divendres, 28 de setembre de 2018

Pastís de bolets de tardor


Fa tan sols uns dies les fulles dels arbres eren totalment verdes i d'ençà que ha arribat la tardor groguegen anunciant-nos que ja és aquí i que es quedarà durant tres mesos. Una estació que m'agrada molt, sobretot per la seva llum i els seus fruits. I també perquè deixem anar una mica, que no del tot, la calor xafogosa de l'estiu. M'agrada mirar passar la vida i com van canviant els colors des de la meva finestra  al camp.

dimecres, 19 de setembre de 2018

El púding brasiler de llet condensada


...
Estaba esperando en la estación cuando llegó el tren de la tarde procedente de Ashford. En otras circunstancias, habría enviado a Smith con el automóvil, o incluso habría dejado que Daniel subiera a casa solo, pero, al recibir el telegrama anunciando su llegada, Agatha había dado a Jenny y a la cocinera un montón de órdenes y le había dicho a Smith que lo acompañaría a la estación.
       Le había sentado bien ordenar que airearan las sábanas, que enciendieran las chimeneas en los dormitorios y que se llenaran botellas de agua caliente. Había ordenado preparar al horno la pierna de cordero que había estado reservando para el domingo y la cocinera y ella habían estado discutiendo en la despensa si abrir latas de salmón o de ostras ahumadas y si la ocasión exigía un bote de espárragos blancos. La cocinera era de la opinión de que el señor de la casa y el joven se sentirían más agasajados con un pudin al vapor y Agatha accedió a utilizar parte de sus menguantes reservas de azúcar y un tarro de mermelada de cerezas. Completarían el menú unos huevos rellenos y una lechuga tardía y la cocinera prometió complementar el pudin con unas natillas.
                                                                                                       ...

dissabte, 15 de setembre de 2018

Galetes de flors


I és que això de tenir un blog fa que convisquis virtualment amb persones que no coneixes, algunes les acabes coneixent i d'altres, a més a més, esdevenen amics com si ho fossin de sempre. Dins de la blogosfera hi ha de tot: blogs normals, d'altres bonics, uns molt bonics i alguns amb una sensibilitat excepcional. D'aquests últims he triat un que no fa gaire vaig descobrir per un comentari que em va deixar.

dilluns, 10 de setembre de 2018

Atzeroles confitades


L'any passat va estar malalt i vàrem  aconseguir salvar-lo. Després, a la primavera va fer una florida immensa, tal com us vaig ensenyar  quan vaig fer una amanida buddha bowl saludable. Enguany les fortes pluges de dies enrere van fer caure quasi tots els fruits i vaig pensar que no podia permetre que es malbaratéssin, perquè sóc de les que no llença res. I si, he plegat els seus fruits de terra per a confitar-los: gràcies senyor atzeroler.

dimecres, 5 de setembre de 2018

Truita fumada amb fonoll i uns tomàquets confitats


Setembre ha començat amb pluja i això ha anat molt bé per al camp. Sortir al camí i sentir la flaire del fonoll després d'una tempesta sempre em porta a pensar en la meva padrina Sisqueta, de quan anàvem a buscar bolets i després els tapava amb branques d'aquesta planta que trobàvem pel camí. Em deia, si algú ens pregunta on els hem trobat no ho diguis... M'agrada portar una branqueta a la mà quan surto a caminar, per poder-la anar olorant, em transporta.