Ossobuco {a la flaire de Chartreuse}

Llegir ens fa lliures. I si és una novel·la pot ser que ens traslladi a llocs desconeguts amb personatges de qui t'acabes fent amic i de vegades, fins i tot, enamorant. En el llibre que tinc ara entre mans El libro de los abrazos, d'Eduardo Galeano, són relats curts on l'autor reflecteix les seves angoixes, dèries i alegries. En una de les faules, Otro músculo secreto, Galeano parla de la seva àvia i explica que ella sempre deia ...que menos mal que la mente viaja sin boleto... i per a mi resulta un exemple de la saviesa que et dóna l'edat.
Nosaltres li farem cas i no comprarem cap boleto per anar a Milà, la capital de la Llombardia, regió italiana d'on procedeix aquest plat que us porto avui i que tant m'agrada. Anirem a Itàlia amb la imaginació i li donarem un toc ben tarragoní: farem una picada amb avellanes de les nostres  i un raig de Chartreuse! Sentiu la flaire? Per a quatre persones:

Necessitarem:

 - 4 talls de garró de vedella

 - 2 pastanagues

 - 2 cebes

 - 1 porro

 - 2 alls

 - 1 branca d'api

 - 2 branques lligades d'orenga aromàtic

 - 2 tomàquets pelats i sense llavors

 - 1 dl de vi blanc sec

 - 4 dl de caldo d'aigua o de caldo de carn

 - sal i pebre

 - oli d'oliva verge extra

 - farina

 per a la picada,

 - unes 15 avellanes torrades

 - 1 branca de julivert

 - 1 all

 - 2 cullerades soperes de Chartreuse verd

acompanyament,

 - arròs blanc

 - caquis

Farem:

Ofeguem les verdures tallades a daus en una cassola amb oli d'oliva i el ram d'orenga, el foc que estigui a mitja ànima durant uns 40 minuts.

Mentre es couen les verduretes, enfarinem la carn que haurem salpebrat prèviament.
La fregim en una paella amb oli d'oliva, deixant-la ben daurada pels dos costats i reservem.

Seguidament afegim a la cassola els garrons fregits i els tomàquets tallats també a daus.

Hi aboquem el vi blanc i deixem que s'evapori.

Afegim l'aigua o el brou, deixant que es cogui a foc lent fent xup-xup aproximadament una hora.

Si l'hem de remenar ho farem amb cura perquè no es desfaci la carn i queda més bonic a l'hora de servir que estigui aferrada al moll de l'os.

Passem la verdura per un colador metàl·lic fi i la tornem a posar a la cassola amb la carn deixant uns vint minuts més de cocció.

Mentrestant, farem la picada amb tots els ingredients en un morter i l'afegirem a la cassola en els deu últims minuts de cocció.

A casa ens agrada menjar-lo acompanyat d'arròs blanc i tomàquets fregits, però aquesta vegada en lloc de tomàquets fregim caquis, veureu quin concepte més diferent.

I aquesta setmana farem un viatge visual, anirem al cinema a veure el film que s'acaba d'estrenar: Viatge a Itàlia, alguna cosa de segon?, una comèdia del director Michael Winterbottom. He llegit una de les crítiques i la posen força bé: una petita delícia que no s'ha de deixar escapar.

Tango, Paolo Conte.