dijous, 17 d’agost del 2017

Tast de poesia i lectura de vins {amb Pili Sanmartin}


Tarda d'estiu. Assisteixo encuriosida a una lectura de vins, amb un tast de poesia. Sí, ho dic bé, el vi ens parla, ens transmet sensacions i la poesia es tasta a glops de versos, tot de la mà de Pili Sanmartin.
Sisena generació d'elaboradors de vins. Apassionada de la seva vocació, i de tot allò que representa el seu celler: respecte, tradició, estimació per la terra. Compartir una tarda d'estiu amb la Pili és tot un plaer per als sentits, una explosió de sensacions. I és una dona de vi amb tots els ets i uts que això comporta. Sí, és la Pili del Celler Bàrbara Forés de Gandesa, a la Terra Alta i evidentment de la D.O. Terra Alta. La Pili és @terraquiaa a Instagram, amb fotos del dia a dia del camp, de la vinya, de la vida..., sense postureig. I una de les participants en llegir poesia des dels balcons al Festival de poesia als balcons de Gandesa. I per això li vaig demanar que em fes per al blog el tast de vins i poesia. Un tast que en poques paraules i bons vins no deixa indiferent. La seva manera d'obrir una ampolla, d'olorar el suro, de percebre les aromes ens demostra com es mou de manera natural en el seu món, el món del vi i fa que si més no et transmeti la seva passió de viure. I jo sóc feliç perquè a través del blog, i des de fa molt de temps, hem acabat travant una bona amistat. M'agraden els seus vins i, si em fessin triar un de sol, no sabria quin. Què dir del Templari, vi vermell de la varietat Morenillo, que al bo de l'hivern templa el cos, o El Quintà de Garnatxa blanca, ideal per a maridar amb aquella paella que compartim amb els amics. I em declaro una enamorada del seu Rosat, perquè va bé amb qualsevol àpat que preparo. Si no coneixeu els vins de Bàrbara Forés, us incito a fer-ho. Si teniu l'ocasió de practicar enoturisme per la Terra Alta, no deixeu de fer una visita al celler i a les vinyes, us agradarà sentir amb quina passió us ho explicaran tot.


Abrisa't 2015

La brisa es una brasa misteriosa
que te enciende la piel cuando te roza

Ida Vitale

Parlar sobre aquest vi si que resulta un poema. Us transcric d'un antic post el que deia sobre ell: Fet amb la varietat Garnatxa Blanca d'una vinya plantada als anys '90 a la finca La Sendroseta de cultiu biològic. Un vi fet d'una manera diferent: han recuperat la tècnica de vinificació ancestral de la Terra Alta. Vi brisat que consisteix a elaborar un vi blanc com si es tractés d'un vi negre. La maceració i la fermentació es fan en un dipòsit d'acer innoxidable. Quan està acabant de fermentar es passa a gerres de fang durant sis mesos. No ha estat clarificat. En boca resulta aromàtic i equilibrat. 
Un bon descobriment en aquell moment. Ara ja ens hi hem acostumat.





RAPA 2016 - Emb. III - 2017

La pell i les pells
conjunt de misteris infinits que tinten
{vi}

Pili Sanmartin

Aquest poema el va escriure la Pili quan estava fent aquest vi i surt de l'experiència de xafar amb els peus. De fet va guanyar un concurs de fotografia amb aquesta que veieu aquí i per a mi representa el que és la Pili: una autèntica dona de vi.
Aquest vi és de l'anyada 2016 i ja no existeix com a tal. Garnatxa que es va utilitzar per a l'experiment de la finca Coma d'en Pou, però que no es va fer i va quedar sense el seu projecte de nou vi. Una llàstima perquè els que vàrem tenir l'oportunitat de beure'l vam opinar igual: era excel·lent.

©PiliSanmartin

I el seu amor per la natura la porta a llegir:

Vaig dir-li a l'arbre
No sé pas com he de barrejar-me
amb braços meus i branques teves

PereJaume


Passió per la natura, pel territori, pel vi. Sensibilitat.
Gràcies Pili per compartir aquests bonics moments.


Paixão, Simone

2 comentaris:

  1. bell, contra la barbàrie, poesia...i vi. abraçada i cor encongit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ruth,
      tu ja ho dius tot. Amb cor encongit i ànima per terra,
      una abraçada.

      Elimina