañana se pasaba esas dos horas en absoluto silencio con las manos en la harina... Para Lola, amasar era como -Catalina pensó un segundo-, como una religión.

diumenge, 1 de gener de 2017

Brownie de fruits secs {fet amb farina de teff}


Coneixeu la farina de teff? Jo fins fa molt poc no, però ara em sembla que em convertiré en una addicta. Em recorda molt, en olor i textura, a una farina amb la qual la meva mare ens feia les farinetes a mi i als meus germans més petits allà al Brasil. Això ho hauré d'esbrinar.