Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 3 d’abril de 2017

Scons {El tiempo entre costuras, una novel·la}


...
     Además de las telas y los útiles de costura, compré un buen número de revistas y algunas piezas de artesanía marroquí con la ilusión de dar a mi taller madrileño un aire exótico en concordancia con mi nuevo nombre y mi supuesto pasado de prestigiosa modista tangerina. Bandejas de cobre repujado, lámparas con cristales de mil colores, teteras de plata, algunas piezas de cerámica y tres grandes alfombras bereberes. Un pedacito de África en el centro del mapa de la exhausta España.     ...

Fragment de la pàgina 415 del llibre El tiempo entre costuras, de Maria Dueñas. Editorial Planeta, de la colecció TH Novela, narrativa contemporània.
Una novel·la que narra una aventura apassionant on els tallers d'alta costura, l'ambient glamurós dels grans hotels de luxe, les conspiracions polítiques i les obscures missions dels serveis secrets es fonen amb la lleialtat vers aquells que estimem i amb el poder irrefrenable de l'amor. Possiblement heu seguit la sèrie que va ser gravada per a la televisió basada en ella. Jo no l'he vist.

Diuen que si no llegeixes, no passa res, però que si llegeixes, passa molt. I a mi em deu passar que visc tantes vides com els personatges dels llibres que llegeixo. I en veure el paràgraf del llibre que us esmento em va semblar que tornava a entrar al cosidor de la meva mare. No tenia el glamur que relata la protagonista, però vaig recordar racó per racó com era: aquell mirall que deu guardar dins seu les imatges de les clientes, el maniquí que aguantava el vestit que seria emprovat l'endemà, la gran taula folrada de fòrmica per a aguantar el pas de les tisores en tallar els patrons, les dues màquines de cosir que l'havien acompanyat tota la seva vida, el gran armari que guardava totes les peces de roba per a fer i els seus retalls, i sobretot la ràdio que l'acompanyava sempre. D'allí guardo molts moments i encara m'emociono quan algú em diu que era clienta seva i de com li agradava passar a visitar-la, encara que no anés per cap encàrrec. I guardo molts estris seus: carretades de fils sense estrenar, l'antic llibre del mètode Martí que ella va aprendre i tantes altres coses. Jo em vaig criar entre modistes i de ben petita em varen ensenyar a fer vestits per a les meves nines. I a conèixer els tipus de roba i de com tractar-les. Sí, jo també vaig viure entre costures. I ara penso, si en aquell moment hauria estat bé fer unes galetes o un cóc, la meva mare els feia molt bons, per a les clientes i crec que encara hi haurien passat més temps. Però tot això queda al bon record. Apa, preparem uns scons que són com uns pans que els anglesos fan per acompanyar el te o un cafè. Es poden farcir de melmelada o de fruita. També els podrem sucar en una bona xocolata desfeta. Amb les quantitats que us dono en sortiran una dotzena. Va, que encara fa temps d'engegar el forn.

Un quart de farina de força, un ou ben batut, un sobre de llevat en pols, dues cullerades soperes ben generoses de sucre de llustre (si els volguéssiu més dolços, afegiu una cullerada més), 40 g de mantega (tallada a daus i a temperatura ambient), una culleradeta (cafè) de sal i 100 ml de llet, són els ingredients que necessitarem.

En un bol gran barregem amorosament els ingredients, deixant per al final d'anar afegint la llet de mica en mica perquè quedi una massa ben compacta. Tapem amb un drap i deixem reposar uns 30 minuts. Escalfem el forn a 200ºC. Seguidament estenem la massa sobre una taula enfarinada i que quedi d'un gruix de 2 cm. Tallem les formes amb una copa o un tallador. Les posem en una safata de forn folrada amb paper de forn i enfornem durant uns quinze minuts, o fins que veiem els scons daurats. Com sempre, aviso que cal conèixer el nostre forn i els ingredients que usem.
Un cop cuits i trets del forn, els guarnim amb sucre de llustre. Es mengen calents i els podem farcir d'allò que més ens agradi.

If I Didn't Care, The Ink Spots.

                                               

9 comentaris:

  1. OOohhh! Quines fotografies més boniques! La novel·la em va agradar moltíssim.....
    Els scons els tinc des de fa molt temps a la llista de pendents de fer, a veure quan em decideixo! En tinc tantes!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són ideals per a sucar a la llet o en xocolata desfeta, o farcits de melmelada! I sí, la novel·la està molt bé!
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  2. Disfruté tanto con la novela de Maria Dueñas como hoy con esta publicación tuya. Muy bien ambientada. La modelo preciosa y los Scons también prometen.
    Besos
    Blanca de JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Ana. Me halaga que hayas disfrutado del post. La modelo es mi nieta violeta, la que da nombre al blog.
      Un beso,
      Nani

      Elimina
  3. Fantástica entrada Nani. No savía aquest troçet del teu passad, pro l'has descrit tan bé, que es com si el veies. El llibre a mi també em va encantar, però jo al reves que tu, si que vaig veure la serie i me va encantar. Però vaig borrar de la memòria el llibre per no anar dirigida. Y com era tan diferent de com jo l'havia dibuixat al meu cervell, era com si fos un altre cosa, però que tenia similituds amb el llibre.
    Els scones es uns dels meus "pans o bollos"? favorits. I me va costar mes de una fornada fer-los bé, però ara ja els faig com si res i amb el meu té favorit..... Soc feliç.
    Per cert las fotos..... MARAVELLOSES i la Violeta es una fantàstica i guapisima protagonista de la novela 😉
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manu, ja ho he dit més d'una vegada: si a la primera no surt no passa res, perquè les receptes han de ser adaptades a la nostra manera de fer fins que li trobem el punt. Gràcies per afalagar-me amb les fotos, amb la Violeta tot és fàcil.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  4. Fantàstica parella la que fan aquesta recepta amb aquesta lectura i encara més amb aquestes fotos tan precioses que l'acompanyen! Petonets ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eva,
      Estic segura que et va agradar el llibre. A mi, molt. Moltes gràcies per passar per aquí!

      Elimina
  5. Unes fotos precioses!❤ La meva mare i la meva àvia també eren modistes! Com recordo tot el que expliques... emociona! :) I els scones són fantàstics!
    Una abraçada

    ResponElimina