Crema d'espàrrecs blancs amb pètals de calèndula

Des que vaig veure 'Marie Antoinette' de Sofia Coppola (2006), tinc clavada al cap la idea d'una trobada dolça, acolorida i plena de flors, com aquelles escenes exuberants que tant caracteritzen el film. Aquests dies, mirant la segona temporada de la sèrie del mateix nom, hi he tornat a pensar. Una tarda amb amigues, bombons, pastissos i pètals - una oda als petits plaers i a la bellesa efímera, el gust per les petites coses que ens reconcilien amb la vida i la necessitat d'evadir-nos d'un món massa estrident. 

Pantxineta

De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.

Brownie marbrat de tres xocolates

Havia anat a fer la caminada diària, feia fred i tenia ganes d'arribar a casa. Pel camí vaig trobar un ametller, d'un tros abandonat, tot florit i em vaig fer un pom. M'agraden molt aquestes flors efímeres i els pètals que van caient sobre la taula a mesura que passen els dies. Són pura poesia.

Un viatge amb experiències inspiradores a París

Després de dos anys de trepitjar només el nostre territori i del que hem gaudit molt, també teníem ganes de tornar a París. Ens agrada molt França, però a la ciutat de la llum ens escapem de tant en tant. Tot va ser rebre la revista Cuina del mes d'octubre on, a l'apartat 'per fer boca', presentaven com a novetat el restaurant efímer ADMO Les Ombres al Quai Branly de l'Albert Adrià i l'Alain Ducasse, i decidir-nos d'anar a tastar la seva cuina. 

Doce de batata-doce, la tardor a taula

 

Que la tardor ens porta poesia i bellesa, no hi ha cap dubte. Els seus colors són inspiradors i ens conviden a apreciar-la en plena natura. Una natura que és preciosa tot l'any i que ara més que mai cal preservar, estimar i cuidar. I quan arriba aquesta estació no puc oblidar de com li agradaven a la meva mare els seus fruits. Un d'ells, el moniato.

Gaspatxo de fruita de temporada: cirera, maduixa, síndria i altres

Ara farà un any que vaig compartir el post de la Fira de la Cirera de Bràfim. Una festa a la qual m'agrada assistir però que enguany no es farà. I fins i tot ja havia pensat quina recepta compartir: un gaspatxo de cireres que resulta d'allò més exquisit per al paladar. I en això estava pensant quan casualment dies enrere, en el programa El món a Rac1 d'en Jordi Basté, en Fermí Puig en la seva intervenció va explicar la seva versió. Jo no l'havia fet mai com ell.

Escabetx de llagostins, homenatge a 'Roma' de Cuarón

Un avió que sobrevola Ciudad de México, cubells d'aigua que netegen el terra. Les primeres imatges de 'Roma', la pel·lícula que m'ha portat en el temps a molts moments de la meva vida. Un film que no m'ha deixat indiferent i on la seva protagonista, la mixteca Yalitza Aparicio, surt nominada com a millor actriu, el seu director Alfonso Cuarón, com a millor director i unes quantes nominacions més. I jo li vull fer un homenatge en blanc i negre, la meva debilitat fotogràfica, pel molt que em va agradar.

Sopa de frijoles negres amb orenga i formatge {⭐︎⭐︎⭐︎}

Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula Frida, de l'any 2002 i basada en la vida de la pintora mexicana Frida Kahlo. Protagonitzada per Salma Hayek en el paper de Frida i per Alfred Molina com a Diego Rivera. I això em va fer recordar de com em va agradar la gastronomia mexicana. Una cuina variada i cuidada al mateix temps, ben diferent de la nostra.  Porto Mèxic al cor des que el vaig visitar.

Maccheroni in crosta {aires sicilians}

Un cop més repasso una recepta de la revista Cuina triant una del número 18 -sí, estem lluny d'aquest número-, on parlen de plats de pel·lícula: un menú de cine. I de totes les receptes que surten en ella agafo una d'El Gatopardo, de l'any 1963 i amb uns intèrprets d'allò més: Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale.

Ossobuco {a la flaire de Chartreuse}

Llegir ens fa lliures. I si és una novel·la pot ser que ens traslladi a llocs desconeguts amb personatges de qui t'acabes fent amic i de vegades, fins i tot, enamorant. En el llibre que tinc ara entre mans El libro de los abrazos, d'Eduardo Galeano, són relats curts on l'autor reflecteix les seves angoixes, dèries i alegries. En una de les faules, Otro músculo secreto, Galeano parla de la seva àvia i explica que ella sempre deia ...que menos mal que la mente viaja sin boleto... i per a mi resulta un exemple de la saviesa que et dóna l'edat.

Dorayakis de Sakura {Una pastisseria a Tòquio}

Fa uns dies vaig veure la pel·lícula de Naomí Kawase Una pastisseria a Tòquio. Per a mi una deliciosa i poètica mirada sobre la vida. El protagonista, Sentaro, té una pastisseria on fa els pastissets de pa de pessic dorayakis farcits d'an, una mena de confitura feta amb uns fesols dolços. Jo em vaig quedar amb ganes de fer-los i vaig recordar que la nova revista Cuina portava, en el seu número 188 i el primer del nou format, una recepta del pastisser Jordi Bordas de Dorayakis de Sakura (cireres).

Gravlax de remolatxa {aprenent de la tele}

M’agraden els programes de cuina que ensenyen a cuinar amb qualitat. En segueixo uns quants d’estrangers. Els gravo i després en moments de relaxament els miro tranquil·lament. Fa uns dies vaig veure un de la televisió canadenca on feien un gravlax, un plat de la cuina nòrdica. Grav vol dir enterrat i lax salmó.

Dahl amb arròs {portat per un dabbawala}

...de vegades un tren equivocat et pot portar a una estació desitjada... és una de les frases de la pel·lícula The lunch box, un distret i romàntic film del director indi Ritesh Batra, on els dabbawalas s'equivoquen en la distribució de les carmanyoles, cosa que mai passa a la realitat. Els dabbawala formen part d'una de les tradicions més venerables de Bombay amb més de 120 anys d'història, on diàriament reparteixen  130.000 dabbas (carmanyoles) des de casa fins al lloc de treball, ja  que els menjadors d'empresa no tenen gaire bona fama i menjar fora de cara resulta car.

Panqueques {amb una melmelada de luxe}

El pa que fem aquest mes és potser un dels més consumits en tot el món i un dels més fàcils. Des que vaig veure Kramer versus Kramer sempre he recordat l'escena on pare i fill preparen panqueques, també conegudes com a torrades franceses, per a esmorzar. Tot un plaer per als sentits.

Risotto amb espàrrecs {i una història d'amor}

...

   Instintivamente, pensó en el verano de sus ocho años, cuando se había marchado con sus padres a América, dos meses fabulosos que habían pasado recorriendo los grandes espacios del Oeste. Esas vacaciones habían estado marcadas por una pasión: la de los Pez. Esos caramelitos metidos en un dispensador en forma de figurita. Basta apretar sobre la cabeza para que el juguete suelte un caramelo. Ese objeto marcaba la identidad del verano. Nunca más había encontrado esos caramelos. Nathalie evocó ese recuerdo justo cuando apareció el camarero.

  - ¿Saben ya lo que van a tomar? - preguntó éste.

  - Sí. Dos risottos con espárragos. Y de postre... tomaremos Pez - dijo Markus.

Espaguetis amb mandonguilles {L'apartament}

La Mon, l'ànima d'April's kitch, vol celebrar el tercer aniversari com a bloguera fent un concurs. I ens convoca per a acompanyar-la fent un plat de la nostra pel·lícula favorita. A mi m'ho ha posat molt fàcil, perquè a la meva només surt un plat. De beguda n'hi ha molta, però cuinar només cuinen uns espaguetis amb mandonguilles. També ens demana que triem quin personatge voldríem ser. I com no, trio la magnífica Shirley Mclaine en el seu paper de Fran Kubelik, l'ascensorista a qui li trenquen el cor, a L'apartament (1960).

Petits chaussons au Roquefort {de Julia Child}

Quan vaig veure el film Julia & Julie el llibre de receptes de Julia Child esdevingué un dels objectes de desig més apreciat a tenir quan fos traduït. Per això, quan la Cristina me'l va regalar no sabia com el desitjava. Havia de fer alguna recepta aviat per a compartir-la. Això sí, no em vaig treure el collaret de perles de la meva mare, quedant així dins del decorat dels anys 60'. Vaig triar els chaussons que són petites crestes i que ens serviran per a treure a taula aquests dies de festa.

Violeta i la fàbrica de xocolata Creo {anem a Tortosa}

Segur que el títol de l'entrada d'avui us recordarà el llibre de Roald Dhal, Charlie i la fàbrica de xocolata, o la fantàstica pel·lícula de Tim Burton basada en ell. Sí, si és així, aneu bé. L'única diferència és que la nostra Violeta no té res a veure amb el personatge de Violet Beauregarde del relat. 

Fa uns dies vàrem visitar amb ella una de les poques fàbriques artesanals de xocolata, per no dir l'única que queda a Catalunya, Xocolates Creo de Tortosa.

Quiche d'ortigues {i formatge camembert}

Fa uns dies vaig gravar una pel·lícula, Les petits mouchoirs (Petites mentides sense importància), perquè em va cridar l'atenció una crítica molt bona sobre ella. Primer em vaig esgarrifar en veure que durava 155 minuts, però després us puc dir que la tarda de sofà va resultar tranquil·la i molt grata, amb llàgrimes incloses, mentre sentia Nina Simone amb una excel·lent versió de My way, al final.

Pastís de xocolata {farcit de melmelada de maduixes}

Els que em visiteu sabeu que al bloc hi tinc la pestanya on poso els llibres i les pel·lícules que he llegit i he vist relacionats amb la cuina. Quan la vaig crear, ho vaig fer pensant en poder compartir entre tots els nostres gustos. Ningú ho havia fet fins no fa gaire quan va aparèixer un missatge de l'Elisa recomanant La ventana de enfrente, pel·lícula italiana de l'any 2003. Ràpidament vaig posar la maquinària en dansa cercant-la. Al final la vaig trobar als grans magatzems. Realment és una història molt bonica, on la cuina hi és present de fons. Té poques escenes de menjar, però les tres o quatre que surten són molt tendres. Una d'elles és quan el protagonista fa uns pastissos meravellosos.