Amanida de carxofes amb taronja i llimona, 'salta kornea' magribí

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.

Arròs amb llet i aromes cítrics del meu hort

El títol també podria ser 'Una delícia suau, cremosa i amb aire tropical' perfecta per aprofitar la fruita de temporada, perquè enguany els tarongers de l'hort han sigut extraordinaris. Taronges a cabassos i, com a regal extra, una bona collita de cumquats que m'ha donat el veí. Amb el que em queda d'arròs Essència del Delta de les Dones arrosseres del Delta de l'Ebre, i algunes fruites deshidratades que ronden per la cuina, he decidit preparar unes postres senzilles, però especials, per al dinar de diumenge.

Paté de sardines en llauna amb cumquats

Tenir llaunes de conserves al rebost sempre em treu de qualsevol imprevist. I què dir de les de sardines que a mi m'agraden molt. Un entrepà amb elles per a mi és un luxe. Recordeu les croquetes que vaig fer tretes d'un llibret de propaganda que guardava la mare del Brasil? Són d'una exquisidesa...

Pastís humit de taronja

Temps de taronges i els tarongers de l'hort han començat a donar-les a balquena, tot i que encara no són grosses com haurien de ser, però ja les podem consumir. La natura que és sàvia ens dona els seus fruits quan els necessitem i ara ens convé protegir-nos dels refredats que vindran amb el fred intens. I què millor que fer un pastís que les aprofita totes: pell i suc. Som-hi.

'Paparajotes' amb crema de llimona i 'salviade' amb flors de sàlvia

Del llibre de la Mariona Quadrada Essències, Cuina i sentiments a taula, amb originals il·lustracions de l'Adela Blasi, ja en vaig parlar a la primera recepta d'enguany, la dels pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes. En aquell post vaig dir que sabia segur que hi havia una que voldria fer més endavant, quan arribés l'estiu, però no me n'he pogut estar: la de les fulles de llimoner. 

Bolo de laranja Carmem Motta, i melmelada de taronja de l'hort

Moltes vegades, quan poso una recepta on he fet servir la Thermomix algú em pregunta si es pot fer d'una altra manera, perquè no la té. Responc que sí, que hi ha una alternativa. Doncs avui compartiré una que és de les que he fet més amb l'electrodomèstic en qüestió, però amb la solució ja donada amb un estri de cuina manual.

Amanida amb avellanes, dorada al forn amb patates amb all i llimones a la sal

Ah, i un vi de taula. El títol era massa llarg i no hi cabia tot, però avui parem taula i ho fem bé. Falten les postres que vaig servir, però les posaré el pròxim dia. I aquest post és més que res per a compartir les llimones que he confitat en sal. Diuen que si tens llimones fes llimonada, però les he confitat per a usos diversos. De llimonada ja en faig tot sovint. Aquell dia vaig fer una orada que tenia congelada i tocava cuinar-la, més una amanida que ens agrada força. I unes patates que acostumo a tenir-ne per si de cas. Cuina senzilla i amb productes que tenim a mà, sense complicacions.

Cassoleta de calçot i bacallà

De la terra al cel,

Matí fred de principis de gener. El sol no arriba a escalfar, però acaricia la pell que estrena un 2021 tan incert com l'any que s'acaba. Les il·lusions continuen tocades però els pagesos, que sempre viuen amb l'ai al cor, sembla que ho tinguin més coll avall. La pandèmia ja va trastocar els últims mesos de l'última temporada i, aquest 2021, va pel camí. És 2 de gener i el president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Amill, ens rep amb generositat en una finca de mitja hectàrea on s'endevinen algunes motes ja collides. Un paratge a recer de les mirades, protegit per una filera d'oliveres d'arbequina, com tants altres n'hi ha a les 4 comarques tarragonines que formen part de la IGP Calçot de Valls. El cultiu de calçot és un mantell verd amb sòls on abunda calç, que dona més dolçor a la ceba tendra. Enguany se'n colliran 16 milions de quilos que són majoritàriament de producció integrada. Si les mesures per la Covid-19 es mantenen, de calçotades n'hi haurà menys i més reduïdes. El sector haurà de buscar la manera per reinventar-se per vendre el calçot cuit, com al març i a l'abril de l'any passat. Sortejar la presència de talps a les finques, buscar alternatives per als calçots de mida petita que no admet la IGP, apostar per la recerca millorant la llavor de la ceba amb la finalitat de tenir-ne una de pròpia per al conjunt de la IGP, aprofundir en la cuina del calçot més enllà de les calçotades... Els reptes i les inquietuds bateguen entre els productors en un any que novament es presenta estrany. Potser l'enyorança de trobar-nos amb amics i estimats celebrant la temporada del calçot, ens farà ser-ne millors ambaixadors. 'És més que un producte, és embrutar-se les mans... És un fet cultural d'arrel catalana que contribueix a l'associació de persones', diu Amill. O com deia el cineasta Bigas Luna: 'El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten del terra i em fan mirar al cel'.

                               Ruth Troyano, Periodista i comunicadora, Màster en Gestió Enoturística

Confit d'ànec i endívies a la taronja

I un altre any que s'acaba. Un any on la terra ha dit prou i hem d'aprendre d'una manera diferent, perquè per més que vulguem recuperar la manera viscuda fins ara, res tornarà a ser igual per més que ens ho diguin. I de tot el que hem viscut espero que ens serveixi per a treure'n profit. Repensar la manera de viure: més hores per a nosaltres, gaudir de les petites coses amb els nostres, el contacte amb la natura, menjar de manera conscient i de proximitat, de temporada en tots els aspectes.

Coc de llimona

Durant molt de temps el blog i moltes altres activitats quotidianes quedaran marcades per la situació vírica que estem patint. I no tan quotidianes però sí una que feia de tant en tant era viatjar. I ara per ara no tindrà continuïtat. Conèixer llocs, costums, gastronomia, arquitectura, cultura i altres ítems de tot allò que veus quan viatges queda aturat per un temps indefinit i fins que no ho pugui tornar a fer amb seguretat.

Lemon meringue pie {recordant Mildred Pierce}

M'agraden les sèries de televisió americanes. No és la primera vegada que ho dic. I fa uns anys vaig seguir una que em va agradar força: Mildred Pierce. Una minisèrie interpretada per Kate Winslet, en una adaptació d'una novel·la de James M. Cain, on una dona separada del seu marit lluita per tirar endavant les seves dues filles a l'època de la Gran Depressió. Em va quedar gravada la imatge del pastís que feia només començar el primer capítol i que avui cuinarem: el lemon meringue pie.

Caramels de mandarina {fruita & xocolata}

Fa uns diumenges vaig llegir a la revista d'El País Semanal, a la secció 360 Grados, uns quants consells gastronòmics, per a un sopar gurmet a preu low cost, de part dels germans Roca, els del millor restaurant del món: El Celler de Can Roca. Tots eren prou originals i em va cridar l'atenció un de com fer uns caramels de mandarina. Nosaltres els hem fet i han resultat senzills i bons. Els hem acompanyat de xocolata desfeta Creo. Una combinació fantàstica: cítrics i xocolata. Una altra manera de donar fruita fresca als nens.

Carpaccio de vedella amb oli de cítrics, ruca i parmesà

Fa uns dies la Pili del bloc Kooking, em va citar en un post i jo com agraïment li vaig dir que faria una de les seves receptes. Entre totes, que en té de molt bones, he triat un carpaccio. A casa ens agrada molt i quan volem un soparillo especial ens el preparem. Li he donat un toc diferent, servint-lo dins d'una base de pasta de full, en racions individuals i per a aperitiu. A veure què us sembla.

Batida de lima {é fevereiro}

Fevereiro é Rio de Janeiro. Febrer acostuma ser carnaval. Febrer és calor i festa. Febrer és Rio de Janeiro. Quan arriba aquest mes és pensar en marxar a Rio.  

I un cop allí és oblidar-se del món. Si estem aquí farem alguna cosa que ens traslladi lluny. Podem provar de fer una caipirinha diferente, més fluida.

Llimonada de casa {meu limão meu limoeiro}

Aquí teniu una fotografia d'un Carnaval d'aigua al nord-est del Brasil, país on vaig néixer i on el cítrics i la fruita tropical abunden. Aquest mes la recepta a Memòries d'una cuinera és sobre la llimonada. Amb aquest refresc em vénen a la meva memòria molts records, un d'ells és el del llimoner que hi havia al pati de casa. Sempre teníem llimones a l'abast.