dilluns, 5 de novembre de 2018

Coca de bombons de maig


Ja sé que em direu que què faig preparant una coca de cireres al mes de novembre. Però us ho explico ràpidament: en vaig comprar moltes, d'altres me les van regalar, en plena temporada. Abans que es malmetessin, al meu pensament em va venir congelar unes quantes, sense pinyols, per a fer un gelat de cireres més endavant, per Nadal, però al calaix del congelador només feia que voltar el tàper amb les cireres amunt i avall.
La solució em va venir en sort en agafar a l'atzar una de les revistes Cuina de la prestatgeria on les tinc. Ves per on, en treure la núm. 174, del maig del 2015, hi vaig veure una recepta de la Núria May que em donava la idea de fer una coca de cireres i que ella anomena de bombons de maig. Mira, dit i fet, mans a l'obrador de la cuina. En tenia justament els 500 grams que necessitava, congelades sense pinyol. No les vaig gastar totes i encara em quedaven unes quantes, que vaig coure amb sucre i algun licor. Les vaig servir amb una bola de gelat de coco per a postres.

Ingredients per a 4 coquetes,
 - 150 g de farina
 - 50 g de sucre
 - 500 g de cireres
 - 2 g de llevat premsat
 - 10 ml d'aigua
 - 1 ou petit de gallines felices
 - 20 ml d'oli d'oliva verge extra

Com fer-la, entrem en acció:
He de dir que a la recepta està feta en un bol, jo l'he pastat a la Thermomix que em resulta de gran ajut quan he de fer algun pa o coc, que en aquest cas resulta una coca i que he fet en velocitat de pastar.
Com la prepara la Núria: En un bol posarem l'aigua, l'ou i el llevat esmicolat i un polsim de sucre.
Barregeu-ho amb una forquilla.
Anirem incorporant la farina, de mica en mica, tot treballant la massa amb les mans.
Quan estigui ferma, la podrem acabar de treballar sobre la taula amb una mica de farina.
La posem en un bol una mica oliat i tapem amb un drap humit, deixant-la reposar en un lloc fresc una hora o fins que dobli el volum.
Netegem les cireres i traieu-ne el tronc.
Jo ja les tenia despinyolades i sense cua, congelades.
Quan la massa hagi crescut, l'estirem amb un corró, fins que sigui fina i li donem la forma que vulguem i fem un doblec al contorn.
N'he fet quatre coquetes dins unes anelles d'emplatar, posant-les amb paper de forn a la safata.
Col·loquem les cireres per sobre i tocant-se les unes amb les altres.
Espolsem el sucre restant pel damunt de les cireres i les reguem amb oli.
Enfornem, que haurem preescalfat el forn a 180ºC, i coem durant uns 20/25 minuts.

A l'hora de servir-les les he acompanyat amb l'Airam, un vi dolç d'Espelt Viticultors, de Vilajuïga a l'Alt Empordà. Un vi de garnatxa dolça, que a l'Empordà li diuen lledoner. Doncs això, fet amb lledoner negre i roig. Explica l'Anna Espelt, l'ànima del celler, que de petita la garnatxa dolça era un vi de benvinguda que generalment se servia en gots de duralex a qui acabava d'arribar a casa. El seu avi es va adonar que no totes les garnatxes dolces eren igual de bones i va arribar a la conclusió que les més apreciades eren les que s'havien guardat d'un any per a l'altre. I que sense ser massa conscients, aquells viticultors que es feien el vi a casa, havien reinventat el sistema de soleres que consisteix a reomplir les bótes anualment amb garnatxa dolça i que es deixava oxidar. Avui dia fan dos anys de criança oxidativa amb l'Airam i la bota es va reomplint. Ara seguim les passes de l'Anna i us donem la benvinguda amb una copeta d'aquest dolç tan bo i que el vi encengui la taula, com deia en Vicent Andrés Estellés...
La fotografia de l'Anna és de Maoz Eliakim, està treta del llibre Retrats de Vi, escrit per la Ruth Troyano i editat per Publicacions URV, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Una col·lecció de llibres que aporten el coneixement d'uns quants enòlegs, formats en aquesta universitat i que ens ajuden a conèixer millor qui hi ha darrere dels vins que elaboren.

La Zarzamora, Paolo Conte


8 comentaris:

  1. Sempre creativa, intuitiva i "apanyada"...i quines fotos més precioses, un plaer passar pel teu blog. Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa, que sempre seràs molt benvinguda!
      Una abraçada.

      Elimina
  2. quines fotos més precioses i quina coca més bona.
    petonets
    Rosa

    ResponElimina
  3. Pe a mi la coca amb cireres és l'arribada de l'estiu i la calor, tot i que ara mateix també me'n menjaria un bon tall!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, per a mi també, però les vaig congelar i com em passa moltes vegades, després no sé què fer quan tinc el congelador ple!
      Fins dilluns!

      Elimina
  4. El berenar ideal, coca amb cireres i vi de garnatxa dolça !!
    Les fotos de concurs, com sempre !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agraden les teves paraules.
      Moltes gràcies, Lourdes.

      Elimina