Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 8 de maig de 2018

Amanida de carxofes, llimona en tempura i el tango Naranjo en flor


Que l'home s'ha de reconciliar amb la natura és una cosa ben certa. No pot ser que visquem d'esquena a allò que ens dóna vida i ens alimenta. Jo he après amb els anys que la impaciència no va amb el camp. Aprendre que tot té el seu temps i que si aquest any no ha anat bé, potser el vinent serà més generós. I com diu en Lluís Foix, en el seu llibre El que la terra m'ha donat, sembla que la terra estigui quieta però té una activitat frenètica que veiem amb una aparent immobilitat. És ben cert, perquè badar, mirar, podar, regar, treure fulles seques, llaurar, sembrar, observar el cel i tantes activitats més, és un no parar però un no parar tranquil.
Ara, a la primavera, quan tot reneix només cal veure que aquelles precioses flors de fa unes setmanes s'han convertit en uns petits fruits que creixen a passos agegantats. I així any rere any. De les flors que us mostro tenim les del llimoner, tercera i quarta, la del taronger la cinquena, tal com estan ara. La setena és la de codonyer de fa unes setmanes, abans que la pluja i la pedregada malmetessin les seves fulles i branques, i que ara ja s'ha convertit en el petit codony de pell avellutada que anirà creixent fins a la tardor. Estem en plena temporada de carxofes i toca cuinar-les com sigui, de la manera que sigui. L'enciam és a l'hort tot l'any. Com les cebes. I una cosa que no té preu: els ous de les gallines que s'alimenten de gra i verdura. Uns ous amb un rovell ben groc i espès. Així que tocarà fer quelcom que ens entri per la vista. Fem un passeig i agafem quatre coses per a preparar una amanida tèbia. Les carxofes no les veieu al cistell perquè les vaig preparar el vespre. Tot quilòmetre zero, millor metro zero. Va, que les quantitats les posareu vosaltres. Afegiu-hi també imaginació i ingredients al vostre gust, personalitzeu-la.

Ingredients:
 - carxofes
 - fulles d'enciam
 - cebetes tendres
 - llimones
 - pebre de Caiena esmicolada, opcional
 - pèsols frescos, no en tenim i els he comprat
 - 1 ou per persona
 - 1 cullerada sopera de vinagre
 - oli d'oliva verge extra
 - 1/2 tasseta de vi blanc
 - 1 cullerada sopera de mel
 - 4 cullerades soperes de farina blanca
 - 4 cullerades soperes de maizena
 - 100 ml d'aigua amb gas ben freda
 - glaçons de gel
 - oli de gira-sol
  
Preparem per parts:
Pelem les carxofes deixant neta la part més tendra i les partim per la meitat.
Mentre les netegem les posarem en aigua amb unes gotes de llimona, així no es ficaran negres.
Les posem a coure al vapor durant uns quinze minuts.
Seguidament les posem en un cassó amb oli d'oliva que les cobreixi i les deixem confitar durant una mitja hora, a foc ben baix perquè l'oli no ha de fregir, només confitar.
Netegem les cebetes i les partim per la meitat.
Les coem en una paella amb el vi i la mel, fins que estiguin daurades i toves.
Fem-les just el moment abans de muntar el plat, perquè la mel queda dura i aferrada a la paella quan es refreda.
Escaldem els pèsols en aigua bullent durant tres minuts i els traiem amb una escumadora, posant-los en un bol amb aigua i gel fins al moment d'emplatar.
Posem les fulles d'enciam en aigua, les escorrem al moment d'emplatar.
Preparem la tempura de llimona barrejant en un bol la farina i la maizena i fent una pasta fina i llisa sense grumolls.
Posem el bol en gel durant una hora.
Tallem la llimona a rodanxes d'uns 3 mil·límetres aproximadament i les passem per la pasta de la tempura.
Les fregim en un cassó amb l'oli de gira-sol ben calent fins que estiguin daurades.
Salem.
Fem els ous: trenquem les closques i els deixem anar en aigua bullent amb una cullerada sopera de vinagre durant tres minuts i quan els posem al plat els salem.
Per tal que no deixin anar aigua els descansem en paper de cuina abans de servir-los.
Això ja us ho vaig explicar en un altre post, el de la crema de carabassa i ortigues, ou i tòfona
Per cert, l'ou que veieu fet és el que va pondre Dona Francisquita, que com sempre va mudada amb el seu collar d'atzabeja. 
Muntem el plat posant les fulles d'enciam al plat, les carxofes per sobre, les cebes, els pèsols, la tempura de llimona, trossets de Caiena i un ou per persona.
Amanim amb l'oli on hem confitat les carxofes.
Si sou de vinagre, també n'hi podeu posar.
Saleu al gust.

Naranjo en flor, Roberto Goyeneche
                           ...Primero hay que saber sufrir
                                   Después amar, después partir
                                        Y al fin andar sin pensamiento...

6 comentaris:

  1. nani, impressionants imatges... imagino com de bo deuria ser el plat. i la música? Naranjo en flor, Roberto Goyeneche
    ...Primero hay que saber sufrir
    Después amar, después partir
    Y al fin andar sin pensamiento...
    preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia que em diries alguna cosa de la lletra...

      Elimina
  2. Una amanida molt sana. La carxofa és molt agraïda, apart de que es cou ràpidament es pot cuinar de moltes maneres i totes bones. La llàstima és que la temporada és molt curta.

    La música boníssima.

    ResponElimina
  3. No sé què donaria per tenir aquesta amanida aquest vespre a taula! Tot molt preciós i molt bo, fins i tot, Doña Francisquita és maquíssima, segur que és la més guapa de la contrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Francisquita és la mestressa del galliner i per això sempre va mudada!

      Elimina