dilluns, 10 de setembre de 2018

Atzeroles confitades


L'any passat va estar malalt i vàrem  aconseguir salvar-lo. Després, a la primavera va fer una florida immensa, tal com us vaig ensenyar  quan vaig fer una amanida buddha bowl saludable. Enguany les fortes pluges de dies enrere van fer caure quasi tots els fruits i vaig pensar que no podia permetre que es malbaratéssin, perquè sóc de les que no llença res. I si, he plegat els seus fruits de terra per a confitar-los: gràcies senyor atzeroler.
La veritat és que no ho havia fet mai i m'hi he llençat posant imaginació.  En aquesta recepta hi he afegit ratafia que l'ha perfumat. La temporada passada vaig fer la confitura de figues de moro, també de l'hort, que va quedar excepcional i ara tornen a haver-hi figues a balquena. Però anem per l'assumpte que ens ocupa avui: he de dir que per a confitar les atzeroles s'ha de tenir paciència perquè els fruits són petits i tenen uns pinyols grans, per la qual cosa la polpa que queda és minsa. I això que no els pelo, però amb bona música i un racó de casa on et sents bé ho fa tot més agradable. Es comença per collir-los de l'arbre o plegar-los de terra. Després cal destriar-los per si s'han de treure els que s'han malmès. Els haurem de rentar i treure la polpa com si els peléssim. El seu aspecte és com de pomes petites i el seu gust similar, però més fort. Diuen que té molta vitamina C i això significa que afrontarem la tardor i l'hivern de manera saludable, si és que amb la cocció no la perden. I l'hort ja presenta els colors de tardor enmig del bosquet: carabasses, figues de moro i atzeroles que ens porten un carro ple de vitamines per a aguantar els freds que vindran. Per a coure les atzeroles,

Ingredients,
 - 500 g d'atzeroles sense llavors
 - 350 g sucre
 - 1 llimona
 - 3 cullerades soperes de ratafia, o el licor que més us agradi
 - aigua
 - 1 cullerada (sopera) de panela, sucre de canya
 - pots de vidre esterilitzats

Com endolcirem els esmorzars que vindran,
Barrejant, al vespre, les atzeroles amb el sucre, el suc de la llimona, la ratlladura de la seva pell, el licor i deixant que reposi durant la nit.
L'endemà ho courem en una cassola a foc mitjà fins que comenci a bullir, tot remenant amb una cullera de fusta, anirem afegint aigua de mica en mica, perquè vagi bullint lentament durant una hora més o menys i es faci un almívar que conservarà el resultat.
Quan falti un quart d'hora per a acabar la cocció hi afegirem una cullerada sopera de panela per a donar-li un to més fosc i espessir la confitura.
Ho aboquem en pots de vidre, els tapem i els girem de cap per avall fins que es refredin.
Ideals per a servir amb una bola de gelat o iogurt.
M'oblidava de dir-vos que ha quedat amb un gust similar al codonyat, uns pètals de codonyat.

Gràcies Xingu per la teva companyia, m'agrada que em segueixis arreu i em vagis tocant la cama amb el musell per a dir-me que hi ets...

De bosc II/Tots som molt millors, Pau Vallvé
      ...I viure més lluny
            i viure més fort
               i viure més lent
                  i viure tranquil
                    i acabar sent de bosc...


6 comentaris:

  1. pura poesía, la tardor ja arriba... m'encanta

    ResponElimina
    Respostes
    1. la finestra, la cadira, on has passat unes hores...

      Elimina
  2. Apa! Quina feinada a plegar-les de terra, jo també sóc de les que no llença res:)
    Que bonic el Xingu i que bé que s'hi posa! Petonets als dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una feinada, però el resultat s'ho val.
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  3. Quina paciència que tens.
    Recepta i fotografies espectaculars !!

    ResponElimina