Tagín de bacallà, Marroc 2a part

El tagín és un tipus de plat que es cuina en una cassola de fang que du el mateix nom. Es prepara tradicionalment al Marroc i al Magrib. Pot fer-se amb carn o amb peix. I en el llibre de la Najat Kaanache (i que me'l va dedicar) vaig veure que tenia la recepta i diu que aquest tagín es pot fer amb bacallà, rap o rajada, però també amb qualsevol altre peix. Aprofito per cuinar-lo amb les verdures que més tinc a l'hort ara mateix: bajoques, pastanagues, carabassons, tomàquets cirerols, cebes i pebrots verds tipus italià. S'ha de preparar la chermoula que és una barreja d'espècies que el condimenten: julivert, alls, pebre vermell dolç i picant, coriandre, pebre negre, safrà natural, suc de llimona, oli d'oliva, sal i alguna espècie més.

Colors, olors, persones i paisatges del Marroc

Quan vaig veure que la revista Cuina organitzava un viatge gastronòmic conjuntament amb Tarannà Viatges, al Marroc, vaig apuntar-m'hi sense pensar-m'ho dues vegades. Tot i que ja coneixia el país, tornar a veure els colors i paisatges del país m'atreia novament. Colors, olors, mercats, espècies, menjar de carrer...

Maires al vapor de sal aromàtica

Feia temps que volia parlar d'un projecte que a mi em sembla força interessant, però ho anava deixant. Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 262 i veure que portava l'article 'El peix que arriba' em va facilitar la feina. Les dues protagonistes, de les que em reconec seguidora, van resumir de manera clara com haurem de canviar el consum de peix per l'escalfament global. Elles són l'Àgata Albero i la Iolanda Bustos.

Kabak Tatlisi, unes postres turques de carabassa

Al rebost quedaven dues carabasses de la collita de l'estiu passat. I quan les miro sempre penso en la meva mare. Li agradava cuinar-les de totes maneres i en posava en molts plats. Una de les preparacions era fer-la dolça, com la fan al Brasil, doce de abóbora, i que també passa per ser unes postres turques, el Kabak Tatlisi. 

Carquinyols de Menorca

Sí, heu llegit bé. Carquinyols i no carquinyolis. Són unes pastes seques i cruixents fetes amb ametlla. No són tan durs com els nostres i es poden fer també amb avellanes i xocolata, però llavors es diuen tatis. I no us penseu que ja els coneixia, no. Va ser la Gemma de la perruqueria on vaig que me'ls va donar a conèixer. Acostuma a preparar-me un te mentre faig temps i va coincidir que per les vacances a anar a visitar els pares, ella és menorquina, i com que sap que m'agrada tot el relacionat amb la gastronomia me'ls va donar a tastar. Em va sorprendre el gust i em vaig posar a buscar la recepta.