dilluns, 12 de febrer de 2018

La sopa de porros, la Vichyssoise


Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa llarga, trista, apagada, se suma al fons general de les sopes de verdures -necessari- dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar descuidar-vos-la al foc i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega o crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros. 
Marguerite Duras
Text de la pàg. 49 del llibre La Cuina de Marguerite, de Marguerite Duras i editat per Sd.edicions.

I continua a la pàg. 53 on ens dóna la recepta:

                                                          Vichyssoise
                                           (Sopa freda d'estiu)
Feu coure tres o quatre patates tallades en trossos amb mig quilo de porros (només el tros blanc) també tallats, uns vint o trenta minuts, fins que la verdura sigui ben tova. Després:
1 - Passeu-ho pel passapuré.
2 - Torneu a posar-ho tot al foc i espesseïu-ho amb una culleradeta de maizena.
3 - Quan hagi arrencat el bull, deixeu-ho refredar.
4 - Afegiu-hi crema fresca espessa.
5 - Torneu a passar-ho per la batedora. Per realçar la sopa, poseu-hi una mica de cibulet trinxat ben fi en el moment de servir-la. Serviu-la ben freda. No és gens difícil, però vol temps. És increïblement bona.

I bé, no sempre es té l'oportunitat de seguir una recepta de la novel·lista francesa Marguerite Duras (1914-1996). Treta del seu curiós llibre de cuina que és com un petit tresor que ens convida a entrar a casa seva. A l'autora li agradava cuinar i trobava plaer quan cuinava per als seus amics, era la seva manera de dir-los que els estimava...

I perquè essent una sopa freda d'estiu la faig ara? Doncs perquè també m'agrada menjar-la tèbia, i ara em venia de gust preparar-la perquè sóc sopera, m'agrada menjar-ne tot l'any.
Un consell: quan ho passeu pel passapuré i després per la batedora, aneu afegint l'aigua de bullir de mica en mica fins a aconseguir la textura desitjada.
Us animeu a fer-la? Jo no vull posar-me cap medalla, però m'ha sortit boníssima.

La foule, Wynton Marsalis Quintet & Richard Galliano

4 comentaris:

  1. què guapa la violeta! bon dia i quina recepta... sempre sublim

    ResponElimina
    Respostes
    1. La violeta es fa gran i comença a queixar-se si hem de repetir alguna foto... aviat no voldrà sortir.

      Elimina
  2. Provaré de cuinar-la, a mi també m'agrada menjar sopa i cremes tèbies tot l'any. Merci !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les soperes no tenim remei, quan sigui i on sigui.

      Elimina