![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpBdLACwCL4zKs5SIuA_xSGhXNJR4EmDa6LfPgbZ3Hcv9GNa1X1J_4zzfnLTyci8MphiTx3ZwTUe3ZOm9UAMLQltN5Nnq0pkqql3V4P7EcUMQj6aGvU2Fwfjb93iwBHotBlCfX_G5uecI/s1600/fideuscol.jpg)
Les tardes del diumenge eren nostres. Ens reuníem a casa: ens planxàvem els cabells, ens posàvem els texans, el rímel als ulls i cap a la disco. Teníem tota una tarda per a nosaltres i ella, la Dolors, ens comandava a totes les amigues ara cap aquí ara cap allà.
I ara que tornaria a ser àvia, se'n va anar sense saber que tindria un nét preciós i l'altre que està a punt d'arribar. La recordo avui perquè un dels primers restaurants que vam començar anar quan érem jovenetes va ser un xinès.