Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 17 de gener de 2017

Una visita a Espelette {fem un plat de pasta}


Diuen que una de les coses que s'han de fer cada any per a tenir un bon viure és visitar un lloc on no hagis estat mai abans. I jo hi afegeixo que no cal que sigui lluny. I això procurem fer i gaudir d'allò que no coneixem, obrint la nostra ment a les coses desconegudes. L'any passat vàrem visitar l'Île de Ré, un petit paradís de França que feia temps que volíem conèixer. I un en un post, Le vin chaud de l'Île de Ré {recordant paisatges}, us ensenyàrem petits però preciosos racons.
Però també vàrem preparar l'escapada per a visitar de tornada La Festa del pebrot d'Espelette, al País Basc francès, que cada any té lloc l'últim cap de setmana del mes d'octubre. Aquest pebrot, que és molt utilitzat a la cuina internacional, és el protagonista de la fira, on també es poden trobar formatges de tots tipus, patés i altres productes relacionats amb la gastronomia. El poble sencer es decora amb pebrots penjats a les façanes. I com no, sent a prop del País Basc ens vàrem trobar amb la meva amiga bloguera Virgínia, de Sweet&Sour, i vam aprofitar per fer-hi un bon tomb. Us he de dir que les fotografies d'avui, excepte la primera i l'última, estan fetes per la Violeta. Li vaig posar la càmera penjada al coll i en mode automàtic: ella va ser feliç disparant a tort i a dret. Us deixem un enllaç perquè conegueu més sobre la festa: lamaisondupiment.com. El plat que hem preparat avui no té cap secret: es tracta de pasta feta amb pebrot d'Espelette que vàrem comprar allà. La preparem com ens agrada fer, d'una manera senzilla i que no hi barregem gaires ingredients, com més simple millor per a gaudir del gust que ens aporta cada component. En aquest cas la pasta pica una mica i no cal més. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 paquet de pasta, en aquest cas la meva és de pebrot d'Espelette
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 100 g de formatge roquefort
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 1 grapat de pinyons torrats a la paella

Farem:
Bullim la pasta segons instruccions i temps que ens aconsella el fabricant.
Un cop cuita l'escorrem, la posem en un bol i hi posem l'oli d'oliva i barregem bé, reservem.
En una paella hi posem la mantega i quan s'hagi desfet hi afegim el formatge roquefort, deixant que s'estovi.
Aboquem la pasta i li donem un parell de tombs perquè agafi el gust.
Afegim els pinyons.
Servim ben calent.
Si ho feu amb una pasta normal, empolvoreu amb orenga  o l'herba que més us agradi.

Sous le ciel de ParisZaz & Pablo Alborán.

7 comentaris:

  1. Mmmm....m'ha agradat molt aquesta pasta!
    Els meus cunyats van estar aquest estiu i van quedar meravellats.
    M'has fet venir ganes d'anar-hi!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olga,
      Tot el País Basc, tant d'un costat com de l'altre és preciós. Val la pena visitar-lo.
      Per cert, a Ezpeleta vam estar en un hotel familiar que per anar amb família és ideal.
      Per si t'interessa.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  2. Un lloc nou cada any, em sembla un excel.lent propòsit pel 2017!
    Quina artista la Violeta, tira cap a tú!
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Palmira,
      Conèixer llocs diferents, encara que sigui un poble del costat que no hagis anat mai,
      ens fa sentir bé. Tenim pendents fer una visita a Paris amb la Violeta, encara que ho coneguem sempre s'hi ha de tornar. Sempre ens ha de quedar Paris...
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  3. Lo pasamos muy bien Nani, que bien comimos y bueno ya sabes algunas compritas ;). Sabes que disfrutamos mucho con vosotros en nuestra tierra. Y mira que viendo las fotos me han encantado, esos encuadres llenos de color y no me había dado cuenta que eran de Violeta. Tenemos con repetir. Un beso fuerte

    Virginia "sweet & Sour"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comimos, paseamos, compramos, tuvimos un tiempo estupendo y muy buena compañía. Fíjate los encuadres de Violeta estan hechos desde abajo. En la parada de quesos, que yo no estaba con vosotras, se reflejan tus brazos a la izquierda y la chaquetita lila de Violeta a la derecha: los quesos le quedan a la altura de los ojos, cosa que a ti y a mi los vemos desde arriba. Ya te digo que nos va a quitar el sitio...

      Elimina
    2. Por cierto, tu tierra simpre vale una visita!

      Elimina