Avui us porto un post ben especial i en atenció als vegans. I us explico el motiu: tracta d'una crema feta amb tubercles diversos, cuinada sense greixos animals i que resulta una exquisidesa. Em preguntareu, i el vi? Doncs el vi també és vegà. Parlo del Formiga de Vellut, del Celler Clos Galena, d'El Molar i de la D.O.Q. Priorat. Aquest vi no està clarificat amb clara d'ou, sinó que amb proteïna de llevat, i per això esdevé apte per als vegans.
Etiquetes
12 mesos 12 pans
acompanyament
almívar
Alt Camp
amanides
amb cervesa
amb licor
amb oove
amb vi
aperitius
arquitectura
arrossos
art efímer
aviram
B/N
bacallà
Baix Camp
Baix Ebre
barbacoa
batuts
begudes
berenars
blogs amics
bolets
bombons
bunyols
calçots
Caldos Aneto
carabassa
caramels
carn
celíacs
cereals
cerveses
Chartreuse
chutneys
cítrics
closca
còctels
colors
Conca de Barberà
conserves
cremes
creps
croquetes
cuina d'aprofitament
cuina de proximitat
cuina del món
cuina per a mandrosos
cuinant amb...
de festa
de fiambrera
de la vida
del nostre hort
dolços
el galliner
el gran recapte
embotits
enoturisme
entrants
entrepans
escabetxos
escumes
esdeveniments socials
esmorzars
espècies
farina de garrofa
fish'n'chips
flams
flors
fondant
formatge
forn
fruita
fruits secs
fumats
galetes
gelatina
gelats
gossos
herbes
hortalisses
horts urbans
infusions
iogurt
km0
Lékué
licors
llaminadures
llegums
llet
llibres
magdalenes
maionesa
mel
melmelades
microones
Montsià
nata
natura
olis recomanats
olla de pressió
Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014
ous
panades
pans
pasta
pastissos
patates
peix
pel·lícules
per a adults
pícnic
pizzes
plats d'estiu
plats per a nens
porc
postres
premsa
Priorat
productes bio
quiches
racó vegà
receitas brasileiras
receptes del 15
receptes emocionals
receptes musicals
refranys
reptes
revista Cuina
saladets
salses
sandvitxos
sense gluten
sèries tv
slowfood
sopes
sorbets
suflés
suquets
Tarragona
tempura
Terra Alta
Thermomix
tòfones
torrades
torrons
tradicions
truites
vegetariana
verdures
viatges
vins recomanats
Violeta
wok
xocolata
Xocolates Creo

dilluns, 26 de febrer de 2018
Crema de tubercles i el vi del sopar dels Nobel
Avui us porto un post ben especial i en atenció als vegans. I us explico el motiu: tracta d'una crema feta amb tubercles diversos, cuinada sense greixos animals i que resulta una exquisidesa. Em preguntareu, i el vi? Doncs el vi també és vegà. Parlo del Formiga de Vellut, del Celler Clos Galena, d'El Molar i de la D.O.Q. Priorat. Aquest vi no està clarificat amb clara d'ou, sinó que amb proteïna de llevat, i per això esdevé apte per als vegans.
dimecres, 21 de febrer de 2018
L'hamburguesa de xai amb salsa tzatziki de Charlie Ayers
Si hi ha alguna cosa que m'agrada col·leccionar són els llibres de cuina. I en tinc molts dedicats pels autors. Uns, comprats i d'altres, regalats. L'últim ha estat un que m'ha portat la meva filla Bibi, dedicat i signat per Charlie Ayers, el cuiner americà predilecte del món tecnològic, que durant un temps va cuinar per a Google. Resulta que ella va estar uns dies a San Francisco per a visitar unes empreses, entre elles la coneguda abans esmentada. Allí va conèixer el xef, li va comentar que jo tenia un blog de cuina i ell em va dedicar el llibre. D'aquells detalls que agraden i fan molta il·lusió. És el primer llibre que va fer i que porta receptes amb tècniques per a cuinar de manera sana i amb productes orgànics. Una de les seves màximes és ...menjar, beure, divertir-se... i li agrada relaxar-se fent cuina casolana per als seus amics i familiars. També li agrada visitar mercats de grangers locals famosos en tot el país, tot vestint samarretes hawaianes favorites. Viu a San Francisco. Em comenta la Bibi, que Ayers també va cuinar durant quatre anys per a Steven Jobs.
Etiquetas:
carn,
cuina del món,
cuina per a mandrosos,
cuinant amb...,
entrepans,
horts urbans,
llibres
divendres, 16 de febrer de 2018
Pasta alla carbonara entre vinyes: Marco Bernava
I és que m'està passant, que com més conec les persones que hi ha darrere dels vins més m'agraden, elles i els vins. Perquè veure com la fortalesa d'esperit i un amor profund a la terra són les característiques principals dels qui posen per davant tot el que tenen a canvi d'oferir un producte com cal. Honestedat i naturalitat diria que són les qualitats més destacades. I aquí incloc al Marco. Una persona que capta l'atenció al moment: fa molta gràcia el seu català parlat perfectament però amb accent italià. Però en Marco no està sol en aquesta -diguem-li- aventura de fer vi. L'acompanyen la Ruth, a qui li agrada remarcar que és de Reus, i el seu germà Gino, un italià molt italià.
Etiquetas:
cuina del món,
cuinant amb...,
enoturisme,
entrants,
pasta,
Terra Alta,
vins recomanats
dilluns, 12 de febrer de 2018
La sopa de porros, la Vichyssoise
Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa llarga, trista, apagada, se suma al fons general de les sopes de verdures -necessari- dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar descuidar-vos-la al foc i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega o crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros.
Marguerite Duras
Etiquetas:
cremes,
cuina del món,
cuina per a mandrosos,
entrants,
hortalisses,
llibres,
nata,
plats d'estiu,
sopes,
verdures,
Violeta
dimarts, 6 de febrer de 2018
Un tast de vins al Born i un altre al celler: Josep Grau Viticultor
Gastronomia és, segons definició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l'elaboració i composició dels plats, l'art de degustar i apreciar els menjars i les begudes. Si ens referim a l'apartat de begudes, que no poden anar separades dels menjars, resulta que l'oferta al nostre país és d'allò més. Un dels llocs amb encant que he visitat últimament està ubicat al centre històric de Barcelona, el Born. Fer un tast de vins de la DO Montsant al Tast de Vins de Josep Grau Viticultor és un plaer. Un lloc acollidor on sentir com el productor t'explica les característiques del que estàs bevent, com s'ha creat i tota la història que hi ha darrere de cada nom, etiqueta i producció, et fa estimar i donar valor a la feina que comporta oferir un bon vi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)