Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 16 d’abril de 2018

Els Espigoladors són gent bonica


Moltes vegades se'm fa difícil començar un post. Pensar com explicar una vivència que t'emociona amb les paraules adequades no resulta gens fàcil. I avui es presenta aquesta situació. Molt parlem que el món no va bé, que si hem de fer quelcom, que si uns ho fan bé, d'altres no tant. Però d'una cosa estic segura: des del sofà no s'arregla res. I també puc dir-vos que hi ha moltes persones que fan coses i que les fan bé. I un grup d'elles que ho fan no bé, sinó espectacularment bé són els Espigoladors.
Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, espigolador és una persona que espigola. I què és espigolar? Doncs és collir les espigues que han restat en un camp després de la sega i també collir els fruits que han quedat en el camp després de la collita general. Resulta que al Prat del Llobregat, sí allí on hi ha aquelles hortes precioses que es veuen des de l'aire quan aterres a l'aeroport, hi ha una organització sense ànim de lucre que es dedica a collir allò que ha quedat al camp després que hi hagi passat el pagès. Al producte obtingut se li dóna una segona oportunitat canalitzant-lo gratuïtament a entitats benèfiques de distribució d'aliments a persones en una situació vulnerable. Una entitat que amb l'ajut d'uns 70 pagesos del Prat, es dedica a fer espigolades amb voluntarietat dels que s'hi afegeixen per a ajudar a collir els fruits que queden. El dia que hi vaig anar també hi havia un grup  que participava d'un curs de cuina que organitzava Fundesplai, Fundació Catalana de l'Esplai, una altra entitat sense afany de lucre. I vam espigolar faves. Tant se val que fossin grans o petites, perquè tot s'aprofita i entre l'herbada del camp que ha crescut amb la pluja intercalada amb dies de sol, anàvem espigolant. Una molt bona experiència que molts la fan tot sovint amb un mecanisme molt ben organitzat per part de l'entitat. Aquestes accions es convoquen d'ara per ara, perquè el pagès que treballa segons el temps, avisa i en unes 48 hores s'han d'espigolar els fruits restants que encara són frescos, abans que l'hort sigui llaurat.
Em va impressionar en preguntar al Marc, que comanda l'espigolada, com es paguen els sous de les persones que són fixos a l'entitat: amb la venda de les melmelades que produeixen amb el petit percentatge que es queden de la recollida. Un cop dit això vaig anar a visitar l'entitat i em va impactar l'ambient de treball: rigorós. Observar rere els vidres l'obrador i tenir la sensació que el món funciona encara que sigui a trossets. I veure caixes de productes rescatats del malbaratament i que faran la seva funció en productes de qualitat. Es Im-perfect és la primera marca que elabora i comercialitza productes d'alta qualitat, a partir d'excedents o verdura i fruita lletja i imperfecta i que estan recomanats per la xef Ada Parellada, que està molt implicada en la qüestió de malbaratament alimentari. 
I com us deia abans, hi ha moltes persones que no es queden a casa esperant que es facin coses. Si esteu interessats a participar en alguna espigolada poseu-vos en contacte amb Espigoladors. Aquesta setmana es colliran calçots i carxofes. Entreu a la seva pàgina i coneixereu més detalls de tot el que fan. I com diuen ells, són gent bonica que no llença res. Un altre món és possible. Som part de la solució.

Caure no feia mal, Joan Dausà & Santi Balmes

8 comentaris:

  1. És una gran iniciativa, esgarrifa pensar el munt d'aliments que es llencen.

    Boniques fotos! Como sempre :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! Sí que esgarrifa el malbaratament alimentari, per sort sembla que això comença a canviar de mica en mica.
      Gràcies per passar per aquí.

      Elimina
  2. Un aplaudiment molt fort per als espigoladors, quina bona feina i bona voluntat ens demostren.

    Molt bé Nani, gràcies per donar-nos a conèixer organitzacions com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada compartir tot allò que pot suposar un canvi, a bé, dins la societat.
      Gràcies, com sempre, per seguir-me.

      Elimina
  3. Espigolar és un verb que m'encanta, i m'admira molt la bona feina que fan aquests espigoladors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és bonic el verb. I l'acció! Organitzacions com aquesta em fan veure que amb petits detalls podem aconseguir grans canvis.
      Ens veiem més tard.

      Elimina
  4. M'encanta! Si em permets faré un enllaç des del meu bloc en un post que parlava d'espigolar.

    ResponElimina