Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dijous, 30 de novembre de 2017

Fettuccine a la Solferino {recaptem pasta per al Banc dels Aliments}


En els llibres de cuina de vegades hi trobem noms de receptes que no sabem d'on venen. Això m'ha passat amb la que us porto: tallarines a la Solferino. El primer que em ve al cap i que jo recordi haver vist és una parada de metro de París. Em va quedar el nom. Navego per la xarxa i em trobo que Solferino és un petit poble de la Llombardia a Itàlia. I seguidament veig que va ser una batalla que porta aquest nom perquè va ocórrer allí, on Napoleó III i Víctor Manuel II van guanyar a l'imperi austríac. Bé, anem pel que anàvem o sigui el nom dels tallarins.
Desconec si són propis del poble o per quin motiu el cuiner d'origen suís Josep Rondissoni els va batejar. No deixa de ser un plat de pasta que acostumem a preparar de manera semblant. I jo ho aprofito per a parlar d'una batalla per la qual ja fa temps que lluitem: la pobresa. No podem ignorar que la crisi ha augmentat de manera considerable el nombre de famílies que necessiten  aliments i que cal que ajudem amb qualsevol quantia, per petita que sigui i dins de les nostres possibilitats, amb el Banc dels Aliments. Durant els dies 1 i 2 de desembre, o sigui demà i demà passat, es durà a terme l'esdeveniment anual del Gran recapte i caldrà que ens impliquem donant el que puguem o fent de voluntaris. #TonesDeVoluntat. Faran falta tones de llet, de pasta, de llaunes de conserves, de llegums, de sucre i de moltes coses més. No ho oblidem, que no ens passi per alt. Gràcies. Amb aquests tallarins només us faig un recordatori, perquè no podrem donar els ingredients frescos que porta. I aquí comparteixo la recepta del mestre Rondissoni i que es troba en el seu llibre Culinària-Mil receptes de cuina, del que tinc l'edició de l'any 1967 que vaig comprar en un mercat de carrer. Les quantitats que consten al llibre són per a sis persones, però jo crec que són ideals per a quatre perfectament. Som-hi.

Ingredients:
 - 400 g de tallarins frescos, jo he emprat fettuccine
 - 200 g de jarret
 - 100 g de cansalada
 - 1/2 kg de tomàquets madurs
 - 150 g de mantega
 - 75 g de formatge parmesà ratllat
 - 1 ceba pelada i esmicolada
 - 50 g de bolets, el pes de dos Shitakes tallats a dauets petits
 - 2 dauets de caldo Gallina Blanca, tal com ho fa constar al llibre
 - sal i pebre

Com els preparem:
A la carnisseria demanarem que triturin el jarret i la cansalada conjuntament.
Un cop a casa barregem la carn amb la ceba, salpebrem al gust i la deixem coure en una cassola amb 100 g de mantega fins que tingui un color daurat.
Mentre bullim en aigua i durant uns tres minuts, els tomàquets.
Els escorrem, pelem, passem per un colador i ho aboquem a la cassola.
Afegim els bolets i deixem coure un parell de minuts, tot remenant.
Aboquem un decilitre d'aigua i deixem coure una mitja hora a foc amorós, amb la cassola tapada.
Bullim els tallarins segons el temps que indiqui la marca i escorrem.
Els ajuntem a la salsa de la cassola i afegim 50 g del formatge parmesà.
Diluïm els dauets del caldo concentrat en un decilitre d'aigua calenta i ho afegim a la cassola.
També hi dipositem la mantega restant.
Servim empolvorant amb la resta del formatge.
I també amb unes flors del jardí que ens alegraran la taula.

Va, demà sigueu matiners, i contribuïu amb la quantia que pugueu al Gran recapte de la vostra població.
Gràcies.

Con una rosa, Vinicio Capossela


4 comentaris: