Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura OleumFlumen olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dijous, 27 d’abril de 2017

Willkommen! Bienvenue! Welcome! Benvinguts!



Avui em complau compartir amb vosaltres la nova imatge del blog. Fa sis anys que vaig començar l'aventura de posar a la xarxa unes de les meves aficions -fotografia, cuina, música- i tocava donar-li un toc de pintura i disseny, tal com ho fem a casa. Perquè els blogs no deixen de ser la casa on entrem per a veure alguna cosa que ens agradarà. Per això vull agrair als que m'heu acompanyat en aquest canvi, persones creatives que heu sabut interpretar allò que volia i que ja us sento com amics. Són la pintora Natàlia Sanahuges i la Maite Loizate i en Sergio Cabezas de l'agència de comunicació Amor de Marca

diumenge, 23 d’abril de 2017

Cóc de cafè {fet en un matí de lleure}


La llum del matí era tènue, l'aire perfumat pels lilàs ben farcits de flors i la quietud de l'entorn només  es trencava pel so dels ocells que ens meravellaven amb els seus cants. Sí, el dia va començar d'aquella manera que voldries cada dia: perfecte per a prendre un cafè amb tu mateix, tranquil·lament, sense presses. 

dilluns, 17 d’abril de 2017

All That Jazz, crema de bledes {i un estri de cuina}


Què és la felicitat? Ben bé no ho sé. Però sí que puc dir que sóc molt feliç quan la tinc al meu costat. El temps passa de pressa i no puc gaudir d'ella tot el que voldria. I és que la Violeta és com un buf d'aire fresc que fa que tot sigui molt fàcil. Aquests dies de vacances hem aprofitat per a fer una mica de vida a l'hort i ella, com sempre, m'ha fet de model. Entre les dues sabem com fer-ho i ens enfadem però de seguida tornem a riure com si res. També ens ha acompanyat el Xingu, el seu gos que acaba de fer 10 anys, passejava i ens mirava tot vigilant.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Pastís de carn {perfumat amb pebre de Jamaica}


Això de tenir un blog és ben entretingut. I tal com passa a la vida real, has d'anar fent sobre la marxa. Resulta que havia programat fer unes galetes però la meva ajudant, la Violeta, no podia acompanyar-me aquesta setmana i vaig decidir canviar. Com que el plat que tenia per a dinar no l'havia posat al blog el vaig fotografiar i el comparteixo amb vosaltres, encara que no estava pensat per a sortir aquí. És un dels plats que més agradaven als meus germans, i a mi, i que la meva mare feia tot sovint. Jo només li he afegit un ingredient que ella no el posava: el pebre de Jamaica.

dilluns, 3 d’abril de 2017

Scons {El tiempo entre costuras, una novel·la}


...
     Además de las telas y los útiles de costura, compré un buen número de revistas y algunas piezas de artesanía marroquí con la ilusión de dar a mi taller madrileño un aire exótico en concordancia con mi nuevo nombre y mi supuesto pasado de prestigiosa modista tangerina. Bandejas de cobre repujado, lámparas con cristales de mil colores, teteras de plata, algunas piezas de cerámica y tres grandes alfombras bereberes. Un pedacito de África en el centro del mapa de la exhausta España.     ...