Etiquetes

dimarts, 12 de setembre de 2017

Esmorzem confitura de figues de moro {aviat arribarà la tardor}


I com aquell que no vol arribem al final de l'estiu. Com sempre, i seguint el ritme del temps, les figueres de moro estan farcides amb els seus fruits ja madurs que anuncien l'arribada  la tardor. I jo que segueixo la natura amb la càmera a mà, us porto les fotografies des que comencen a florir a la primavera fins ara. L'espectacle és de lletres majúscules. I un any més, penso en la meva mare que era una fan dels fruits de tardor: que si aquestes figues, que si les altres, les magranes, els caquis i els moniatos sobretot. De com esperava que arribessin i jo també.
Com que m'agrada tenir al rebost alguns pots de melmelada i confitura per a consum propi, enguany els faré de figues de moro amb vainilla de Madagascar. M'he estat informant per la xarxa i les propietats d'aquest fruit són excepcionals. També crec que aprofitaré per a fer un xarop per a barrejar-lo amb els iogurts naturals que consumim per a esmorzar. El pa que acompanya la confitura de les fotografies l'he fet jo i volia compartir la recepta, però una distracció amb els temps i la temperatura, que no he anotat, fa que sigui per a un altre dia. Us aviso, és molt fàcil de fer i  surt molt bo. Ja vindrà.
Com que aquesta confitura no l'havia fet mai, he començat amb poca quantitat per a provar com sortiria, però ja tinc el cistell ple per a tornar a preparar-la amb més pots. Animeu-vos que és molt bona. Només haureu de tenir compte de collir-les amb unes fulles de diari, van millor que uns guants,  per a no punxar-vos. Va, que ens hi posem.

Ingredients:
 - 1,100 g de figues de moro madures, més o menys unes 12
 - 150 g de sucre
 - 1 beina de vainilla de Madagascar
 - 1 llimona

Manera de fer:
Partim les figues per la meitat, les buidem, ajudats per una forquilla, de la seva carn i que anirem posant sobre un colador de reixa fina.
Del quilo i cent grams de figues han sortit 625 g de carn.
Amb l'ajut d'una mà de morter traurem les granes i quedaran 425 g de polpa colada, a la que hi afegirem el sucre, una cullerada sopera de suc de llimona i els grans de vainilla que haurem tret de la beina.
Si això ho preparem al vespre, el sucre els dissoldrà i l'endemà podrem preparar la confitura en un cassó.
La courem a foc mitjà deixant que es vagi espessint, tot remenant perquè no s'aferri.
Una observació: quan la torni a fer hi posaré una cullerada d'agar-agar perquè no calgui coure-la tant de temps.
Un cop li trobem el punt, posem la confitura en pots esterilizats, tapem i els girem de cap per avall fins que es refredin, que d'aquesta manera es fa el buit per a la seva conservació.
Etiquetem i cap al rebost.

Si us ve de gust, podeu mirar una recepta de la Carme Ruscalleda, que vaig posar al blog fa uns quatre anys, i que era força original: Cactus, gelatina de figa de moro i vinagreta.

I com m'agrada la versió francesa de la cançó de Bobby Vinton, Sealed with a kiss.

Derniers baisers, Laurent Voulzy
              ... Le soleil est plus pale mais nos deux corps sont bronzés
                  crois-tu qu'après un long hiver notre amour aura changé?...

8 comentaris: