Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 18 de setembre de 2017

La tardor al plat, benvinguda! {raïm passat per la paella}


I ja hi som, la tardor arribarà en un no res i vindrà de gust sortir al camp i veure com està de bonic el camp. A mi m'agrada especialment aquesta estació de l'any: els colors, la nostra llum mediterrània i sobretot els seus fruits. Parlant de fruits, quan passo per davant de les vinyes que acaben de ser veremades, m'agrada agafar els gotims que han quedat al cep (sempre que abans no hagin arribat els moixonets i se'ls hagin menjat). Són dolços i vénen de gust quan portes estona caminant. Acostumo a passejar pels camps de la nostra contrada i molts camins em porten a vinyes, que em fan viure el seu progrés estació rere estació. Ara, els pàmpols ja s'estan daurant i assecant i comencen a donar un color ben bonic. Poesia visual és seguir aquests cultius que després gaudirem a taula tot complaent el nostre paladar. 

dimarts, 12 de setembre de 2017

Esmorzem confitura de figues de moro {aviat arribarà la tardor}


I com aquell que no vol arribem al final de l'estiu. Com sempre, i seguint el ritme del temps, les figueres de moro estan farcides amb els seus fruits ja madurs que anuncien l'arribada  la tardor. I jo que segueixo la natura amb la càmera a mà, us porto les fotografies des que comencen a florir a la primavera fins ara. L'espectacle és de lletres majúscules. I un any més, penso en la meva mare que era una fan dels fruits de tardor: que si aquestes figues, que si les altres, les magranes, els caquis i els moniatos sobretot. De com esperava que arribessin i jo també.

dimecres, 6 de setembre de 2017

L'atzaroler, un arbre {fem salut amb una amanida buddha bowl}


Viu entre una figuera i un garrofer. No sé la seva edat tot perquè l'he vist sempre i diuen que pot arribar a viure vora els sis-cents anys. El seu fruit, que és petit i vermell semblant a una cirera, i que també se'l coneix com cirera de Barbados, té moltes propietats nutricionals. Entre elles és la gran quantitat de vitamina C, de manera que un fruit pot ser equivalent a una taronja i mitja. Sí, estic parlant de l'atzeroler (Crataegus azarolus). Un bonic arbre que somriu a la primavera i dóna els fruits a finals d'agost.

divendres, 1 de setembre de 2017

Ca Rosset {fem una crema d'avellanes amb l'Ester Gomis}


Abans de res us demanaré que poseu la música triada perquè sentiu la poesia de la terra mentre passegeu per l'avellaneda de Ca Rosset, pura inspiració...

Giustino: Vedro con mio diletto, Philppe Jaroussky, Ensemble Matheus & Jean Cristophe Spinosi

Tinc un llibre que em van regalar fa uns anys que es diu més o menys ...els mil llocs que s'han de visitar abans de morir...  i que a partir d'ara em miraré diferent perquè hauria de posar els mil i u. Hi falta Ca Rosset de Vilallonga del Camp, al Tarragonès. Us ho dic amb la tranquil·litat d'ànima que guardo des que vaig visitar aquells preciosos avellaners. Pau, és el que transmeten tot passejant. La natura hi fa el seu paper, però la mà de l'home hi és present en aquesta explotació agrària. I una de les artífexs que fa que sigui així és l'Ester. Dona de poble, pagesa i defensora de la terra. Tal com ella es defineix.