Musclos per sopar, un llibre i una recepta

... En qualsevol cas no els podíem deixar d'aquella manera, sense coure, perquè s'haurien fet malbé, és a dir, s'haurien mort per si mateixos. Per això la meva mare els va posar a coure. Jo vaig pensar, a veure qui és capaç de menjar un sol musclo ara i, en efecte, ningú no volia musclos, només el meu germà es va menjar les patates, perquè la meva mare també les va fregir mentre bullia els musclos. Al cap d'una estona teníem una enorme plàtera de musclos damunt de la taula, però a ningú no li venien de gust...

Bacallà amb tòfona {My favorite things II}

M'agraden els suplements dominicals dels diaris que compro. I ara m'agrada especialment el RAR del diari Ara. Fa uns diumenges, i com és habitual, aquest suplement portava una combinació de conceptes: d'Islàndia, de Björk, de petites debilitats tot fent un inventari de la cançó My favorite things i amb articles de moltes més coses. Que aquesta cançó és molt important per a mi ja us ho vaig dir en el post de l'entrepà de llom arrebossat, però amb el temps encara valoro més els petits detalls de cada dia: sortir a comprar un pom de perfumades frèsies o qualsevol altres flors que ens alegraran la vista durant la setmana, prendre cafè amb els amics, preparar un plat senzill per als de casa... i no acabaria amb els diversos instants de felicitat.

Entrepà de bou de mar i sèpia amb allioli {que bo!}

...

    Kilian aceptó de buen grado el cambio de tema i participó de los comentarios jocosos sobre el elaborado menú, que consistía en crema de ave, huevos escalfados Gran Duque, langosta con salsa tártara, lubina fría Parisien, pollo asado a la inglesa y macedonia tropical. Poco a poco se fue relajando, e incluso tuvo que reconocer para sus adentros que estaba disfrutando de la savia nueva que suponían la compañía y conversación de Miguel y Baltasar. Por este, además, sentía una curiosidad especial. Baltasar había estudiado en España, había obtenido una plaza fija por oposición en la televisión y no tenía intención de cambiar de lugar de residencia.

                                                                                                                 ...
Del llibre Palmeras en la nieve de Luz Gabás.     Editorial Planeta.

(Amb autorització de l'Editorial Planeta i de l'autora)

Patates violetes farcides de sèpia {amb maionesa}

Fish'n'chips X

Si alguna vegada sortim a fer un aperitiu, normalment el fem a casa, acostumo demanar la sèpia amb maionesa. Però a mi com més m'agrada és amb allioli. Aquest mes Memòries d'una cuinera ens demana fer unes patates farcides. Fa uns dies, vaig trobar unes patates violetes d'oferta i aquí les teniu ben farcidetes. Per a nosaltres qualsevol peix que vagi acompanyat de patates és un fish'n'chips, aquest és el 10. Ideals per a fer un vermutillo com cal.

Musclos a la Castafiore {homenatge a Hergé}

Fish'n'chips IX

Des del 6 de juny, i fins el dia 29 de setembre, al Museu d'Història de Catalunya hi ha l'exposició Aquell jove reporter belga  que tenia un fox terrier blanc... en homenatge al seu creador el belga Hergé, dibuixant i guionista de còmics. Nosaltres som tintinaires i no volíem deixar de retre-li el nostre també. Un dels personatges que ens fan molta gràcia és Bianca Castafiore, inspirada en Maria Callas, i a ella li dediquem la recepta d'avui.

Popets amb patates i allioli {d'un bon llibre}

Fish'n'chips VIII

Durant uns anys, i per a pagar-me els estudis, els estius treballava a Cambrils, a casa de la tieta Modesta, venent toros, castanyoles i diversos souvenirs. La tieta cuinava molt bé i un dels plats que més m'agradaven eren els popets amb patates i allioli. No fa gaire em vaig emocionar quan vaig veure la recepta, senzillíssima recepta, mentre fullejava el llibre Cambrils, la mar, la terra, la taula d'Arola Editors. Un llibre de cuina marinera amb receptes dels restauradors d'aquella bonica vila marinera.

Vieires a la meunière {i una amanida amb fruits secs}

Fish'n'chips VII

                                                                                       

. . .

Eren les nou del vespre i van trobar un bistrot obert de casualitat. Ella va demanar una amanida. Ell, una coquille Saint-Jacques. La sentència de l'Opel Astra i el crit de les feromones de la Muriel encara retrunyien a les orelles del Gaspar. "No trobo cap semental", havia dit. I amb la seva porció de vi de Borgonya corrent per les artèries ell va ser capaç de rematar aquell diàleg avortat: Si vols jo te'l faig, el crio. Ella va riure, feliç. Què? Ell es va encendre un altre cigarret. Que per fer-te un nen només cal que m'ho diguis. Ella va riure més fort. Tranquil, que mai no et demanaré res més. Tu insemina, que de la resta m'encarrego jo. Es va aixecar fent tentines per anar al bany. I quan estava d'esquena, l'estat etílic no li va impedir sentir la mirada del Gaspar, un pes veneri allà on acaba la columna vertebral. Els llums de l'escenari es van apagar. Havia acabat el primer acte.

                                                                                                       . . .

Del llibre: Olives picants d'Anna Monreal, editat per Proa.

(Amb autorització de Proa)

La banda sonora que ens acompanya al llibre: Blu on blue per Bobby Vinton, Gloomy Sunday per Sarah Vaughan i Can't get enough of your love babe per Barry White.

Soldats, soldadets {i hússars de Pavía}

Fish'n'chips VI

Aquest mes el bloc Las recetas de Tia Alia ha organitzat un repte la mar d'interessant: els "soldaditos de Pavía". Encara que n'havia sentit a parlar no els havia menjat mai i he volgut indagar una mica sobre la seva procedència. N'he vist unes quantes versions. Al final he trobat una ressenya i recepta al llibre de La cocina española de Cándido. Segons aquest cuiner hi ha els soldats, que són els més llargs, els soldadets més curts que es fan amb cervesa en lloc d'aigua a la pasta del fregir i els hússars que son més grans, que primer es banyen en ou, després en farina, tornem amb l'ou i la farina i queden més cruixents. Jo he fet els soldats.

Emperador a la romana {i patates suflés}

Fish'n'chips V

Pot semblar políticament incorrecte que des de Tarragona presentem avui una recepta d'emperador a la romana, a la nostra ciutat que va ser capital de l'Hispània Citerior Tarraconensis, però deixem-ho. En un principi aquesta recepta havia de publicar-se com a "patates suflés i emperador a la romana", però un cop fetes he decidit que el peix sigui el protagonista i les patates passin a un segon terme. Resulta que aquestes patates s'han de fer i servir ràpidament, perquè si no passa el que passa, es desinflen i quan vaig fer la fotografia ja no ho eren.

Salmó fumat a la llauna {ben diferent}

Fish'n'chips IV

Fa uns anys, el meu marit i jo, vam fer un curs de cuina en un hotel del Matarranya. Va resultar una experiència magnífica: aprendre en directe d'uns professionals de categoria i en un entorn privilegiat. Allí ens van ensenyar a fumar un salmó en un forn especial. Sempre em vaig quedar amb ganes de fer-lo a casa, però no tenia aquell forn. L'any passat, veient un programa del Jamie Oliver, vaig obtenir la solució: una llauna de galetes daneses! Sí, ell el va fumar com si res en una d'aquestes llaunes i jo he fet el mateix. El resultat: genial! Amb un fort gust de fumat i diferent. No us espereu el fumat de sempre, té gust de fum.

Sardines de Tarragona {amb patates de Prades}

Fish'n'chips III

Com ja us he dit d'altres vegades la combinació de patates i peix m'agrada molt. I aprofito per a dir-vos que de l'1 al 17 d'aquest mes s'han celebrat les I Jornades gastronòmiques del Peix Blau de Tarragona, així que em poso a fer  fish & chips ben tarragoní. Avui us proposo: sardines de Tarragona i patates de Prades.

Brandada de bacallà {amb textura}

Fish'n'chips II

Al Regne Unit tenen un plat típic que consisteix en menjar peix arrebossat amb patates fregides i que li diuen fish and chips. A mi m'agrada molt aquesta combinació de patates i peix, per això he decidit que dins de les meves receptes tindré un apartat per anar fent unes combinacions a la meva manera, i encara que no siguin massa ortodoxes, les batejaré amb aquest nom. La primera ja la vaig fer, avui us presento la segona: una brandada sense llet ni nata, només amb oli d'oliva i textura tal qual, no massa fina.

Fish & Chips per a nens {corre que plou!}

Fish'n'chips I

Es tractava de passar el matí del dissabte, de la millor manera possible, amb la Violeta. Feia dies que ens pensàvem el menú del dinar que prepararíem i ho teníem tot a punt: un fish & chips per a nens, només que el peix estaria fet de pasta de croquetes per a poder-les treballar.