dijous, 30 de novembre del 2017

Fettuccine a la Solferino {recaptem pasta per al Banc dels Aliments}


En els llibres de cuina de vegades hi trobem noms de receptes que no sabem d'on venen. Això m'ha passat amb la que us porto: tallarines a la Solferino. El primer que em ve al cap i que jo recordi haver vist és una parada de metro de París. Em va quedar el nom. Navego per la xarxa i em trobo que Solferino és un petit poble de la Llombardia a Itàlia. I seguidament veig que va ser una batalla que porta aquest nom perquè va ocórrer allí, on Napoleó III i Víctor Manuel II van guanyar a l'imperi austríac. Bé, anem pel que anàvem o sigui el nom dels tallarins.
Desconec si són propis del poble o per quin motiu el cuiner d'origen suís Josep Rondissoni els va batejar. No deixa de ser un plat de pasta que acostumem a preparar de manera semblant. I jo ho aprofito per a parlar d'una batalla per la qual ja fa temps que lluitem: la pobresa. No podem ignorar que la crisi ha augmentat de manera considerable el nombre de famílies que necessiten  aliments i que cal que ajudem amb qualsevol quantia, per petita que sigui i dins de les nostres possibilitats, amb el Banc dels Aliments. Durant els dies 1 i 2 de desembre, o sigui demà i demà passat, es durà a terme l'esdeveniment anual del Gran recapte i caldrà que ens impliquem donant el que puguem o fent de voluntaris. #TonesDeVoluntat. Faran falta tones de llet, de pasta, de llaunes de conserves, de llegums, de sucre i de moltes coses més. No ho oblidem, que no ens passi per alt. Gràcies. Amb aquests tallarins només us faig un recordatori, perquè no podrem donar els ingredients frescos que porta. I aquí comparteixo la recepta del mestre Rondissoni i que es troba en el seu llibre Culinària-Mil receptes de cuina, del que tinc l'edició de l'any 1967 que vaig comprar en un mercat de carrer. Les quantitats que consten al llibre són per a sis persones, però jo crec que són ideals per a quatre perfectament. Som-hi.

Ingredients:
 - 400 g de tallarins frescos, jo he emprat fettuccine
 - 200 g de jarret
 - 100 g de cansalada
 - 1/2 kg de tomàquets madurs
 - 150 g de mantega
 - 75 g de formatge parmesà ratllat
 - 1 ceba pelada i esmicolada
 - 50 g de bolets, el pes de dos Shitakes tallats a dauets petits
 - 2 dauets de caldo Gallina Blanca, tal com ho fa constar al llibre
 - sal i pebre

Com els preparem:
A la carnisseria demanarem que triturin el jarret i la cansalada conjuntament.
Un cop a casa barregem la carn amb la ceba, salpebrem al gust i la deixem coure en una cassola amb 100 g de mantega fins que tingui un color daurat.
Mentre bullim en aigua i durant uns tres minuts, els tomàquets.
Els escorrem, pelem, passem per un colador i ho aboquem a la cassola.
Afegim els bolets i deixem coure un parell de minuts, tot remenant.
Aboquem un decilitre d'aigua i deixem coure una mitja hora a foc amorós, amb la cassola tapada.
Bullim els tallarins segons el temps que indiqui la marca i escorrem.
Els ajuntem a la salsa de la cassola i afegim 50 g del formatge parmesà.
Diluïm els dauets del caldo concentrat en un decilitre d'aigua calenta i ho afegim a la cassola.
També hi dipositem la mantega restant.
Servim empolvorant amb la resta del formatge.
I també amb unes flors del jardí que ens alegraran la taula.

Va, demà sigueu matiners, i contribuïu amb la quantia que pugueu al Gran recapte de la vostra població.
Gràcies.

Con una rosa, Vinicio Capossela


4 comentaris: