...
L'esperaven amb la taula parada. En Louis cuinava sempre i amb certa periodicitat solia fer provatures, tot i que no sempre n'obtenia resultats gaire encoratjadors. L'aliment era més escàs que temps enrere i la imaginació del cuiner havia de transformar la matèria primera repetitiva -farina, patates, llenties, cigrons o mongetes, ous carn d'aviram i peix de riu - en menús elaborats. Sovint tenia problemes amb la cuita, o sobtava la carn o recremava el peix o la massa no li llevava prou bé. Tanmateix, però, havia après a fer bé l'ouillada i les patates guisades que menjarien per sopar.
Van encetar una ampolla de vi que guardaven en un pedrís de l'entrada, que en un altre temps, quan el pare d'en Louis era viu, va servir per sostenir una gran tina de most. Allà, en un recer ombrívol, havien anat reservant algunes ampolles els anys de bona collita. Es van desitjar salut. En Louis va procurar conduir la conversa a l'entorn de la darrera passió pictòrica del doctor, que segons ell era causa de l'horari desenfrenat que patia el seu amic. La Maria va mostrar la seva estranyesa, desconeixia l'afició de l'Albert, i es va interessar a veure els quadres.
- Amb una condició - va dir l'Albert -. Que siguis capaç de caminar de puntetes pel taller.
...
(Amb autorització de La butxaca d'Edicions 62)
