dilluns, 25 d’abril del 2022

Un dia a Girona, restaurant Normal



Plovia. Una pluja que a estones era fina, estones forta, pluja del mes d'abril. Res ens feia tirar enrere, ans al contrari. Les flors flairaven primavera i tot traspassant el Pont Palanques Vermelles, el bonic pont vermell construït per la companyia Gustave Eiffel de París, vàrem arribar a Rocambolesc, la confiteria d'en Jordi, el reboster dels germans Roca. Anàvem cap a dinar i pensàrem que ja hi tornaríem a la tarda a comprar alguna de les delícies exposades, però la forta pluja ens ho va impedir i vàrem acabar refugiant-nos a Casa Cacao a fer una xocolata desfeta. El temps ens convidava a fer-hi una aturada, gens forçada, d'altra banda. Del dinar al Restaurant Normal, al que feia temps volíem anar, la Ruth us en fa cinc cèntims, poèticament, com acostuma a escriure. I diu, 

dilluns, 18 d’abril del 2022

Croquetes de peix, un vi i un passeig pel Penedès



Cada cop que visito el Penedès em sembla que navego entre vinyes i ho faig agafant aire que m'omple l'ànima de benestar. Anar llegint els cartells indicadors dels cellers, un rere l'altre, mentre condueixo, i veure que els has tingut a taula en algun moment, em fa sentir bé. I sé que hi tornaré perquè  em queden molts cellers per visitar, bé, ens queden, perquè ho faig conjuntament amb la Ruth i això és un privilegi molt gran. Amb ella sempre aprenc. L'últim dia vàrem anar a Heretat Laverna, a Torrelles de Foix. Molt interessant el que ella escriu de l'entrevista. Llegiu,

dilluns, 11 d’abril del 2022

Bolo de laranja Carmem Motta, i melmelada de taronja de l'hort


Moltes vegades, quan poso una recepta on he fet servir la Thermomix algú em pregunta si es pot fer d'una altra manera, perquè no la té. Responc que sí, que hi ha una alternativa. Doncs avui compartiré una que és de les que he fet més amb l'electrodomèstic en qüestió, però amb la solució ja donada amb un estri de cuina manual.

dilluns, 4 d’abril del 2022

El coc amb mel de la Loreto Meix



Ara fa poc més d'un any, vaig publicar els cocs de sagí amb una recepta de la Loreto Meix. Quan vàrem parlar quedàrem per a fer més endavant el coc de mel, una tradició gastronòmica pasqual i aquí el tenim. Resulta molt interessant llegir la seva tesi sobre la qual ja us vaig parlar: Els cócs, una senya d'identitat a la Terra Alta (en aquell moment encara es posaven els enyorats diacrítics). I repetir tot el comentari que fa la Loreto sobre el coc que compartim ella i jo avui, seria duplicar-lo, però és més que un suggeriment la seva lectura.