dilluns, 30 d’abril del 2018

Galetes de civada amb farina d'espelta, nabius i papaia


Ahir va ploure molt. D'aquells dies que mires des de rere els vidres i saps que estaràs a casa la mar de gust, perquè a fora sí que n'està caient una d'aquelles que no paren i que aquelles fotografies que havies imaginat fer al jardí les hauràs de fer a dins de casa. I estàs convençuda que engegaràs el forn perquè t'entra aquella cosa d'anar fent quelcom mentre la casa fa aquella flaire de benestar que et convida a la tranquil·litat i mires la premsa del diumenge tot fent un cafè.

divendres, 20 d’abril del 2018

Codonys a l'armari


Meu caro amigo, me perdoe, por favor
Se eu não lhe faço uma visita
Mas como agora apareceu um portador
Mando notícias nessa fita

Si hi ha una cançó i un cantant que m'agraden ben especialment és la Meu Caro Amigo de Chico Buarque. Una cançó plena de significat i que agafo avui per a dirigir-me als que em seguiu setmana rere setmana. Perquè en ella parla de moltes coses que no especificaré avui, potser més endavant. En una de les estrofes diu que si uns dies plou i d'altres fa sol i que aprofitaré per explicar-vos de com vaig concebre el llibre i les seves fotografies.

dilluns, 16 d’abril del 2018

Els Espigoladors són gent bonica


Moltes vegades se'm fa difícil començar un post. Pensar com explicar una vivència que t'emociona amb les paraules adequades no resulta gens fàcil. I avui es presenta aquesta situació. Molt parlem que el món no va bé, que si hem de fer quelcom, que si uns ho fan bé, d'altres no tant. Però d'una cosa estic segura: des del sofà no s'arregla res. I també puc dir-vos que hi ha moltes persones que fan coses i que les fan bé. I un grup d'elles que ho fan no bé, sinó espectacularment bé són els Espigoladors.

dimarts, 10 d’abril del 2018

Pizza negra de ceba confitada i calamars


De les coses bones que m'agraden recordar en tornar d'un viatge és el menjar. Tot allò que és diferent dels nostres costums m'enriqueixen. I de tot el que veig, qualsevol cosa en un moment donat, m'inspira. Això em va passar en un viatge a Roma: veient un racó del Trastevere, el color negre del paviment i el daurat de la paret, em van fer pensar en una pizza negra amb ceba daurada per sobre. Estan en aquella ciutat havia de pensar en un àpat propi. Posteriorment, essent en un museu i observant daurat el mosaic Iustitia et Pax, els seus tons daurats m'ho van reafirmar.

dimarts, 3 d’abril del 2018

Salmó a la sal amb allioli, Francis Mallmann


Murmuri en el vent, la natura ens crida: anem-hi. Francis Mallmann. Una de les frases que em van agradar del reportatge sobre aquest reconegut xef argentí a qui li agrada cuinar envoltat d'arbres i que viu gran part de l'any a la seva petita illa del llac La Plata, a prop de Xile. Una de les receptes que em van impactar va ser el salmó a la sal servit amb allioli, encara que jo no el podré preparar amb brases tal com va fer ell. En acabar el programa vaig córrer al meu arxiu fotogràfic a cercar el viatge a la Patagònia.