La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

I d'entrada us recomano un passeig per la seva web. Sensibilitat i estima pel territori són les principals característiques d'aquesta artista, on la pagesia i les tradicions queden paleses des d'un primer moment. 

Un bon dia acordàrem que prepararia alguna cosa pel blog i així va ser. S'acostava l'hora de dinar i vàrem anar a buscar una ampolla de vi al celler de la seva amiga Alba, el Dasca Vives, que teníem a tocar. Em va fer gràcia que les tres, l'Alba, la Cristina i jo vivim en un triangle molt proper, que podem anar a peu d'un punt a l'altre, sense distàncies. Entrar en el paisatge del celler és entrar en una altra dimensió: natura selvàtica i humida que et trasllada a un món idíl·lic. Pel camí ens vàrem trobar la Matilda i el Xiulet que ens miraven encuriosits, flors i arbusts de tots tipus, un rierol que sempre baixa i vinyes ben etiquetades per poder-les distingir. L'Alba ens va recomanar que prenguéssim el Vinyater, un vi de Pagesia Biodinàmica, de vinyes de la varietat recuperada tradicional de la comarca, de vinyes velles. Va ser tot un encert. Jo, de pas, vaig comprar vi ranci, una Malvasia de Sitges  que és la meva debilitat i un pot de crema d'avellana, raïm i garrofa i un altre de pasta d'avellana. Exquisideses 100% locals. La sort de viure en un territori com el nostre. Per cert, els divendres nit fan al celler tastos de vins acompanyats de productes locals. Animeu-vos, els coneixereu. 

Un cop vam arribar al taller i per alegrar la taula on dinaríem, vàrem sortir a buscar unes flors pel camí. Gossets, malves, semprevives, roselles i d'altres ens varen oferir la seva bellesa durant l'àpat. El paisatge que ens oferia l'Alt Camp era un regal per la vista. I què dir de la conversa amb la Cristina. Com sempre que ens trobem (prepara i recomana unes infusions molt bones) ens passa el temps volant i hem de deixar les paraules per a un altre dia, però ens queden molts per a compartir. I va ser en una d'aquestes converses que va sorgir la idea que ella preparés quelcom per al blog. Li agrada cuinar, i pensa com jo que és una filosofia de vida. I en veritat li agrada i ho fa bé: en una visita ràpida al taller s'estava preparant unes llenties que feien una flaire que déu-n'hi-do. 

La Cristina em va cuinar, d'entrada, una pasta farcida amb pesto que estava deliciosa. I després vindria la truita amb bacallà: senzillament bona. La recepta serà només per dir-vos els ingredients i que cadascú la prepari al seu gust: és molt senzilla i només caldrà tenir a mà bacallà fresc o del que tingueu ben dessalat, porros, pebrot verd i ous. Oli d'oliva verge extra, sal i pebre. I aquí que cadascú que hi posi de le seva part: si primer fer el sofregit amb les hortalisses i després afegir el bacallà (que no es cogui massa). O preparar-ho per separat i posteriorment ajuntar-ho en un bol amb els ous batuts. Sigui com sigui segur que sortirà bona. Algú ho dubta? La nostra estava excel·lent. 

A l'hora de les postres vàrem tenir les maduixes que havien perdut la frescor de la nevera i estaven com si les haguéssim acabat de collir de la mata, el solet les va deixar a punt de paladar. I què dir del pastís que vaig fer amb poma i confitura de cumquats. Ho va arrodonir. I és que hi ha dies que tot surt ben rodó, com el que vàrem passar la Cristina i jo. 

La recomanació és que veieu el vídeo de l'Andare a zonzo. Veureu una Cristina que lliga art i natura, espai i tradició, pagesia i cultura de l'esforç (així va voler que la fotografiés amb l'escultura: força i esforç units). 

O bé feu una passejada i us arribeu fins a Bellavista on trobareu l'obra a la plaça del poble. 

Gnosienne, Paolo Fresu, Richard Galliano & Jan Lundgren