Etiquetes

dilluns, 12 de novembre de 2018

Gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès


Passejar entre vinyes resulta molt agradable tot l'any i ara a la tardor, amb els seus tons daurats, encara més. Fa uns dies vaig visitar les de Recaredo a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, amb les muntanyes de Montserrat al fons. No cal dir que es tracta d'un dels millors cellers de casa nostra i amb moltíssims reconeixements arreu del món, tant pels seus vins com pels seus cavas.
Fer la visita de la mà de Josep Mata, un dels néts de qui va començar l'any 1924 la història d'aquest celler en Josep Mata Capellades, representa viure l'origen de Recaredo des d'un principi. Li brillen els ulls quan explica d'on ve el nom i de com el seu avi va començar la construcció de les caves a pic i pala. Tot això es pot veure i comprovar durant la caminada per tots els túnels que conformen el celler i on no es poden fer fotografies. A mi em va encantar tots els sostres de volta catalana que els folren. No us explicaré més per quan podeu fer la visita presencialment o virtualment si no us és possible anar-hi. Però si us diré una cosa que em va cridar l'atenció: de com cuiden i respecten el paisatge. La visita la vam fer amb un cotxe elèctric de zero emissions un factor més que s'afegeix a la seva cultura d'agricultura ecològica, amb els seus vins biodinàmics que vénen de terres que no coneixen herbicides ni pesticides. I tot això es nota caminant per les vinyes per tota la vida animal que es veu, pels saltamartins i escarabats que ens acompanyaven. En el seu respecte per la biodiversitat van crear fa uns anys el vi Ratpenat, un vi que neix del compromís entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el celler, amb l'objectiu de divulgar la importància de la ratapinyada a l'ecosistema i a la conservació com a eficient insectívor natural a l'entorn de la vinya. Veieu en una de les fotografies una de les caixes on viuen i es reprodueixen els diminuts mamífers. El 60% dels beneficis de la seva venda es destinen a preservació d'aquests quiròpters. I aquí tenim aquest vi blanc de 100% macabeu que ens acompanyarà al plat d'avui. Mentre mirava fascinada els colors dels paratges pels quals caminàvem em va venir al cap una cançó de la cantant/poetessa brasilera Adriana Calcanhotto, que tant m'agrada i que parla de colors (cores). I lligar música brasilera i taula és molt fàcil, així que poso unes gambes i uns calamarsons de Tarragona amb unes xaiotes i unes ocres a taula i quedarà rodó. Les xaiotes no fan olor ni tenen gust, sinó que l'agafen dels altres ingredients que l'acompanyen. Tenen un alt valor nutritiu. Les ocres també tenen lloc en aquesta samfaina brasilera i li donaran gust. La seva forma octogonal quan les tallem són ben originals i fotogèniques. Deixen anar substància gelatinosa que traurem bullint-les, primer haurem de tallar les puntes, en un litre d'aigua i un decilitre de vinagre durant uns cinc minuts. Posteriorment escorrem i tallem a trossets. Apa, avui un àpat carioca  amb ingredients que tant li agradaven cuinar a la meva mare quan vivíem allà. Li agradava molt la cuina brasilera. Ah, i un toc d'atenció que carioques només ho són els que neixen a Rio de Janeiro, no la resta de brasilers. 

Ingredients per a quatre racions,
 - 500 g de gambetes de Tarragona
 - uns quants calamarsons
 - 1 llimona, el seu suc
 - 1 cullerada sopera de julivert picat (la recepta original porta coriandre)
 - 1 ceba mitjana esmicolada
 - 3 tomàquets vermells sense pell ni llavors
 - 1 all pelat i esmicolat
 - 2 xaiotes (chuchu)
 - 8 ocres (quiabos)
 - sal i pebre negra
 - 1 pebrotet picant (o el podeu substituir per unes gotes de Tabasco)
 - oli d'oliva verge extra
 - vinagre

Ens hi posem i cuinem seguint les passes:
Rentem i repolim les gambes i els calamarsons.
Els deixem en remull en el suc de la llimona, salpebrem i afegim el julivert o coriandre.
Pelem les xaiotes sota l'aigua corrent de l'aixeta perquè així perden la subtància llefiscosa que deixen anar i també serà convenient que ens untem les mans amb oli d'oliva que farà que no s'hi enganxin.
Les tallem a daus.
Pelem, traiem les llavors i tallem a daus els tomàquets.
En una paella amb oli d'oliva daurem les gambes i els calamarsons. Reservem.
En el mateix oli i si cal, n'afegim més, daurem la ceba i l'all, evitant que es cremin.
Posteriorment afegim els daus de tomàquets, les xaiotes i el pebrotet picant.
Ho deixem coure a foc suau durant uns 25 minuts amb la paella tapada i seguidament hi afegim les gambes pelades i els calamarsons deixant coure uns cinc minuts més.
Si veiéssim que li cal una mica de suc, hi afegirem una mica d'aigua calenta.
Penseu que tindrà la mateixa textura que una samfaina.
Servim amb arròs blanc, l'acompanyament que no falta mai en una taula brasilera, i que jo he fet amb un brou de verdures.

Altres receptes amb xaiota i ocres.

Esquadros, en dues versions: per Waldonys (a ritme de baião) o per Adriana Calcanhotto (la seva autora), les dues són meravelloses.

              ...Eu ando pelo mundo
                     Prestando atenção em cores
                          Que eu não sei o nome
                                 Cores de Almodóvar
                                       Cores de Frida Kahlo
                                              Cores!                    ...

2 comentaris:

  1. Apa! Avui, a més de conèixer vins, el seu entorn i la seva història, ens en anem cap a Rio!!! No coneixia ni les xaiotes ni les ocres, les haurem de tastar:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et recomano que ho facis. Són saludables i tenen un gust ben suau.
      Fins aviat!

      Elimina