Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura OleumFlumen olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

Quiosc

Ens ha costat molt. Moltíssim. I no és una tòpic ni un lloc comú per començar el post. És la punyetera veritat. Moltes receptes (gràcies!!!) amb molt de nivell (aplaudiment general!!). A sobre, moltes són d’amics o coneguts. D’altres, de gent que et segueix des del principi. D’altres, de persones que no sabies que estaven a l’altra banda de la pantalla i que s’impliquen amb el teu bloc quan els ho demanes. No vegis com és de complicat descartar persones que veus que t’aprecien…
Són les coses de muntar un concurs. Però no patiu, que per la propera ja hem pres nota: sorteig i avall, que la sort faci la feina:-P Bromes a banda, al final hem triat les cinc receptes guanyadores aplicant el doble criteri que  ja us vam dir: plats que ens agradaria menjar només de veure’n la recepta però que a més estan ben argumentades les raons per les quals ens ha d’agradar. No ha guanyat cap plat que no tingui les dues condicions. De fet, la primera la té tothom: totes les receptes les farem! La segona, doncs, és la que ha marcat la diferència.
Per fer la llista hem fet un mètode que hem trobat el més ric: cadascú de nosaltres vam fer una primera tria de cinc receptes i les vam posar en comú. Ens coneixem força bé, perquè tres eren les mateixes.Després vam fer una segona tria de tres més i en dos vam tornar a coincidir. Així van sortir les cinc. Aquí teniu la selecció de guanyadors:
Arròs amb cigrons alacantí, de Laura Burés
Un arròs valencià (amb això ja tenia molt guanyat…) fet a la cassola amb cansalada i cigrons. Ens explica la Laura“Sóc una seguidora del vostre bloc des del principi, tinc família vinarossenca i alguna areel alacantina. Així que les vostres receptes tenien un caràcter tan familiar que em portaven directament a aquells moments de la infància en què descobreixes un plat…i et queda pr sempre. Perquè aquest plat? Correspon a les arrels alacantines i per mi te el sabor d’abans potser ara ho trobem poc subtil, refinat… Però per mi son plats que van a les arrels dels gustos… simples i autèntics”. Ole!!
Ranxo Aragonés, de Marga Pradas
Una cassola literalment impressionant dels temps de les feines dures al camp, quan anar-hi a treballar volia dir passar el dia fora de casa. La Marga troba que ens agrada per això: “Crec que us pot agradar, perquè té unes clares reminiscències a poble (encara que no sigui el vostre), del que sovint parleu. Crec que us pot agradar perquè involucra la gent a cuinar i a menjar i fomenta les relacions. Crec que us pot agradar perquè és una menja senzilla. Crec que us pot agradar, perquè és una “mena d’olleta” on hi es barregen “molts ingredients”. I tant que si, Marga!
“Coca Olleta”, de la Bet Florensa
“La recepta l’he titulat ‘coca olleta’. Sí, sí, és una coca!! Vaig pensar que us agradaria una coca salada que fos fàcil i ràpida, ideal pels dies que tingueu convidats, i com que aquest estiu vaig provar de fer la massa de Ca Massita (amb la recepta que vau penjar al blog) doncs de seguida ho vaig tenir decidit! A més, si no m’equivoco, us agraden tots els ingredients… porro, formatge blau, poma (això va per la Susanna, que la poma de Girona és la millor!) i pinyons…” No s’ha equivocat, no. I a sobre ens dedica un plat original… Com podia no guanyar!!??
Sopa amb brossa, de Nani
Un plat de Nadal de llarga preparació i fort sentit comunitari. Fantàstic! “Es tracta de la sopa de Nadal que sempre s’ha fet a la família Nolla: primer els meus avis, després els meus pares i ara els fills hem agafat el relleu. Podríem dir que ve de la comarca del Baix Camp, ja que conec moltes famílies de Riudecanyes i Mont-roig del Camp, pobles de les meves arrels familiars, d’Aforja i d’altres pobles dels voltants que la fan. Em porta records i emocions fortes. A casa no era fer la sopa, era una setmana abans començar a pensar i fer la llista d’allò que necessitaríem i quants seriem a taula, i sempre acabava caient algú inesperat de més”.
Coca amb cireres, d’Els Fogons de la Bordeta
Una coca dolça i tradicional que ens ha agradat molt per ser de temporada. L’argumentari? Aquí va, ordenadet en cinc punts: “Primeríssimament perquè és una recepta d’una coca, i clar, amb Ca Massita en ment hem trobat molt adequat que fos una recepta de forn el que us enviéssim. Segon, perquè la cirera és producte de temporada, i això sempre és una cosa que ens agrada, oi? Tercer, perquè denota el parlar d’una terra, el Baix Camp, on sempre serà “coca amb cireres” i mai “coca de cireres”, tal i com passa per exemple amb la coca amb recapte (i no de recapte). Quart, perquè és una coca reusenca amb certa història, potser petita, però història, d’aquelles coses quotidianes que fan que sigui una mica més especial i interessant (ho podeu llegir a l’entrada del bloc!). També perquè està relacionada, a Reus, amb una festivitat molt concreta: el Corpus. Una mostra més de que al nostre país tenim una menja per a cada festa, i pel que fa a dolços encara més! I per acabar, perquè de coca amb cireres també se’n fa, quadrada en lloc de rodona, a la Salzadella, un poble del Baix Maestrat, comarca que ens sembla que us deu sonar una mica…!” Sí o no??!!
Nivellàs o no? La veritat és que estem molt contents. Per veure que la gent no s’hi ha posat per poc, primer de res. Però sobretot de veure que han guanyat blocaires, però també lectors que ens fins ara ens havien seguit des del silenci. Ens agrada veure que alguns són autors estimats i d’altres persones amb qui amb prou feines ens coneixem més enllà dels seus escrits. Ens encanta veure que hi ha gent que ens coneix, que entén què ens agrada i, per tant, ens encanta veure que estem sabent expressar el que volíem dir amb el bloc. Que contents ens heu fet tots, punyeteros!
El regal: un lot molt “olleto”
I què han gunyat aquest cinc participants? Doncs un lot de regals que hem intentat que fos un pèl original i que els recordés a nosaltres. Després de descartar llibres de cuina, lots de Ca Massita i altres coses méstradicionals, hem optat per fer a mà un delantal de cuina d’Olleta de verdures i encerragar unes galetes genials amb el nostre logo a la gent de La Galeta Maria, que els tenim al costat de casa. Esperem que us agradi tant com a nosaltres: tot i que no són perfectes (serem honestos: el delantal podria estar millor imprés), ens fa molta il·lusió haver-los pogut personalitzar.
Colla, moltíssimes gràcies a tots per participar i implicar-vos. Sentir-se estimat i veure’s reconegut a gairebé totes les receptes és un fantàstic regal de cinquè aniversari. Ja ho veieu: nosaltres també ens sentim molt premiats, amb aquest concurs!


15.02.2012

El mes de febrer les Tecletes de Tarragona  van recomanar La Cuina Violeta al Notiícies TGN i em va fer molta il·lusió:







Revista Cuina gener/ 2012


Em van publicar dos comentaris a la revista Cuina.



01.12.2011

Em van treure al Diari Més de Tarragona de l'1 de desembre, la primera alegria: