Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules Penedès per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 12 de febrer de 2018

La sopa de porros, la Vichyssoise


Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa llarga, trista, apagada, se suma al fons general de les sopes de verdures -necessari- dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar descuidar-vos-la al foc i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega o crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros. 
Marguerite Duras
Text de la pàg. 49 del llibre La Cuina de Marguerite, de Marguerite Duras i editat per Sd.edicions.

I continua a la pàg. 53 on ens dóna la recepta:

                                                          Vichyssoise
                                           (Sopa freda d'estiu)
Feu coure tres o quatre patates tallades en trossos amb mig quilo de porros (només el tros blanc) també tallats, uns vint o trenta minuts, fins que la verdura sigui ben tova. Després:
1 - Passeu-ho pel passapuré.
2 - Torneu a posar-ho tot al foc i espesseïu-ho amb una culleradeta de maizena.
3 - Quan hagi arrencat el bull, deixeu-ho refredar.
4 - Afegiu-hi crema fresca espessa.
5 - Torneu a passar-ho per la batedora. Per realçar la sopa, poseu-hi una mica de cibulet trinxat ben fi en el moment de servir-la. Serviu-la ben freda. No és gens difícil, però vol temps. És increïblement bona.

I bé, no sempre es té l'oportunitat de seguir una recepta de la novel·lista francesa Marguerite Duras (1914-1996). Treta del seu curiós llibre de cuina que és com un petit tresor que ens convida a entrar a casa seva. A l'autora li agradava cuinar i trobava plaer quan cuinava per als seus amics, era la seva manera de dir-los que els estimava...

I perquè essent una sopa freda d'estiu la faig ara? Doncs perquè també m'agrada menjar-la tèbia, i ara em venia de gust preparar-la perquè sóc sopera, m'agrada menjar-ne tot l'any.
Un consell: quan ho passeu pel passapuré i després per la batedora, aneu afegint l'aigua de bullir de mica en mica fins a aconseguir la textura desitjada.
Us animeu a fer-la? Jo no vull posar-me cap medalla, però m'ha sortit boníssima.

La foule, Wynton Marsalis Quintet & Richard Galliano

4 comentaris:

  1. què guapa la violeta! bon dia i quina recepta... sempre sublim

    ResponElimina
    Respostes
    1. La violeta es fa gran i comença a queixar-se si hem de repetir alguna foto... aviat no voldrà sortir.

      Elimina
  2. Provaré de cuinar-la, a mi també m'agrada menjar sopa i cremes tèbies tot l'any. Merci !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les soperes no tenim remei, quan sigui i on sigui.

      Elimina