Les àmfores de vi submergides

Passejar pel Serrallo de Tarragona sempre és un plaer. Els tarragonins tenim una estima especial per aquest barri de la ciutat. Veure la seva activitat diària resulta d'un gran atractiu. I en aquest lloc, concretament a l'espai del Teatret del Serrallo de l'edifici de l'antic Pòsit de pescadors, es va presentar dies enrere per part de l'associació Taula de Vi (una entitat creada per diversos actors relacionats amb el món del vi, la viticultura i tot el que se'n deriva) les àmfores de vi submergides en un projecte innovador al nostre territori que va començar el 6 de març del 2023.

Strudel de bledes

Les cases tenen vida i com moltes coses també s'han de posar al dia. La cuina s'havia quedat una mica obsoleta i calia fer un canvi tot sumant noves tecnologies. Entre les noves incorporacions hi ha una que m'ha fet molta il·lusió: un forn de vapor. I ara estic com una nena amb sabates noves aprenent de fer-lo servir. De fet, té moltes funcions a les quals m'hi hauré d'acostumar. 

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Panets de llavors i curri

I amb la primavera torna la vida a l'hort que s'omple de flors. Han arribat les roselles, la mostassa florida ja ha començat a desenvolupar els fruits corbats acabats en punxa i que seran les llavors emprades més endavant, els brots dels pàmpols que donen nova vida als ceps, una magraneta que treu el cap entre tantes fulles, les tomaqueres que hem sembrat ja són als peus de l'arquitectura efímera de canyes que les aguantaran, la perera que s'ha vestit amb les millors flors (ja veurem si arriben a bon port) i les margarides, tan elegants com sempre, atrauran els insectes. L'hort ha recobrat l'alegria després d'un hivern no massa fred i sense massa aigua.

Amanida de primavera amb col llombarda

El títol de la recepta hauria de ser amanida de primavera amb col llombarda, espàrrecs, pèsols, patates, xampinyons, flors de calèndules, fulles de mostassa i tot amanit amb salsa de mostassa, però no hi cabia. No cal mirar el calendari per saber que la primavera ha arribat i m'ha animat l'esperit. Amb els seus colors i olors després d'un hivern benigne. 

Paté de sardines en llauna amb cumquats

Tenir llaunes de conserves al rebost sempre em treu de qualsevol imprevist. I què dir de les de sardines que a mi m'agraden molt. Un entrepà amb elles per a mi és un luxe. Recordeu les croquetes que vaig fer tretes d'un llibret de propaganda que guardava la mare del Brasil? Són d'una exquisidesa...

Risotto de calçots amb llangostins

Què fer amb els calçots que sobren d'una calçotada? Els podem posar en una amanida, fer una crema o moltes més coses que podeu trobar a l'etiqueta CALÇOTS. Alguna de les receptes són força interessants. Mireu-les. Però avui porto un risotto que farà les delícies dels que comparteixin.

Trufes de Chartreuse verd, un plaer adult

Que el Chartreuse és apreciat i consumit pels tarragonins no és cap secret. De fet, aquest licor es va elaborar a Tarragona des de 1903 fins a 1989. El seu edifici encara és un punt de referència a la nostra ciutat. I per què parlo avui d'ell? Vaig llegir fa uns dies un article a 'El País Semanal', del periodista Use Lahoz, que les existències cauen en picat i que els monjos cartoixans que el fan a Voiron, França, no volen augmentar la producció perquè el creixement per creixement no té sentit per a ells. A part de tot això, sembla que el canvi climàtic també és un factor important, ja que cada cop més es fa difícil trobar les herbes i plantes que s'empren en la seva elaboració.

Pissaladière niçoise

Això de viatjar amb el paladar m'agrada molt. I si el destí és cap a França, ja és un plaer que sempre em va bé. En aquests dies de fred intens no cal dir que engegar el forn resulta un plus de fer-me sentir a gust a la cuina. Bona música, escalforeta i preparant un àpat diferent.

Calamars farcits

El Tió, com sempre, ha tornat a ser generós amb mi. Enguany m'ha portat llibres de cuina força interessants i entre ells un de cuina catalana que resulta ser un bon resum de la nostra gastronomia. A més a més, les receptes van amb un maridatge d'allò més adequat.