Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 11 de gener de 2017

Pa de llimona {amb llavors de rosella}


...
     Catalina les aclaró que Lola era una mujer metódica y ordenada en la vida y, por supuesto, en su oficio de panadera, y que si eran cien gramos de azúcar eran cien, ni un gramo más ni un gramo menos. Debían ser fieles a la receta escrita por ella. Marina se puso en guardia.
      - ¿Lola era una mujer ordenada?
      Catalina asintió.
     - Demasiado ordenada. Antes de amasar el pan o batir el bizcocho alineaba todos los ingredientes frente a ella en la mesa. Los miraba unos segundos. No se podía tocar nada ni tampoco se me estaba permitido hablar. -Catalina hizo una mueca simpática-. Per coure pa se necessita temps, amor i silenci. Esa era su frase preferida. Yo me reía de ella a veces. De cinco a siete de la mañana se pasaba esas dos horas en absoluto silencio con las manos en la harina... Para Lola, amasar era como -Catalina pensó un segundo-, como una religión.
                                                                                                                  ...

Text extret de la pàgina 248 del meravellós llibre Pan de limón con semillas de amapola, de Cristina Campos i editat per Planeta.

Ja us he comentat unes quantes vegades la fe que tinc en la meva llibrera Anna. Que jo recordi mai ha fallat en les seves recomanacions. Coneix molt bé els meus gustos. I que de tant en tant em truqui o m'enviï un whatsapp dient que passi perquè ha arribat un llibre que segur que m'agradarà és tot un luxe. Quan això succeeix se'm fa llarga l'espera. Una d'aquestes recomanacions va ser el llibre que teniu avui al blog. Us puc dir que és un dels millors llibres que he llegit últimament, i no exagero, si dic que mai. I tinc ganes de rellegir-lo, en poques ocasions ho faig, perquè és tan bonica la història i un final inesperat i emocionant que em fa por oblidar els dolços passatges de la novel·la. No dubteu de llegir-lo. Avui jo seré la vostra Anna particular: aneu a comprar-lo. No us en penedireu. Ah, i el cóc resulta una delícia.

Ingredients:
 - 2 llimones ratllades de l'arbre de l'àvia Nerea (les meves són pispades del veí)
 - 30 g de llavors de rosella
 - 350 g de farina integral
 - 200 g de sucre morè
 - 250 ml de llet sencera
 - 200 g de mantega
 - 3 ous
 - 1 sobre de llevat en pols
 - 1 culleradeta de sal

Farem:
Barregem la farina, el llevat i la sal.
Batem els ous per separat, el sucre morè i la ratlladura de llimona.
Quan estigui ben batut, afegim la llet.
Fonem la mantega a foc lent i l'incorporem a la barreja humida a poc a poc mentre batem.
Un cop hàgim aconseguit una massa uniforme, afegim el contingut del bol amb la barreja seca.
Finalment, barregem les llavors de rosella amb la massa, entretenint-nos sense presses...
Enfornem el pa de llimona, amb el forn preescalfat a 180ºC, durant una hora.

Vull agrair molt especialment a Cristina Campos, l'autora del llibre, que m'ha autoritzat expressament la publicació de la recepta i també la cortesia de Planeta pel mateix motiu. La il·lustració de la portada és de Mateja Kovac i la fotografia de l'autora de Jaume Balagueró.
Aquí teniu el Booktrailer, també cortesia de l'autora. Quin encant de persona!

I a nosaltres no ens toca la música, com al llibre, l'escarransit i tristíssim pianista del piano bar, sinó que ens canta el mateix Frank Sinatra acompanyat per l'orquestra de Count Basie Fly me to the moon.

                                   ... fly me to the moon,
                                                  let me lay among the stars...




10 comentaris:

  1. Demà me'n vaig corrents a la llibreria!!! Gràcies per ser una mica la meva llibretera.
    Petonets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Mercè!
      No et decebrà, ja ho veuràs. Aquest any encara no ens hem vist. Feliç 2017.
      Bona cuina i bona lectura.
      Nani

      Elimina
  2. Ni t'imagines quant m'agraden els cócs e llimona amb llavors de rosella :o)
    Molt bon any Nani, que gaudeixis molt amb la nostra Violeta tan gran i maca!!
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada ben gran de 2017! Uns petons ben dolços de mes de gener per a tu i la Polyanna!
      Nani

      Elimina
  3. Em sona haver sentit bones crítiques per algun lloc, no recordo bé, pero té bona pinta!! Y la recepta i la foto encara més!! Fa goig de veure:P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mireia!
      El llibre és una història fascinant i el cóc ben bo!
      Un feliç 2017 i gràcies per passar per la meva cuina.
      Nani

      Elimina
  4. Bon Any Nani i "Bona Cuina"! M'intriga aquest llibre i més quan l'aconselles tu. La veritat és que em vaig fixar en elle i, tot i que el nom, la coberta, em van temptar, no va obtenir ele meu vot de confiança; massa llibres amb cuina, massa olors i sabors, i que consti que a mi m'agrada, però n'hi ha tants que em cansen a la meitat...però si ve d'una persona com tu el consell, caldrà donar-li un altre cop d'ull i que passi a la meva pila d'espera...
    I a més provar la recepta!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sara,
      Aquest llibre el vaig llegir l'estiu passat i la veritat que quan me'l van aconsellar el títol em va cridar l'atenció. Amb un sorprenen i inesperat final em va agradar molt.
      Ja em diràs.
      El cóc és fàcil i bo.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  5. Que bueno de limón y con mucha semillita.
    Un saludito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mijú,
      Pues sí, resulta muy rico!
      Un abrazo,
      Nani

      Elimina