Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules Penedès per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 13 d’agost de 2018

Sopa freda d'alfàbrega i fesols de Santa Pau, amb un all de Belltall


La recepta que us porto està feta amb ingredients que tenen cognom i renoi quin cognom. Uns ingredients que són de plena temporada: els fesols de Santa Pau i els alls de Beltall. Uns, els fesols, vénen de la zona volcànica de la Garrotxa. Els altres, els alls, de la Conca de Barberà.

dilluns, 6 d’agost de 2018

Fem un vermut, anem a Bràfim


Fa uns dies vaig visitar la Casa Vermouth Padró a Bràfim, a l'Alt Camp. Tot un privilegi fer-ho de la mà de la Marta, la guia, que em va portar per un excel·lent recorregut explicant molt bé totes les seves peculiaritats. En la seva pàgina web, Vermut Padró ens convida a despertar els sentits i jo ho confirmo que resulta una experiència sensorial de gran magnitud: sentir les olors que desprenen les botes, poder tocar i tastar algunes de les herbes que el componen, veure com està muntada l'exposició, escoltar la història de la casa i acabar amb un tast dels vermuts que no té preu.

dilluns, 30 de juliol de 2018

Del Priorat a Menorca, menjar blanc


Quan preparo i escric els posts del blog no acostumo a encadenar-los dues setmanes seguides, vaja, que jo recordi no ho he fet mai. Però aquesta vegada les coincidències de la vida em duen a fer-ho. Resulta que la setmana passada us vaig explicar i ensenyar que havia anat al Priorat, amb una parada i fonda a l'Hotel Hostal Priorat. I va ser allí, que compartint taula amb la meva amiga Ruth i la Marta, vàrem menjar unes postres boníssimes: un menjar blanc amb cruixent de cereals. Vaig remembrar el que feia la meva mare però amb llet condensada, amb una recepta brasilera, i també la seva crema. Però la casualitat va fer que dies després llegís un article de la Trinitat Gilbert al diari Ara, on parlava del menjar blanc menorquí i posava la recepta del cuiner Miquel Mariano.

dilluns, 23 de juliol de 2018

Parada i fonda al Priorat


Sou dels que us agrada conèixer, caminar i recórrer paratges idíl·lics on no hi hagi turisme massificat? I que a més us agrada el bon menjar i que a l'hora d'acompanyar-lo ho feu amb vins de la terra? Si heu respost afirmativament a les dues preguntes, el vostre pròxim destí és el Priorat. I ara ja no pregunto, només recomano que si voleu descansar tot fent parada i fonda en un indret amb encant aquest és l'Hotel Hostal Sport de Falset.

dilluns, 16 de juliol de 2018

All cremat de rap


Fa uns dies els de Menja't Vilanova, l'Associació de Restauradors de Vilanova i la Geltrú,  ens varen preguntar a uns quants bloguers, via Twitter, quina recepta fèiem d'All Cremat. Llavors em vaig adonar que no la tenia al blog, tot i que la cuinava alguna vegada. Així que vaig pensar que l'havia de compartir com més aviat millor perquè ara a l'estiu és el temps idoni. A l'hora de fer els plats tradicionals de cuina catalana sempre tinc a mà el Corpus del Patrimoni Culinari Català, que és un receptari imprescindible per a conèixer tot el que es cou a les cuines de casa nostra i d'on trec avui la manera de fer aquest all cremat de rap.

dilluns, 9 de juliol de 2018

Cobbler de préssec, un pastís americà


A la meva filla Bibi no li agraden els dolços i per aquest motiu em va cridar l'atenció quan em va dir que a San Francisco, en una cafeteria, va menjar un pastís que li va agradar moltíssim i que l'havia de fer per a compartir-lo al blog. Era un cobbler i jo no sabia ni com posar-m'hi. Cercant per la xarxa vaig trobar unes quantes receptes i entre totes he fet una que he adaptat a la meva manera, aquí la teniu. De fet, vaig aprofitar que havia de venir una amiga a passar el dia i m'hi vaig atrevir. De pas, com que ella va portar un cava de Maria Rigol Ordi de Sant Sadurní d'Anoia, el vam acompanyar d'una copa i el berenar va resultar rodó. 

dilluns, 2 de juliol de 2018

Gaspatxo de préssec d'Ordal, enoturisme al Penedès


Vins, melmelades i préssecs, fent enoturisme al Penedès. Aquest és l'altre títol que hauria pogut posar però llavors em deixava de dir que havia preparat un exquisit gaspatxo de préssec. Resulta que dissabte vaig tenir l'oportunitat de visitar el Penedès, una comarca on les vinyes componen un paisatge preciós. I el resultat del passeig va ser poder anar a Sant Pau d'Ordal per a conèixer el Celler Albet i Noya, l'obrador de melmelades de Les Filos i posteriorment comprar préssecs al Mercat del Préssec d'Ordal.

dilluns, 25 de juny de 2018

Flors de baladre al jardí, un flam d'albercoc a la cuina


Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou...

I espero any rere any que floreixin al bell mig del jardí. Com diu la cançó amb poca cosa en tenen prou, però aquest any amb tanta pluja estan més eixerides que mai. Aquestes flors em transporten a l'estiu i ara que ja hi som us les porto. Fa temps que pensava fer un post amb la cançó d'Isidor Marí i m'agraden totes les versions que se n'han fet. Així que avui ajunto cançó, flors i un flam d'albercocs de plena temporada.

dimecres, 20 de juny de 2018

Enoturisme, un dia al Priorat


Si hi ha una comarca que pot presumir de no tenir semàfors i amb la qual la natura és generosa, aquesta és el Priorat. Practicar l'enoturisme o turisme enològic en aquest indret del nostre entorn, resulta gratificant tant per a la nostra salut física com la mental. Allí el temps agafa una altra dimensió. Si a més hi afegim visites culturals que ens ensenyen el nostre passat més recent resulta un luxe que tenim a tocar. Vaig gaudir molt de tot això fa uns dies gràcies a Lo Trio Lala Là.

divendres, 15 de juny de 2018

Us porto a l'hort, fem unes flors de carabassó farcides


De bon matí i l'endemà d'una tarda de pluja, on domina l'olor de terra humida que es barreja amb la flaire que deixen anar els diferents cultius, resulta un luxe passejar per l'hort i de pas collir allò que cuinaràs més tard. Dóna gust mirar les flors de l'hort en aquest temps. Els gira-sols estan magnífics. Encara no sé com assecarem les llavors ja que és la primera vegada que n'hem sembrat. Les patateres viuen al seu costat, aviat arribarà la seva recol·lecció i en tindrem per a uns mesos.

dilluns, 11 de juny de 2018

No cuino, Espai de cuina. Taller d'arrossos

Avui no us donaré cap recepta, però més endavant prepararé un arròs dels que vaig veure fer al taller d'arrossos gourmet a No Cuino, Espai de Cuina, de Torredembarra, al Tarragonès. Resulta que és un lloc molt agradable on s'aprèn a cuinar i es degusta allò que s'ha fet. Que no tens ganes de posar-te davant dels fogons? No passa res, perquè la Núria t'ho prepara per encàrrec. I és que la seva història em va agradar des del moment que me la va explicar. 

dilluns, 4 de juny de 2018

Pastís calat de cors amb cireres


És dilluns. Segurament comenceu a fer plans per al cap de setmana vinent i encara no sabeu què podreu organitzar i on anar. Jo, des d'aquí us llenço una proposta que igual us agrada: Benvinguts a Pagès. Es tracta d'una manera ben original de passar unes hores plenes d'experiències que podreu gaudir arreu de Catalunya. Durant els pròxims dies 9 i 10 d'aquest mes es durà a terme aquesta iniciativa que us portarà a conèixer allotjaments de qualitat, tastar i comprar els productes de proximitat del nostre entorn, concerts entre camps, vinyes o embarcacions, rutes a peu o en bicicleta, a pagès o a la costa. Vaja, que l'oferta és tan àmplia i diversa que serà difícil triar entre totes les possibilitats.

dijous, 31 de maig de 2018

Receptes versionades pel Quintaforca


Que et versionin receptes d'un llibre i que les cuinin amb estima i delicadesa és un fet que et fa emocionar. Que a més estiguis acompanyada de persones que aprecies i puguis compartir amb elles aquesta emoció és una vivència que difícilment oblidaràs. I això em va passar dimarts, quan en Xavi i en Jordi del restaurant Quintaforca, junt amb el seu equip, varen aconseguir convertir un sopar en una nit memorable. 

dijous, 24 de maig de 2018

Fent un bescuit genovès amb ruibarbre confitat


Acostumo a cuinar amb productes de proximitat i de temporada. És un costum que segueixo normalment, però avui em direu si el ruibarbre és un dels nostres cultius. No, i no en trobo mai als mercats. Però resulta que ara és el seu moment... a França. Aprofitant que la setmana passada vaig fer una escapada a París, i passejant amb la Palmira, del blog Come conmigo, en vam veure en una parada i quatre branques que van caure a la motxilla. El ruibarbre és una herba que s'assembla a l'api, encara que no hi tingui res a veure.

dilluns, 14 de maig de 2018

Llonguet farcit de formatge i salsitxa de Frankfurt, fem un pícnic


Viatjar. Conec moltes persones a qui els agrada força anar d'un lloc a altre perquè els ha picat el cuquet viatger. I també conec uns quants que no els facis sortir de la zona de confort perquè ja els està bé la manera com viuen i no senten la necessitat de fer-ho. I jo penso que de vegades anem a l'altra punta del món i no coneixem entorns que tenim a tocar i no hi hem estat mai. Avui us ensenyo un lloc on vaig de tant en tant a caminar perquè em dóna pau i sempre hi acabo trobant un punt diferent, sobretot a l'hivern.

dimarts, 8 de maig de 2018

Amanida de carxofes, llimona en tempura i el tango Naranjo en flor


Que l'home s'ha de reconciliar amb la natura és una cosa ben certa. No pot ser que visquem d'esquena a allò que ens dóna vida i ens alimenta. Jo he après amb els anys que la impaciència no va amb el camp. Aprendre que tot té el seu temps i que si aquest any no ha anat bé, potser el vinent serà més generós. I com diu en Lluís Foix, en el seu llibre El que la terra m'ha donat, sembla que la terra estigui quieta però té una activitat frenètica que veiem amb una aparent immobilitat. És ben cert, perquè badar, mirar, podar, regar, treure fulles seques, llaurar, sembrar, observar el cel i tantes activitats més, és un no parar però un no parar tranquil.

divendres, 4 de maig de 2018

Amb Alex Atala, anem a Paraty


Existeix el paradís? Jo n'estic segura. I a més sé on està i com es diu: Paraty. A part de la seva arquitectura colonial, que manté des de la seva fundació l'any 1667, forma part també de la gran reserva brasilera Mata Atlàntica o bosc atlàntic que emmarca les seves platges. I vet aquí que mirant un reportatge d'un dels meus cuiners preferits, l'Alex Atala el xef propietari del restaurant DOM de São Paulo, vaig descobrir que hi anava molt a cuinar. Així que un cop més vaig dirigir-me al meu arxiu fotogràfic i vaig cercar a veure què hi tenia.

dilluns, 30 d’abril de 2018

Galetes de civada amb farina d'espelta, nabius i papaia


Ahir va ploure molt. D'aquells dies que mires des de rere els vidres i saps que estaràs a casa la mar de gust, perquè a fora sí que n'està caient una d'aquelles que no paren i que aquelles fotografies que havies imaginat fer al jardí les hauràs de fer a dins de casa. I estàs convençuda que engegaràs el forn perquè t'entra aquella cosa d'anar fent quelcom mentre la casa fa aquella flaire de benestar que et convida a la tranquil·litat i mires la premsa del diumenge tot fent un cafè.

divendres, 20 d’abril de 2018

Codonys a l'armari


Meu caro amigo, me perdoe, por favor
Se eu não lhe faço uma visita
Mas como agora apareceu um portador
Mando notícias nessa fita

Si hi ha una cançó i un cantant que m'agraden ben especialment és la Meu Caro Amigo de Chico Buarque. Una cançó plena de significat i que agafo avui per a dirigir-me als que em seguiu setmana rere setmana. Perquè en ella parla de moltes coses que no especificaré avui, potser més endavant. En una de les estrofes diu que si uns dies plou i d'altres fa sol i que aprofitaré per explicar-vos de com vaig concebre el llibre i les seves fotografies.

dilluns, 16 d’abril de 2018

Els Espigoladors són gent bonica


Moltes vegades se'm fa difícil començar un post. Pensar com explicar una vivència que t'emociona amb les paraules adequades no resulta gens fàcil. I avui es presenta aquesta situació. Molt parlem que el món no va bé, que si hem de fer quelcom, que si uns ho fan bé, d'altres no tant. Però d'una cosa estic segura: des del sofà no s'arregla res. I també puc dir-vos que hi ha moltes persones que fan coses i que les fan bé. I un grup d'elles que ho fan no bé, sinó espectacularment bé són els Espigoladors.

dimarts, 10 d’abril de 2018

Pizza negra de ceba confitada i calamars


De les coses bones que m'agraden recordar en tornar d'un viatge és el menjar. Tot allò que és diferent dels nostres costums m'enriqueixen. I de tot el que veig, qualsevol cosa en un moment donat, m'inspira. Això em va passar en un viatge a Roma: veient un racó del Trastevere, el color negre del paviment i el daurat de la paret, em van fer pensar en una pizza negra amb ceba daurada per sobre. Estan en aquella ciutat havia de pensar en un àpat propi. Posteriorment, essent en un museu i observant daurat el mosaic Iustitia et Pax, els seus tons daurats m'ho van reafirmar.

dimarts, 3 d’abril de 2018

Salmó a la sal amb allioli, Francis Mallmann


Murmuri en el vent, la natura ens crida: anem-hi. Francis Mallmann. Una de les frases que em van agradar del reportatge sobre aquest reconegut xef argentí a qui li agrada cuinar envoltat d'arbres i que viu gran part de l'any a la seva petita illa del llac La Plata, a prop de Xile. Una de les receptes que em van impactar va ser el salmó a la sal servit amb allioli, encara que jo no el podré preparar amb brases tal com va fer ell. En acabar el programa vaig córrer al meu arxiu fotogràfic a cercar el viatge a la Patagònia.

dimarts, 27 de març de 2018

Costelles de porc al vi, anem al Priorat


La meva mare sempre m'aconsellava cuinar amb bons ingredients, perquè això era estalvi i assegurança per a la salut. La seva frase era: compra bo i guanyaràs. El mateix consell era a l'hora de fer servir vi per a cuinar, que sempre fos de qualitat. I amb això vaig i avui us proposo cuinar unes costelles de porc al vi i de pas passejar pel Priorat.

dilluns, 19 de març de 2018

Crema cremada de coco


Les tradicions manen. I a mi, gastronòmicament parlant, m'agrada seguir-les. Sembla que la crema cremada és una menja que ja tenia el seu paper en receptaris medievals i que antigament era un dolç típic de Sant Josep. Per aquest motiu a casa en faig cada any quan arriba la data assenyalada.  Resulta que per a fer les fotografies, el fum en cremar el sucre, m'inspiro en la tènue boira que hi havia a la Ribera d'Ebre, entre Benissanet i Miravet, fa uns quants dies. Plena època de la floració dels arbres fruiters. Un espectacle de gran bellesa visual que alimenta l'ànima. I aprofito les últimes flors dels nostres ametllers abans esdevinguin ametllons...

dimecres, 14 de març de 2018

Copa de calçot, sabaiona d'ou i espuma de nap i patata


Aquest paisatge que veieu no és un quadre: és la finestra de la cuina des d'on es creen i preparen els àpats del restaurant Quintaforca de Casafort (Nulles) a l'Alt Camp. Allí on el color, tant a l'entorn com a dins del restaurant, dóna les seves notes i on val la pena arribar-s'hi en qualsevol època de l'any. Un indret que et transporta a la Toscana italiana sense sortir de casa. La primavera és a les portes, fa notar la flaire de les flors del camp i l'olor de terra humida que ha deixat la pluja, i hi vaig amb els ulls clucs, per a poder compartir una recepta d'en Jordi Bartolí, el nou component de la cuina quintaforcana.

divendres, 9 de març de 2018

Arròs de galeres i carxofes


Sempre m'ha agradat molt veure com treballen els que saben de cuina, els bons xefs. Que aprens  alguna cosa no hi ha cap dubte. Per això quan em van convidar a la I Jornada de Cuina de Proximitat amb Productes de Cooperatives Agràries de Catalunya, organitzada per Caprabo i la FCAC (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), no vaig dubtar d'anar-hi. El cuiner del dia era el xef en Jeroni Castells del restaurant Les Moles, amb una estrella Michelin i que està ubicat a Ulldecona, al Montsià. L'objectiu d'aquest taller de cuina era afavorir l'economia de proximitat a través de l'alta gastronomia. Des de Caprabo i amb col·laboració de la FCAC es treballa per a fomentar el consum i el coneixement dels productes de cooperatives agroalimentàries.

divendres, 2 de març de 2018

Pastís de mousse de xocolata


Un any més. I la Violeta aquest mes de març ja farà 10 anys. Com aquell que no vol es fa gran i la cosa canvia. No podem aturar el temps. Ara no sempre està disponible per a fer les fotos perquè li agrada molt quedar-se a casa i fer diumenges de pijama, si pot. Llegir, sentir música, ballar, jugar amb la play amb les seves amigues passen per davant. Això em fa feliç perquè ja fa la seva vida. Tot just fa un any que fèiem el pastís de mousse de xocolata del mecànic, es deleix per la xocolata i ara en faig un altre, però diferent. Violeta, moltes gràcies per omplir de felicitat als que compartim la vida amb tu.

dilluns, 26 de febrer de 2018

Crema de tubercles i el vi del sopar dels Nobel


Avui us porto un post ben especial i en atenció als vegans. I us explico el motiu: tracta d'una crema feta amb tubercles diversos, cuinada sense greixos animals i que resulta una exquisidesa. Em preguntareu, i el vi? Doncs el vi també és vegà. Parlo del Formiga de Vellut, del Celler Clos Galena, d'El Molar i de la D.O.Q. Priorat. Aquest vi no està clarificat amb clara d'ou, sinó que amb proteïna de llevat, i per això esdevé apte per als vegans.

dimecres, 21 de febrer de 2018

L'hamburguesa de xai amb salsa tzatziki de Charlie Ayers


Si hi ha alguna cosa que m'agrada col·leccionar són els llibres de cuina. I en tinc molts dedicats pels autors. Uns, comprats i d'altres, regalats. L'últim ha estat un que m'ha portat la meva filla Bibi, dedicat i signat per Charlie Ayers, el cuiner americà predilecte del món tecnològic, que durant un temps va cuinar per a Google. Resulta que ella va estar uns dies a San Francisco per a visitar unes empreses, entre elles la coneguda abans esmentada. Allí va conèixer el xef, li va comentar que jo tenia un blog de cuina i ell em va dedicar el llibre. D'aquells detalls que agraden i fan molta il·lusió. És el primer llibre que va fer i que porta receptes amb tècniques per a cuinar de manera sana i amb productes orgànics. Una de les seves màximes és ...menjar, beure, divertir-se... i li agrada relaxar-se fent cuina casolana per als seus amics i familiars. També li agrada visitar mercats de grangers locals famosos en tot el país, tot vestint samarretes hawaianes favorites. Viu a San Francisco. Em comenta la Bibi, que Ayers també va cuinar durant quatre anys per a Steven Jobs.

divendres, 16 de febrer de 2018

Pasta alla carbonara entre vinyes: Marco Bernava


I és que m'està passant, que com més conec les persones que hi ha darrere dels vins més m'agraden, elles i els vins. Perquè veure com la fortalesa d'esperit i un amor profund a la terra són les característiques principals dels qui posen per davant tot el que tenen a canvi d'oferir un producte com cal. Honestedat i naturalitat diria que són les qualitats més destacades. I aquí incloc al Marco. Una persona que capta l'atenció al moment: fa molta gràcia el seu català parlat perfectament però amb accent italià. Però en Marco no està sol en aquesta -diguem-li- aventura de fer vi. L'acompanyen la Ruth, a qui li agrada remarcar que és de Reus, i el seu germà Gino, un italià molt italià.

dilluns, 12 de febrer de 2018

La sopa de porros, la Vichyssoise


Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa llarga, trista, apagada, se suma al fons general de les sopes de verdures -necessari- dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar descuidar-vos-la al foc i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega o crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros. 
Marguerite Duras

dimarts, 6 de febrer de 2018

Un tast de vins al Born i un altre al celler: Josep Grau Viticultor


Gastronomia és, segons definició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l'elaboració i composició dels plats, l'art de degustar i apreciar els menjars i les begudes. Si ens referim a l'apartat de begudes, que no poden anar separades dels menjars, resulta que l'oferta al nostre país és d'allò més. Un dels llocs amb encant que he visitat últimament està ubicat al centre històric de Barcelona, el Born. Fer un tast de vins de la DO Montsant al Tast de Vins de Josep Grau Viticultor és un plaer. Un lloc acollidor on sentir com el productor  t'explica les característiques del que estàs bevent, com s'ha creat i tota la història que hi ha darrere de cada nom, etiqueta i producció, et fa estimar i donar valor a la feina que comporta oferir un bon vi.

dimarts, 30 de gener de 2018

Bouillabaisse, bullabessa


Fa uns dies ens va deixar un gran cuiner, el fundador de la nouvelle cuisine francesa i una bona persona. Recordo el dia que vaig anar al seu restaurant i en veure que em vaig enamorar de la seva carta me la va regalar. Un lloc de decoració barroca on no feien falta una gran quantitat de japonesos que feien cua carregats amb les seves màquines de retratar. Guardo a la memòria gustativa la seva Soupe aux truffes noires V.G.E, creada expressament per l'Elisi l'any 1975, per a un banquet organitzat pel president francès d'aquell moment, Valéry Giscard d'Estaing i en agraïment pel grau de Cavaller de la Legió d'Honor Francesa que va rebre el cuiner. Sí, estic parlant d'en Paul Bocuse.

dilluns, 22 de gener de 2018

Sopa de frijoles negres amb orenga i formatge {⭐︎⭐︎⭐︎}


Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula Frida, de l'any 2002 i basada en la vida de la pintora mexicana Frida Kahlo. Protagonitzada per Salma Hayek en el paper de Frida i per Alfred Molina com a Diego Rivera. I això em va fer recordar de com em va agradar la gastronomia mexicana. Una cuina variada i cuidada al mateix temps, ben diferent de la nostra.  Porto Mèxic al cor des que el vaig visitar.

dilluns, 15 de gener de 2018

Calçots, de la terra a la taula


Que a casa ens agraden els calçots no hi ha cap dubte i el meu receptari així ho demostra. Hi tinc una amanida tèbia de calçots, un parmentier de patata i calçot, uns bunyols de calçots, una minestra sobre llit de salsa de calçot, una tatin de calçots, un llobarro rostit amb calçots, uns nyoquis de calçots i una coca de calçots. I és que aquesta hortalissa forma part de la memòria gastronòmica de la meva  nombrosa família, de quan ens reuníem a la masia del tiet Fèlix a Valls, per a gaudir de la calçotada anual que ens portava a tots al voltant de la immensa taula improvisada per al dia assenyalat.

dimecres, 10 de gener de 2018

Llom de porc rostit, pomes glaçades, patates rostides, salsa de vi i pèsols en mantega

...
   Amb un gest delicat, la Vianne va deixar el barret al penjador del costat de la porta, va agafar el davantal i se'l va posar. Mentre la Sophie i l'Antoine jugaven a fora, la Vianne preparava el sopar. Va embolicar un llom de porc rosat amb unes tires gruixudes de cansalada, el va lligar amb cordill i el va enrossir amb oli calent. Mentre el porc es rostia al forn, va acabar de preparar l'àpat. A les vuit en punt -hora exacta- va cridar tothom a sopar i no va poder evitar somriure en sentir el terrabastall de peus, la conversa i el xisclet de les potes de les cadires esgarrapant el terra quan van seure.
   La Sophie seia al camp de taula amb la corona de margarides que li havia fet l'Antoine a la vora del riu.
   La Vianne va deixar la safata a taula.

dijous, 4 de gener de 2018

René Magritte m'inspira {quiche de poma, formatge, nous i endívies}


Un objet fait supposer qu'il y en a d'autres derrière lui...
Tot va ser llegir aquesta frase al mural que hi havia a l'entrar a veure l'exposició Magritte, Broodthaers & Contemporary Art, -a Brussel·les i en record dels 50 anys de la mort d'en René Magritte, el pintor surrealista belga que sempre m'ha fascinat- que em vaig inspirar i pensar que hauria de fer quelcom amb els quadres que més m'havien agradat. I és això, que viatjant d'una manera relaxada i amb la ment oberta, ens podem enriquir per a treure'n idees que ens ajudaran a ampliar el pensament en qualsevol dels nostres àmbits, que en aquest cas per a mi és la cuina.