Etiquetes

dijous, 4 de gener de 2018

René Magritte m'inspira {quiche de poma, formatge, nous i endívies}


Un objet fait supposer qu'il y en a d'autres derrière lui...
Tot va ser llegir aquesta frase al mural que hi havia a l'entrar a veure l'exposició Magritte, Broodthaers & Contemporary Art, -a Brussel·les i en record dels 50 anys de la mort d'en René Magritte, el pintor surrealista belga que sempre m'ha fascinat- que em vaig inspirar i pensar que hauria de fer quelcom amb els quadres que més m'havien agradat. I és això, que viatjant d'una manera relaxada i amb la ment oberta, ens podem enriquir per a treure'n idees que ens ajudaran a ampliar el pensament en qualsevol dels nostres àmbits, que en aquest cas per a mi és la cuina.
Un dels quadres que més em va impressionar va ser L'Image en soi (1961), la del formatge brie que ilustra el post. Abans, ja guardava en el meu arxiu fotogràfic el seu quadre Le Domaine Enchanté que vaig poder admirar al Museu Albertina de Viena. No sé ben bé els fruits que s'amaguen darrere les màscares, però jo els transformo en pomes per a posar-les en una amanida amb endívies, fruits secs, formatge i, ves per on, ho porto tot dins d'una quiche. Abans ja n'havia fet una amb endívies, però ara, amb tots aquests ingredients en surt una que és una meravella. Viatgem? Preparem la quiche?

Ingredients:
 - 3 ous
 - 1 paquet de pasta full
 - 200 g de formatge Brie
 - 1 endívia
 - 1 poma pelada
 - 250 ml de nata per a cuinar
 - 6 nous
 - 25 panses remullades en vi ranci
 - un xic de sal, de pebre i de nou moscada

Com la farem:
Escalfem el forn a 200ºC.
Oliem el motlle, rodó o rectangular, i hi posem la pasta de full.
En el got d'una batedora batrem els ous i la nata, amb la sal, el pebre i la nou moscada, i ho aboquem sobre la pasta de full.
Guarnirem la barreja amb l'endívia i la poma tallades a trossets, les panses, les nous i el formatge tallat a trossets ben petits.
Enfornem durant uns 35 minuts o fins que s'hagi daurat, ja sabeu: segons el forn que tingueu.
Normalment les quiches es fan en motlles rodons, però vaig trobar una botiga d'estris de cuina que era per a tornar-se boja i en veure el quadrat em vaig enamorar.

I què dir sobre la pipa? René Magritte va fer el famós i conegut Ceci n'est pas une pipe i jo vaig fotografiar la continuació: Ceci continue de ne pas être une pipe. I això em va fer pensar en el llibre de Joan Amades L'escudella i la pipa. En ell, l'autor va escriure un soliloqui sobre l'objecte de fumar. En un dels punts diu: Fumant i pipant el temps va passant...
El temps va passant i un any més agrair-vos que m'acompanyeu en aquest viatge.
Un any més amb  il·lusions i projectes per davant.

Estant a Brussel·les, em vaig assabentar de la mort d'en Johnny Hallyday, i a ell vull agrair els bons moments musicals que m'han acompanyat a la vida.

Que je t'aime, Johnny Hallyday

6 comentaris:

  1. serà un any, malgrat tot, bonic. amb ganes de compartit molts moments amb tu. un post deliciós, com sempre... en una estona me'n vaig a l'exposició, me n'has fet venir ganes. petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ruth,
      Aquest any l'has de pintar bonic i jo t'acompanyaré, ja ho saps.
      Espero que t'hagi agradat l'exposició.
      Abraçada,
      ❤️

      Elimina
  2. Quin gust llegir i veure aquest post! El motlle una preciositat ;)
    Bon any i bons projectes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mercè per les teves paraules. No coincidirem el 23, però farem per a veure'ns aviat.
      ❤️

      Elimina
  3. Cuina i cultura, és impresionant el que ens regales, amb unes imatges precioses.
    Bon Any !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Lourdes.
      Va que hem de buscar uns minuts per a prendre cafè i parlar d'aquelles coses que ens agraden.
      ❤️

      Elimina