dilluns, 4 de juny del 2018

Pastís calat de cors amb cireres


És dilluns. Segurament comenceu a fer plans per al cap de setmana vinent i encara no sabeu què podreu organitzar i on anar. Jo, des d'aquí us llenço una proposta que igual us agrada: Benvinguts a Pagès. Es tracta d'una manera ben original de passar unes hores plenes d'experiències que podreu gaudir arreu de Catalunya. Durant els pròxims dies 9 i 10 d'aquest mes es durà a terme aquesta iniciativa que us portarà a conèixer allotjaments de qualitat, tastar i comprar els productes de proximitat del nostre entorn, concerts entre camps, vinyes o embarcacions, rutes a peu o en bicicleta, a pagès o a la costa. Vaja, que l'oferta és tan àmplia i diversa que serà difícil triar entre totes les possibilitats.
Entreu a la seva web i obtindreu tota la informació que us pugui interessar. De moment, he visitat els cirerers de la Bet Carbonell, de Llépol, a Vila-rodona, a l'Alt Camp. Un dels llocs de fruita fresca on podreu anar a collir cireres i comprar les caixetes que vulgueu. En aquesta zona teniu diversos llocs molt interessants per a visitar i fer enoturisme, amb una gran oferta de restaurants i paratges que us aniré indicant durant la setmana al meu compte d'Instagram @lacuinavioletabynani.
Mentre veia les fileres de cireres, la Bet m'anava explicant els diferents tipus existents i per més que vulgui recordar els noms se'm fa difícil. He fet el farcit del pastís amb unes de molt negres i toves. Les vermelles i fortes les menjarem al natural. I vaig trobar una branca que s'havia quedat amb les flors seques. Coses de la natura, la magnífica natura.
Aquest pastís és per a endolcir l'ànima i si algú us ha trencat el cor, us podreu refer una mica.

Ingredients per a fer-lo en un motlle de 24 cm:
per la massa,
 - 180 g de mantega en pomada
 - 30 g de sucre de llustre
 - 250 g de farina
 - 25 g de farina d'ametlla
 - 1 xic de sal
 - 1 rovell d'ou
 - 1 tasseta (cafè) d'aigua
 - 15 g de sucre de llustre per a empolvorar
pel farcit,
 - 650 g de cireres
 - 1 sobre de sucre de vainilla
 - 1 cullerada sopera de panela
 - 2 cullerades soperes de Chartreuse
 - 2 tasses (cafè) d'aigua

Com el preparem:
Podem fer la massa en un gran bol o amb un robot.
Jo l'he preparat amb la KA i l'estri del ganxo.
Treballem la mantega i la barregem amb el xic de sal, l'aigua i el rovell, tot remenant.
Seguidament anem afegint les farines de mica en mica perquè no quedi endurida.
Un cop treballada la massa fem una bola i la partim per la meitat.
Aplanem les dues boles amb un corró sobre film transparent: a una li donem la mida de la part de dalt del motlle i a l'altre la de la part de baix.
Ho posem al frigorífic durant un parell d'hores.
Preparem el farcit despinyolant les cireres i posant-les en una paella amb l'aigua, els sucres i el Chartreuse.
Deixem que es coguin uns 15 minuts a foc amorós, mentre engeguem el forn a 180ºC.
Muntem el motlle amb la part de baix de la massa (la punxem unes quantes vegades amb una forquilla) i omplim amb les cireres cuites sense el suc de la cocció que guardarem per a espessir-lo i fer un coulis.
Tapem amb la part de dalt a la que haurem fet els cors amb un tallador de galetes i treballem les vores perquè quedin ben tancades.
Enfornem entre 45/50 minuts, fins que la veiem daurada.
A l'hora de servir empolvorem amb sucre de llustre i reguem amb el suc de la cocció que haurem espessit a foc fort tot vigilant.
Feu el pastís i no tingueu por de ser feliços, que sempre hi haurà un arc iris per sobre d'un sol radiant... Estimem-nos i diguem-nos coses boniques.
Per cert, al blog podeu trobar altres receptes amb cireres com les magdalenes, el pastís de pastanaga, poma i cireres o el boníssim semifred de la Riera.  

Fuir le bonheur de peur qu'il ne se sauve, Jane Birkin
     ...Fuir le bonheur de peur qu'il ne se sauve
           Se dire qu'il y a over the rainbow
               Toujour plus haut le soleil above radieux...

12 comentaris:

  1. no sé si m'agraden més les cireres, les fotos o el pastís !! quina pinta, nani. pura vida

    ResponElimina
  2. Jo dic el mateix que la Rut
    Un plaer veure i reveure el teu blog
    Rosa

    ResponElimina
  3. Ese pastel y esas fotos amiga¡¡¡¡ Muxus

    Virginia

    ResponElimina
  4. Amb aquest pastís al davant costar menys estimar i dir coses boniques:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dir-nos coses boniques, tal com va deixar escrit en Carles Capdevila...

      Elimina
  5. Les cireres, una de les fruites més bones, segurament perquè és molt limitat el temps de collita.
    Pastís, fotos i música genials !!

    ResponElimina
  6. Quines cireres, i com vénen de gust, m'encanten i el teu article, com sempre, boníssim, com les cireres.

    ResponElimina